Entre ser esclafats o no ser-ho

«Si fóssim un país normal, dedicaríem molta més atenció a les paraules d'un savi humanista com Lluís Solà, i aprendríem a no defallir, a resistir i a perseverar»

per Esteve Plantada, 16 d'abril de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 d'abril de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La bona salut d'un país fa que figures com Lluís Solà siguin totalment imprescindibles. Edicions de 1984 acaba de publicar la seva Poesia Completa, un volum majestuós que dóna llustre a una literatura, que l'omple de sentit i que la fa gran. Tots els poemes que hi trobem són el millor argument per entendre l'excepcionalitat de l'obra i del poeta osonenc, que ja és –per mèrits propis, per trajectòria i per tasca incessant– un autor indefugible de la nostra literatura.

Incansable treballador de la paraula, lúcid i precís, Solà ha dedicat tota una vida a enriquir la cultura del seu país i a portar noves veus que encara la poguessin fer més admirable i més viva. Perquè no pot haver-hi cap poeta, tal com ell mateix explica en aquesta entrevista, que no tingui una funció activa a la societat. I més en el cas de Catalunya, un país que, si fos veritablement normal, dedicaria molta més atenció a les paraules d'un savi com ell. Un país que resistiria a l'ofec sistemàtic d'un estat com l'espanyol gràcies a la voluntat de no defallir i de perseverar.


Far d'aquesta lluita feta des de les idees, Lluís Solà s'ha guanyat la credibilitat d'explicar coses tan elementals com l'estat de la llengua a casa nostra, l'estatus que tenen les llengües als països de debò i el "rebombori desmesurat" que ha provocat el manifest del Grup Koiné. Un text que explica allò que es produeix, de manera òbvia i natural, als països d'arreu del món. "Totes les comunitats tenen una única llengua", diu. I dir-ho sona massa evident com per provocar tants mals entesos, aquí i enllà. I afegeix que l'assumpte no és una qüestió lingüística, ni filològica, sinó política. Tan fàcil que és i tant que ho compliquem, tradicionalment acomplexats de ser el que som i tal com som.

Justament, ara que s'apropa la bogeria i la fanfàrria de Sant Jordi, recomano que regaleu aquesta Poesia Completa de Lluís Solà. Us sorprendrà, us atraparà, us deixarà sense alè i, a la vegada, farà que sigueu una baula més de la construcció literària d'un país, amb una obra que ens interpel·la directament. Que ens porta al límit de la nostra raó de ser, amb un llegat fet a base de paraules. Perquè "la paraula és constituent de la humanitat" i és fonamental per la supervivència d'una comunitat que no es resigna a ser aniquilada. Perquè, entre ser esclafats o no ser-ho, caldria que triéssim, d'una vegada per totes, l'opció correcta.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Esteve Plantada
Cap de Cultura de NacióDigital
Ha estat director de la revista The Barcelona Review, crític literari a l'Avui i articulista a diferents diaris i mitjans de comunicació. Col·labora en mitjans com El Temps, La Xarxa o el programa Àrtic de Betevé. A Twitter: @eplantada
26/07/2018

Casado i el pitjor del PP

16/07/2018

Els presos reclamen més que gestos

09/07/2018

El diàleg només és el mitjà

05/07/2018

Setge al feixisme

28/06/2018

Els volem a casa

25/06/2018

Dialogar des de la renúncia?

20/06/2018

Què tenim per negociar?

14/06/2018

La negociació comença amb l'alliberament

07/06/2018

Decideixi's, senyor Sánchez

30/05/2018

La ferida que no tanca

Participació