Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


La desobediència, no cola

«Mentrestant, es concediran a la CUP petites victòries al Parlament que obtindran certa credibilitat de desafiament a l’Estat, gràcies a la cooperació inestimable de l’oposició»

per Jordi Mercader, 10 d'abril de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 d'abril de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La renovació de la moció del 9-N ha estat una proposta gratuïta i imprudent. La CUP ja ha demostrat que llegeix molt bé les contradiccions internes de JxS i gaudeix retratant-les públicament per a delit dels seus seguidors. Tanmateix, en aquesta ocasió només ha aconseguit parcialment els seus objectius perquè el sentit del perill imminent (molt desenvolupat, especialment a CDC) ha fet que el grup del govern evités de manifestar-se partidari de cap desobediència real.  

La quota de rebel·lia política de CDC ja està coberta. Difícilment protagonitzaran cap altre episodi fins a saber com acaba la causa oberta contra Mas i els seus consellers pel procés participatiu del primer 9-N. Hi confien molt, sobretot en el presumible escàndol internacional que provocarà. O bé en resultarà una victòria de la innocència del líder agosarat, o bé la canonització del primer màrtir polític del Procés. I serà seu i no pas de la CUP ni d’ERC. Fins aquell dia, es tracta d’assumir els mínims riscos possibles.


Tampoc ERC vol anar més lluny de les declaracions parlamentàries, de moment. Mantenir suposadament viu el Procés s’ha convertit en una justificació de la continuïtat del actual govern (i qui sap si també del proper) i això és bo, pels que governen. Encara que hagi de suportar, cada cop més resignadament, els missatges de rectificació del pla dels divuit mesos per part dels dirigents de CDC.

No hi ha predisposició de desobeir. Si hi hagués la més mínima voluntat de comprovar els efectes de la desobediència autèntica a la legalitat vigilada pel TC ja faria dies que JxS haurien tret del calaix les famoses proposicions de llei dels quatre textos de la desconnexió. Tenir-les, les tenen. Però no és donen les circumstàncies per a tramitar-les. La tàctica de la rata i el gat implica entrar-les al Parlament just abans d’una nova convocatòria electoral. Perquè tinguin l’efecte polític i popular però no les conseqüències jurídiques; en tot cas, beneficis electorals. Mentrestant, es concediran a la CUP petites victòries al Parlament que obtindran certa credibilitat de desafiament a l’Estat, gràcies a la cooperació inestimable de l’oposició. Fins que l’assemblea de samarretes reivindicatives es cansi del joc i decideixi fer caure el govern. Quan ja es puguin tornar a convocar eleccions.   

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Mercader
He treballat al Punt Diari, l'Avui i El País; a la Diputació de Barcelona, Ediciones Primera Plana, Presidència de la Generalitat i RBA. Vaig ser conseller del CAC, he escrit Mil dies amb PM i Un blanc a la nació culer. Col·laboro a El Periódico, BTV, 8TV, La Xarxa, Catalunya Ràdio i ara també aquí, entre estelades.
06/01/2018

Al límit

23/12/2017

La clau la té Puigdemont

14/10/2017

No perdem l'oremus

02/09/2017

La senyera desapareguda

24/06/2017

El valor del «no»

10/06/2017

L'atracció pels «comuns»

10/12/2016

La rellevància política

26/11/2016

​La llegenda Tarradellas

12/11/2016

​Contra la judicialització

15/10/2016

​La voluntat del poble

Participació