Corrupció i transparència són antònims

«Si existeixen els paradisos fiscals és perquè els estats permeten aquestes plataformes opaques que acumulen una riquesa morta»

per Karma Peiró, 10 d'abril de 2016 a les 00:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 d'abril de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquesta setmana hem après alguna cosa més sobre paradisos fiscals, societats pantalla i evasió d’impostos. L’aparició dels "papers de Panamà" ha obert un debat intens: converses sobre legalitat, tributació, ètica i consciència ciutadana. Hem sabut que els noms de personatges rellevants de la política, la cultura o l'esport fa anys que figuren a països de baixa tributació. Entre aquestes figures destacades, primers ministres internacionals però també l’insuperable Messi, Àlex Crivillé, Oleguer Pujol o en Josep Lluís Núñez. El cas dels "papers de Panamà" és d'unes dimensions ingents: 11 milions de documents filtrats, que el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació fa públics amb comptagotes, a través de més de 100 mitjans de tot el món. 

Corrupció i Transparència són antònims. Si existeixen els paradisos fiscals és perquè els estats permeten aquestes plataformes opaques que acumulen una riquesa morta. Aquesta setmana he tingut l’oportunitat de parlar amb en Joan Llinares, actual gerent de recursos de l’Ajuntament de Barcelona. El 2009, Llinares es va fer càrrec de sanejar els comptes del Palau de la Música, destapant que Fèlix Millet i els seus col·laboradors s’havien embutxacat més de 31 milions d’euros. “Caldria fer una gran desamortització dels paradisos fiscals a escala mundial”, em diu quan li pregunto pels "papers de Panamà", tot recordant l'enorme patrimoni de terres mortes que tenia l'Església a principis del s. XIX. I m’assegura que la consciència ciutadana és cada cop més gran davant de la corrupció. "Si ha dimitit el Primer Ministre islandès, és per la pressió de la gent". 


Em quedo una mica escèptica amb les seves paraules, però només per unes hores. Acabo la setmana assistint a les sessions organitzades per l’Observatori Ciutadà Municipal de Terrassa (OCM): "Com guanyar la batalla de l'aigua". I allà em trobo de nou amb la consciència ciutadana. El ponent principal és l’interventor Fernando Urruticoechea, un dels funcionaris que més casos de corrupció a Espanya ha denunciat. Durant dos dies explica la importància de controlar la despesa i els ingressos municipals. A Terrassa, els serveis de gestió d'abastiment i subministrament d'aigua estan en mans de l'empresa privada Mina Pública d'Aigües de Terrassa SA. La concessió, que es va efectuar fa 75 anys, acaba a finals del 2016. La plataforma ciutadana estudia la manera que l'aigua torni a estar en mans públiques. Una seixantena de persones escolta atentament a Urruticoechea i s'entesta a entendre les possibles trampes que pot haver-hi en els contractes.

Internet és una gran aliada de la transparència perquè, si hi ha voluntat, tot queda registrat i a l'abast de tothom. L’ICIJ ha deixat al seu web tot l’entramat de relacions dels paradisos fiscals i, molt aviat, posarà la seva base de dades oberta a disposició de tothom. Joan Llinares em recorda que, des de l’Ajuntament de Barcelona, estan fent grans esforços per complir amb la Llei de Transparència i l’OCM de Terrassa mobilitza gent per analitzar els comptes públics a través de la xarxa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació