Els ocells de ciutat

«La ciutat, una construcció per a ser habitada per nosaltres, és un medi hostil per a la major part dels éssers vius»

| 09/04/2016 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 09/04/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Només mirant l’entorn podem descobrir tot l’ecosistema urbà. D’entre els nostres veïns no humans, els més fàcilment visibles són els ocells, que per adaptar-se a la ciutat han modificat les habilitats, el comportament i el cant. A Barcelona, hi ha setanta-cinc espècies d’ocells, cinquanta-cinc de les quals són protegides. Alguns hi viuen tot l’any, altres són autòctons de temporada; també n’hi ha de recuperats i d’introduïts. Tots s’hi han adaptat.

Els ocells que viuen en entorns urbans són més capaços de resoldre problemes que no pas els d’entorns rurals. Sembla que la vida a la ciutat canvia la cognició i el comportament per a adequar-se a les situacions canviants de les urbs, on poden explotar recursos nous i més complexos. S’ha vist fa temps que són capaços d’obrir ampolles de llet i d’accedir a l’aliment amagat en calaixos. A més, els ocells de ciutat canten més agut que els de camp per destacar del to greu de la ciutat. I canten més fort i més temps per compensar el soroll: poden arribar fins als 70 decibels i dedicar-hi el 60% del seu temps. Però no més, ja que no poden deixar de fer altres tasques, com ara estar amatents als depredadors o tenir cura de les cries. Si són capturats, el crit d’alarma també és més continuat. I, com nosaltres, segueixen cicles: els dies festius no canten tan fort.


Els ocells de ciutat són més audaços que els seus parents campestres: la distància que accepten abans de fugir és menor. S'adapten als nous depredadors reaccionant de manera diferent que exemplars de la mateixa espècie del camp. Tot i que l’objectiu és el mateix, escapar, els depredadors del camp solen ser ocells més grans com ara l’esparver, mentre que a la ciutat el més freqüent és que hagin de fugir de gats. A més, un ocell de ciutat, en ser capturat per anellar, per exemple, és menys agressiu que un ocell de camp. És a dir, que els ocells de ciutat han compensat les variacions de l’entorn amb un comportament flexible. La urbanització, doncs, té un paper influent en les seves estratègies de supervivència.

Un dels ocells més comuns a les ciutats és el pardal (Passer domesticus). El podem reconèixer pel cant i per la seva coloració bruna; els mascles són més acolorits i tenen el cap negre, les femelles són de color més homogeni. Els podem veure caminant i saltant pel terra de carrers i terrasses buscant menjar. En ser un animal molt amigable, es va estendre per tot el món per les rutes navals comercials. Per votació popular, va ser triat per SEO/Birdlife com l’ocell de l’any 2016. Amb aquest reconeixement es vol cridar l'atenció sobre la preocupant situació de l'espècie. A Europa, des del 1980 la població de pardals s’ha reduït en un 63%; a ciutats com Londres han desaparegut. A la península Ibèrica, s’ha constatat una minva en les parelles reproductores del 5,4%, cosa que significa una disminució de vuit milions d’exemplars. Desapareixen perquè desapareixen el seu menjar (són granívors) i els llocs on poden niar, a les noves construccions en què predominen superfícies llises de vidre. Altres ocells, com les cotorres i els coloms, les poblacions dels quals augmenten, en són competència. Les garses, que també s’expandeixen, els mengen els ous. Els gats els cacen. I són víctimes d’insecticides i de la contaminació.

Els pardals són un indicador més del deteriorament del nostre entorn més proper, la ciutat, com ho era el canari a les mines de carbó, que avisava de la presència grisú. Garantir la supervivència del pardal és garantir la nostra qualitat de vida. Com podem afavorir-los perquè no desapareguin? Coneixent-los, i, si els observem a jardins de la ciutat, ens podem animar i comunicar-ho al projecte "Observa els altres veïns". També els podem donar menjar o posar caixes-niu. Així, a més de continuar amb la seva companyia com a indicadors de qualitat de l’entorn, podrem tenir la satisfacció de conèixer amb qui convivim. De fer menys gris l’entorn en què vivim. De crear petites reserves. De renaturalitzar la ciutat.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

No es pot dir una cosa i fer-ne la contrària
Anònim, 09/04/2016 a les 02:07
+9
-0
La ciutat medieval va tancar les ciutats amb muralles i va créixer fins a límits inimaginats, alhora deixava la natura fóra.
L'urbanisme des del pla Cerdà a Barcelona s. XIX (que deixava com a jardins més de dues bandes de les illes de l'eixample de la ciutat creat) va també sobrepassar lo imaginable i va arrasar horts i jardins.
Ja no diem de l'urbanisme del desarrollisme de postguerra 1960 i dels planejaments democràtics especulatius que han relegat la natura a les afores dels nuclis urbans com a residencies de caps de setmana o de petits viatges.
Mai no sentirem els ocells si substituïm arbres i natura per edificis i autopistes, carreteres i AVES
Els pardals
Anònim, 09/04/2016 a les 12:59
+7
-0
És cert. A Cornellà sempre hi havia hagut molts pardals fins que es va establir una colònia de cotorres argentines a Can Mercader. Ara pràcticament ja no se'n veuen.

No sé a què espera l'Ajuntament per a eradicar les cotorres. Dels coloms sé que es fan controls esporàdics però de cotorres no.

A més també han aparegut últimament tórtores i crec que també en són competència.

A ciutat també cal cuidar l'ecosistema i evitar les espècies invasores.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Cristina Junyent
Barcelona, 1957. Biòloga dedicada a la divulgació científica des de la Fundació Ciència en Societat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació sempre cercant la promoció i l’estímul de la cultura científica. Està convençuda que el benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. A Twitter: @cristinajunyent.
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis, quatre dels autors que presenten novetat i amb qui volem reivindicar l'esperit original de la festa de Sant Jordi | "Jo soc aquell que va matar Franco", "Els dics", "Les possessions" i "La novel·la de Sant Jordi" representen la diversitat d'estils, l'exigència i la qualitat d'una diada amb grans obres
01/01/1970
La formació sosté que "és inacceptable en una democràcia"
Un milicià posa amb la seva arma als afores de Sidi Ifni, any 1958 | EFE/ Museu Etnològic
Pep Martí | 3 comentaris
01/01/1970
Es compleixen 60 anys del conflicte d'Ifni entre Espanya i el Marroc, i els soldats morts romanen enterrats a les Canàries, lluny de casa
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Una marxa ultra. | José M. Gutiérrez
Aida Morales | 15 comentaris
01/01/1970
La xarxa dels denominats Grups de Defensa i Resistència (GDR) consta d'una desena d'entitats amb una vintena de persones cadascun | La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en alguns actes
Mariano Rajoy en una roda de premsa | ACN
Roger Tugas | 8 comentaris
01/01/1970
Els principals arguments per desacreditar el procés i el referèndum es desmunten en tan sols mig any pels informes d'organismes internacionals o del mateix govern espanyol
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres