La sensatesa necessària del Grup Koiné

A les espanyes teniu un adagi que es pot aplicar als teus comentaris: "dime de que presumes i te diré de lo que careces". Presumeixes de que no et deixes rentar el cervell però t'han fet creure que existeix l'espanyol com a idioma i es totalment fals. En tot cas hauries de parlar de castellà.

L' interrogant era retòrkc. En realitat, les posicions lingüístiques d'ERC són pitjors que les del Manifiesto. ERC és un malson. Cal un mapa polític nacional nou.

si els problemas que tenim a catalunya son aquets de ben segur que el futur sera de centenars de articles com aquest i com sempre anirem perden el temps.

"Per fer què?" Per fer el que els catalans voguem! Ni més ni menys! Un cop independents, serem els catalans els que votarem com coi volem el NOSTRE país. Ja veurem aleshores que volen els suposats colons, quan hagin perdut tota esperança de mantenir-nos esclaus, com ara mateix som! Probablement et sorprendràs! Pensar ni que sigui remotament que algú, en la NOSTRA república, forçarà als meus fills, si ni jo ni ells volem, a SABER -no ja a parlar- ni tan sols una paraula de castellà, va molt equivocat. Apa, noi, vés al CNI que et paguin el sou, que aquí tenim un país independent a construir, i els botiflers amb pell d'ovella (esgarriada o no) no teniu cap possibilitat de desviar-nos del camí. Ja no! Ja heu perdut! Visca Catalunya Lliure!

El castellà forma part del nostre país ens agradi o no, el tenen, com a llengua materna, més del 50% del catalans i seguirà sent així encara que siguem un país independent on el català suigui la única llengua oficial. I això ho hauriem de saber els catalans millor que ningú. Aleshores per que aquest debat tant absurd? De fet, és gairebé impossible construir un país ignorant la realitat del mateix pais. Proposant al català com a única llengua oficial en un referèndum per la nova constitució catalana, no obtindria el suport necessari per fer-lo viable. Si algu no ho veu així, es que viu en una realitat virtual. Estimem el que tenim, el què som...així és Catalunya senyores i senyors...som un país bilingüe, i això hauria de ser un orgull, no una berruga que dissimular...

Dius: ERC subscriu el Manifiesto dels 2.300? Si fas un cop d'ull a juntspelsialespanyol.blogspot.com/ veuràs de quin peu calça en Junqueras. 2 vídeos. No calen paraules. Massa que xerra ell!

Sí, senyor!

Per fer què? Si és per vendre la llengua i la nostra identitat per un plat BUIT de llenties, ja s'ho faran. Independència, en aquestes condicions, NO, GRÀCIES! No hi guanyaríem pas res. Català, d'entrada, llengua ÚNICA oficial. Després ja parlarem d'independència. Altrament, per què la volem? Per construir un segon estat espanyol, amb la llengua espanyola oficial, com vol fer l'ERC traïdora? Aleshores, qui aprendria català, si "en español ya nos entendemos todos"? Sembla mentida que la gent no ho vegi. O potser la gent ja té el cervell rentat --i tan net que ja és buit-- i confon el mitjà (independència) amb el fi (redreçar el català per poder SER)? Les ovelles esgarriades mai no ens deixarem rentar el cervell, com fan les del ramat. Vosaltres, lectors, sou del ramat?

"És un text que advoca per obvietats que hauriem de tenir assimilades si això for un país normal, amb gent normal, amb aspiracions vitals normals." Ès evident que, de fa molt de temps no només no som un país normal, sinó que hi ha entre nosaltres qui no perd ocasió d'impedir tota "normalització" o, fins i tot que esdevinguem un "país", normalitzat o no. Aquesta és la tasca dels enemics. De la resta s'encarrega l'estupidesa dels amics.

Després, ja veurem el tema de les "oficialitats". Després d'uns pocs anys, amb cooficialitat o amb mono-oficialitat, un cop es faci evident que a Catalunya és IMPOSSIBLE viure-hi sense dominar perfectament el català, vejam qui és el valent que ens toca el que no sona amb el "bilingüisme" i d'altres instruments de colonització. Anem per parts, i deixem-nos de buscar, com sempre, el sexe dels àngels. Ara el que cal és aconseguir la independència. Visca la Terra! Ben aviat Lliure!

... una cosa pot ser molt sensata, però totalment inconvenient, disenyada amb falta d'estrategia, e inaplicable.

Avui fa hores extres el quintacolumnista.

Què passa amb els cecs? https://uncatalaacatalunya.wordpress.com/2016/04/09/que-passa-amb-els-cecs/

"Qui critica el manifest és que no se l'ha llegit". Aquesta expressió permet de fer-se una idea del teu grau de dogmatisme. No cal dir res més quan el debat es planteja es aquestes termes.

Si la independència que alguns ens volen preparar amb això de la "cooficialitat del castellà", haureu de fer la independència amb la minoria monolingüe castellana. A molts no ens hi trobareu ni cal que ens hi espereu. Una cosa és garantir els drets lingüístics dels diferents grups de parles diferents del català que conviuen a Catalunya i una altra molt diferent és voler imposar que continuem com fins ara, tots obligats a haver de conèixer i usar el castellà. En un Estat independent els catalans de les més diverses procedències hem de poder triar quina ha de ser la segona, tercera i quarta llengua que volem aprendre per obrir-nos més al món. Aquesta segona, tercera, quarta llengua... no necessàriament ha de ser el castellà, com passaria si ens entestem en promoure la fatal idea de la cooficialitat. Qüestió diferent és que fins i tot si no s'articula cap moratòria ni mesura especial de caràcter transitori per evitar que els castellanoparlants encara monolingües que viuen a Catalunya tinguin temps suficient per l'adaptació, haurien de passar almenys dues generacions fins que algun d'aquests castellans es trobi una sola persona a Catalunya que no el pugui atendre o entendre si s'expressa en castellà. Moratòries, mesures especials... les que vulgueu. Però cooficialitat, no. Cap estat dels que en el seu si tenen grups demogràfics fins i tot més nombrosos de parlants de llengües diferents de la pròpia del territori d'acollida ha fet d'aquestes llengües, idiomes cooficials, perquè precisament tots els lingüistes saben que això comportaria la desaparició per pressió i colonització demogràfica de l'idioma i la cultura del país d'acollida. Si volem una societat cohesionada, si volem una sola comunitat nacional i no pas un conglomerat de compartiments estanc hostils els uns amb els altres, el català ha de ser el denominador comú entre els diversos. Ha de ser el vehicle de cohesió social entre els diversos. El punt d'unió. Per això, és imprescindible que sigui l'únic idioma oficial. Ser l'únic idioma oficial no significa ni de bon tros que hagi de ser l'únic idioma que aprenguem o que estiguem en condicions de dominar de manera decent. De fet, només a partir de l'existència d'un sol denominador comú, el català, és que podrem entrar de ple a promoure un acurat coneixement de llengües tan internacionals com l'anglès o dels nostres veïns, com el castellà, el francès, l'alemany, o d'importants regions del món, com el xinès, l'àrab... Si no sortim d'una vegada de l'estret binomi català-castellà, mai no farem el salt cap a l'estadi en el que es troben països que parlen llengües com la nostra, en els que a banda de tenir com a única llengua oficial la pròpia del territori, dominen amb solvència l'anglès i un o dos idiomes més que normalment són els de països veïns. És el cas del que passa a Dinamarca, a on a més de dominar l'anglès, acostumen a poder expressar-se fluidament en alemany i a voltes també en suec i/o noruec. Aquest és el model cap al que hem d'anar, i no pas el de romandre atrapats en el binomi català i castellà, com si el castellà, en lloc de ser una opció més entre totes les llengües que els catalans hem de poder triar, hagués de ser una mena de condemna a perpetuïtat, una obligació divina per a tota l'eternitat.

A Koiné només es parla de llengua territorial, no surt per enlloc la paraula "oficial" ni "monolimgüsime;" són tergiversacions interessades! Llengua territorial: "l a llengua històrica parlada per la gran majoria d'habitants d'un territori determinat al llarg del temps ".

Només afegir que al món acadèmic (que és ja totalment universal) ja s'escriu pràcticament només en anglès perquè no fer-ho és romandre a l'anonimat. I això tampoc és culpa de ningú. Ah, i l'alternativa d'aquí a uns anys no serà pas precisament el català, més aviat serà el xinès (així que aneu preparant-vos a aprendre xinès, que costa una mica més que l'anglès). I tot això passarà davant la indiferència mundial de si el català és o no l'única llengua oficial a Catalunya (juntament al l'aranès, naturalment). Però, tranquils, sense independència aquest tema ni cal planterjar-lo, i si es planteja en els termes Koiné la independència és ABSOLUTAMENT impossible.

Senzillament, la llengua obligatòria per llei i imprescindible per viure haurà de ser el català. Només el català. O tal vegada ERC vol mantenir l'obligatorietat de la llengua dels colons?

1) a Catalunya quasi tothom, també els castellanoparlants, els hi està bé que la llengua de referència sigui el català, mentre es respecti l'ús de les demés llengües (principalment parlem del castellà). 2) el Grup Koiné diu el mateix. 3) la diferència és com. Hi ha una sèrie d'experts que han analitzat milions de números de totes les llengües del món i han arribat a la conclusió que si en un país es fan dues llengües cooficials, la més forta es menja la més feble. La gent sempre tendeix al mínim esforç. A usar una sola llengua i la que conegui més gent, la més útil. 4) els que malgrat voler el català amb bona salut, volen la cooficialitat és només perquè no estan ben informats. No poden pretendre saber més que els que ho han estudiat tan científicament. La solució és que només els experts son els que han de determinar les mesures per aconseguir allò que realment vol la població, que és que el català sigui referent tot garantint les altres llengües. La població pot opinar si vol que el català gaudeixi de salut, o estigui sempre amb l'ai al cor o vol que desaparegui. A partir del què vol la població, els experts dissenyaran les mesures perquè s'acompleixi allò que vol la gent.

Un article bo i necessari que posa en evidència a molta gent, a la que li ha caigut la careta quan ha carregat contra una cosa que ni tant sols havia llegit.

Signo tot el que diu el Grup Koiné. Tot de punta a punta. La nostra llengua és l'ànima del poble i és la nostra força i és el nostre sentiment i per això l'hem de defensar. És la llengua pròpia de Catalunya, sense més discusions!. Però era ara, quan tenim el procès en marxa, que no serà fàcil assolir-lo, treure-ho a debat?. Humilment manifesto que no. No és el moment. Els passos s'han de ritmar; altrament pot ser un desconcert. Debatre el tema enreda molts sentiments i abans hem d'arribar on desitgem, pas a pas. El voluntarisme de la societat civil ens ha portat molt lluny i som on som gràcies a l'acció col·lectiva del poble. Però atenció!, mai amb els passos canviats. El rellotge del campanar toca als quarts i a les hores. Si tocava els minuts, sobrepassaríem les voluntats col·lectives, i perdríem. Francament; no vull perdre. Vull guanyar les llibertats nacionals del nostre poble!. Pas a pas i tots a una!

la que vol un sarcòfag on reposi una llengua momificada a causa de la inacció???

Subscric el que diu el comentari amb el títol "Patètic". La llengua catalana per molt que ens l'estimem, sempre serà una llengua petita en un entorn dominat per llengues de més abast geogràfic, com són els casos del castellà (espanyol) o el francès. Estem parlant, o hauríem de començar a parlar seriosament, de la normalització del català dins d'un nou estat que serà la República de Catalunya, on ja no servirà de res excusar-se en les lamentacions històriques que diu el Manifest Koiné. Les institucions i la societat catalana seran els responables únics de la normalització del català com a llengua pròpia de Catalunya. Qui és el responsable a Andorra -únic estat lliure de parla catalana-, de la situació del català? ¿on conviu amb el castellà i el francès de forma normalitzada sense que que ho subscrigui la seva Constitució? Passar-se la vida lamentan-nos del passat i excusant-se en els atacs al català, a aquestes alçades del Procés cap a la Independència és pueril.

Tot patètic, començant per aquest article. Sens dubte el manifest no diu el que alguns diuen que diu, però una cosa és la filologia i una altra la política. Les obvietats lingüístico-culturals no poden eliminar les obvietats històriques i polítiques. Prendre determinades mesures i decisions polítiques en base als principis d'aquest manifest és com voler retrocedir en el temps i aconseguir que no hagi passat que a Sudamèrica es parli el castellà en lloc del català: o sigui, una imbecilitat neurastènica d'aquestes que tant ens agraden als catalans. La situació del català sempre serà precària, amb Estat o sense, com la de totes les llengües petites (no crec que tenir un Estat propi monolíngüe pugui fer gaire pel finlandès o per l'holandès); i això, ara, no té solució ni és "culpa" de ningú. Aquí és una mena d'esport (molt espanyol) dedicar-se a acusar tothom (començant per Espanya) menys a un mateix de tot el que passa: deixem-nos estar de discursos maximalistes absurds i preocupem-nos del que podem fer nosaltres pel català en el dia a dia. Sabeu que a la universitat, per exemple, en la major part de les àrees acadèmiques escriure articles o llibres de recerca en català contribueix a que l'agència catalana -no l'espanyola- de la qualitat universitària ho tingui més fàcil per enfonsar la carrera d'un professor?... Doncs el que estàvem dient...

Com podeu parlar de normalitat si no es reconeix l'oficialitat de la llengua que utilitza una proporció mes que significativa de ciutadans ?? Mireu l'IDESCAT !! http://www.idescat.cat/pub/?id=eulp&n=7229&lang=es

és una desvalorarització i també un insult. No feia falta aquest qualificatiu que utilitzen de sempre els conservadors-reacconaris