Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Alcalá de Henares

«Jo pensava que la moda aquesta de penjar banderes als balcons era una cosa només de deliris nacionalistes catalans, i es veu que no! A Alcalá vaig trobar-me un munt de balcons amb banderes no nacionalistes»

per Ferran Montardit, 6 d'abril de 2016 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 d'abril de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un dia de ja fa uns anys, un senyor que crec que era de Vila-sana ens explicava que la famosa expressió lleidatana «los collons d’Andares» que fem servir per referir-nos a algun lloc indefinit que està molt lluny podria venir d’una transformació fonètica del topònim Alcalá de Henares. Explicava que era el lloc on s’enviava la gent «a fer el soldat» i que per nosaltres era una població prou remota tirant N-II avall. Aquesta teoria li va semblar una teoria prou lògica a l’escriptor i verbívor Màrius Serra, amb qui durant un sopar vam estar parlant sobre la locució en qüestió.
 

Durant els passats dies
del que anomenem Setmana Santa vaig aprofitar per rondar uns dies justament allà, a Alcalá de Henares. La ciutat, d’uns dos-cents mil habitants, té un centre històric preciós -els centres històrics de les ciutats acostumen a ser llocs preciosos normalment-, amb edificis monumentals la majoria d’ells relacionats amb la històrica universitat renaixentista. Des d’un punt de vista arquitectònic el descobriment d’aquesta ciutat fou una sorpresa i els recomano que algun cop vagin a visitar-la.
 

Però no fou l’única sorpresa que vaig endur-me. Jo pensava que la moda aquesta de penjar banderes als balcons era una cosa només de deliris nacionalistes catalans, i es veu que no! A Alcalá vaig trobar-me un munt de balcons amb banderes no nacionalistes esteses de punta a punta. Caram amb aquestes qüestions identitàries que no interessen a la gent...
 

I encara els contaré més. Durant els dies que vam estar per allà assaborint tots els racons gastronòmics del tapeo i la canya a mig euro -sí, tal com llegeixen- vaig aprofitar per veure les diferents professons que treien a passejar per allà. No és que sigui un ésser d’extremada devoció religiosa sinó que m’agrada tafanejar les tradicions dels llocs que visito. Segons ens defineix el DIEC, una professó és una desfilada ordenada i solemne amb algun fi públic, especialment religiós.

I clar, com diu el filòsof «un vaso es un vaso, un plato es un plato» i una professó és una professó, i més si és religiosa. Aleshores, jo em pregunto què pinten uns militars armats amb metralletes enmig d’una cerimònia religiosa de la Real e Ilustre Esclavitud de Nuestro Padre Jesús Nazareno de Medinaceli y María Santísima de la Trinidad. Vaig quedar estorat amb el ball de metralletes que dedicaven al públic entremig de vestes i cortalers. A fe de déu que no li sé pas veure la relació.
 
Per últim, cada dia la professó concloïa amb la interpretació de l’himne no nacionalista espanyol i amb crits de «Viva España». A veure, no em sembla pas malament que a Alcalá de Henares toquin l’himne totes les vegades que vulguin i cridin visques a favor del seu país, ho trobo perfecte. Però, què hi té a veure en una cerimònia religiosa? No és barrejar «churras con merinas» que diuen allà? S’imaginen per un moment que la professó del Diumenge de Rams de Lleida acabés amb el cant dels Segadors i crits de visca Catalunya? Ni el rosari de l’Aurora, vaja.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Ferran Montardit
Nascut a Lleida el desembre de 1975. De petit vaig ser criat entre pagesos de la partida de Vallcalent i carrinclons del barri de Sant Llorenç, i això de gran s'ha notat. Llicenciat en Matemàtiques ara em dedico a l'ensenyament. Aplequista, col·leccionista musical i abonat del Lleida Esportiu. Interessat per tota la cultura de Ponent m'he dedicat a estudiar el patrimoni lingüístic i he escrit els llibres "Lo Nou Diccionari Lleidatà-Català" i "Lo Lleidatà és fàcil. Txarra'l sisquere.

Twitter: @FerranMontardit

Bloc: lo-lleidata.blogspot.com.es  
20/07/2016

El bon tracte humà del Santa Maria

06/07/2016

La justícia és un catxondeo

15/06/2016

Per la boca s’escalfa el forn

01/06/2016

El Segre de negre

19/05/2016

Maig festós, posa la filosa a redós

11/05/2016

Benvolgut Albert

20/04/2016

Blau al firmament

06/04/2016

Alcalá de Henares

16/03/2016

Cases de discos

02/03/2016

Avui parlem del temps

Participació