Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


La insistència en la transparència

«Qui consulta avui les dades obertes? A qui li interessen? Si no interroguem a les administracions, tampoc val esverar-se després davant d'un nou cas de corrupció»

per Karma Peiró, 3 d'abril de 2016 a les 00:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 d'abril de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No sé si ho sabíeu, però el web del seu Hospital té un apartat que diu: Portal de Transparència. La universitat pública on estudia la vostra filla, el vostre ajuntament o institucions que defensen els nostres interessos, com ara el Síndic de Greuges, compten amb el mateix apartat. Pressupostos, declaracions de béns d’alts càrrecs, sous, a qui s’atorguen les subvencions, quan es concedeixen licitacions, llistes d'espera d'hospitals, el consum de medicaments, etc. Aquestes són només algunes de les dades que trobarà en aquests Portals de Transparència

Catalunya té un total de 2.273 ens públics (entre governmunicipis) i, segons la Llei de Transparència i Bon Govern, tots ells tenen (o haurien de tenir) un portal amb dades públiques on podem consultar o sol·licitar informació pública. Però és molt poc el profit que n'estem traient d'aquesta normativa.


Els Estats Units i el Regne Unit són dos dels països pioners en l’open data. Van començar a obrir els arxius el 2009 i 2010, respectivament. Des de llavors, han millorat els serveis de transparència perquè s’han adonat que a més obertura, més iniciatives privades/públiques, més estalvi de recursos, més eficaços i més rendiments econòmics. Obrir les dades públiques significa també signar una aliança per rebutjar la corrupció. 

Fa poc vaig llegir un interessant article del setmanari The Economist on es parla de la "revolució de les dades obertes". En ell es mostra com els governs que tenen més desenvolupats els sistemes d’open data són menys corruptes. I té lògica: a més ulls observant, menys possibilitat de delinquir. Suècia, Dinamarca, Gran Bretanya, Singapur o els Estats Units són els millors exemples.  

L’article enumera els principals problemes per no avançar més de pressa en l'adopció de les dades obertes. En primer lloc, bona part dels fitxers dels portals de transparència no es poden reutilitzar. Segon: La informació està mal organitzada i fer una cerca és perdre't en un laberint d’arxius. Tercer: Molt poca gent té els coneixements per interpretar les dades, almenys tal com ara s’estan presentant. I, per últim, és difícil superar la complexitat d'obrir informació respectant la privacitat. Si les dades no estan publicades o no són reutilitzables, el sol·licitant entra en una espiral de consultes i reclamacions que, en la majoria dels casos, demoren la resposta durant mesos. 

Un informe recent, elaborat per la Secretaria de Transparència i Govern Obert de la Generalitat, detalla que durant el període de juliol a desembre de 2015, s’havien rebut 292 sol·licituds d’informació pública. Deixant de banda si són moltes o poques per sis mesos de funcionament, les conclusions destaquen que la població té una baixa consciència del què significa el dret a saber. I aquí caldria preguntar-se: Per què? I, què es pot fer per augmentar-la?. "Quatre de cada deu sol·licituds han estat presencials”. Potser perquè resulta complicadíssim fer-ho online?. I que “un 80% de la informació reclamada no es trobava en els portals de transparència”. A NacióDigital- que treballem amb dades obertes des de fa mesos- tenim exemples sobrats de situacions com les relatades en aquest informe. 


És impossible predir cap a on ens porta aquesta "revolució de les dades obertes" però està clar que si no fem res per informar-nos, ni interroguem a les administracions, no val esverar-se després davant d'un nou cas de corrupció o d'una malversació de diners públics. Les administracions, per la seva banda, tampoc poden enarborar la bandera de la transparència únicament perquè hagin omplert de portals els webs dels ens públics, amb fitxers que no porten enlloc o que costen molt de digerir. 

Si no ens movem tots en la mateixa direcció haurem dilapidat una ingent quantitat de diners públics només per complir amb una Llei que queda molt bé en els informes però que, per ara, mostra una transparència fictícia. 

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació