El franquisme i el seu monument de Tortosa

«És repugnant. No em puc imaginar una cosa així a Alemanya amb un monument nazi. Que potser l’alcalde, el senyor Ferran Bel, té por de perdre vots?»

per Víctor Alexandre, 2 d'abril de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 d'abril de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Comparteixo plenament l’avaluació que fa el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, de diverses institucions de l’Estat espanyol, en què hi veu “seqüeles de la malaltia política” que va ser el franquisme. Romeva al·ludeix a les polítiques portades a terme per altres estats europeus amb cultura democràtica per tal de difondre la seva memòria històrica i les contrasta amb les polítiques espanyoles destinades precisament a aconseguir just el contrari, és a dir, el desmemoriament.

El judici de Nuremberg va ser lloable, això és obvi, però també ho és que es va quedar molt curt amb relació a la magnitud del que va significar el nazisme. Però és que el franquisme i els seus crims contra la humanitat no sols no han tingut cap Nuremberg, sinó que no han tingut tampoc cap mena de judici. Cap. I fruit d’això, fruit d’aquesta operació anestèsica que comença amb la mort de Franco, ens trobem que són diverses les institucions de l’Estat amarades de franquisme i que encara hi ha franquistes que, tot substituint la camisa azul per la camisa blanca, continuen movent els fils de l’Estat espanyol.


Aquest estat de coses ha permès que sinistres personatges, com ara Manuel Fraga Iribarne o Rodolfo Martín Villa, no fossin portats davant d’un Tribunal Penal Internacional o que l’Estat espanyol –amb governs del PP i del PSOE, indistintament–, continuï negant-se a demanar perdó a Catalunya per l’afusellament del president Companys o a reobrir el cas Puig Antich. Fixem-nos que és la justícia argentina qui està investigant diversos crims del franquisme i qui vol interrogar els exministres Martín Villa i José Utrera Molina, que Espanya protegeix.

Arribats aquí, resulta vergonyós que l’Ajuntament de Tortosa es negui a retirar el monument franquista d’aquella ciutat i que, per tal de quedar bé amb els feixistes, pretengui rentar-se les mans i abrigar-se amb capa d’altri carregant el mort a la ciutadania per mitjà d’una consulta. És repugnant. No em puc imaginar una cosa així a Alemanya amb un monument nazi. Que potser l’alcalde, el senyor Ferran Bel, té por de perdre vots? Tants vots feixistes hi ha a Tortosa? Significa això que governa gràcies als vots d’aquesta gent? I si fos així, no té escrúpols de consciència, o senzillament és covardia? Déu meu, quina vergonya, la pretensió de fer una consulta per demanar permís per retirar un monument que enalteix els crims contra la humanitat, no fos cas que els amics dels criminals s’ofenguessin. A quins extrems d’indignitat hem arribat! Actituds com aquesta expliquen perquè el franquisme no ha tingut el seu Nuremberg. Esperem que el senyor Bel rectifiqui, o que algunes persones properes, amb cinc dits de front, el facin rectificar. La democràcia ha de ser un instrument al servei dels Drets Humans, no pas un subterfugi per legitimar-ne els violadors.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Víctor Alexandre
És escriptor i periodista i treballa en assaig, conte, novel·la i dramatúrgia. En dramatúrgia ha estrenat: Èric i l’Exèrcit del Fènix, Teatre Borràs de Barcelona (2007); Trifulkes de la Katalana Tribu, Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (2012); Onze.Nou.CATorze (1714), Born i Festival Grec (2013-2014); i Taula rodona, o la joia de ser catalans (coautor amb Pere Calders), Casal de Cultura de Valldoreix (2013). En conte i novel·la ha publicat: El somriure de Burt Lancaster, Set dones i un home sol (Premi Mercè Rodoreda), Una història immoral i Cor de brau. I en assaig: Jo no sóc espanyol, Despullant Espanya, Despullats (amb Joel Joan), Senyor President, El cas Carod, La paraula contra el mur (Premi d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès), TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya? i Nosaltres, els catalans. Els seus darrers llibres són La independència explicada al meu fill (2014) i les obres teatrals La joia de ser catalans (2015) i Abans que pugi el teló (2016).

A Twitter: @valex_cat.
Fa 73 setmanes

Les declaracions de Mercè Conesa

Fa 77 setmanes

Apallissar demòcrates, delicte impune a l'estat espanyol

Fa 81 setmanes

El nacionalisme espanyol d'Àngel Ros

Fa 87 setmanes

La Fiscalia espanyola contra la llibertat d'expressió

Fa 91 setmanes

Feixisme i homofòbia, una parella enamorada

Fa 95 setmanes

L'augment de la catalanofòbia

Fa 99 setmanes

Petit recull de sentències espanyolistes frustrades

Fa 103 setmanes

Per a Batet, el GAL no era terrorisme

Fa 107 setmanes

El Sant Jordi de Ciudadanos i PP

Fa 111 setmanes

El franquisme i el seu monument de Tortosa

Participació