​A la recerca d’un «oasi de desacceleració»

«Per què tenim la sensació que el rellotge va més de pressa ara que mai? Per què sempre ens falten hores per enllestir allò que ens havíem proposat? »

per Karma Peiró, 13 de març de 2016 a les 00:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de març de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquesta setmana vaig tenir el gust de compartir una hora amb el sociòleg alemany Hartmurt Rosa. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona va convidar-lo per parlar de les nostres vides accelerades. Per què tenim la sensació que el rellotge va més de pressa ara que mai? Per què sempre ens falten hores per enllestir allò que ens havíem proposat? “Volem tenir-ho tot en major quantitat; l’últim model o versió; i exigim que ens arribi el més aviat possible, l’espera ens emmalalteix”, em va dir.

En el seu darrer llibre: Social Acceleration. A New Theory of Modernity, Rosa defensa fermament la idea que la societat actual està més accelerada que mai. “Ni en els segles destacats per invents tecnològics com el vehicle o el telèfon, mai havíem arribat a aquest extrem. I és per amoïnar-s'hi”.


La curiositat em porta a fer-li un petit test per comprovar a quina velocitat va la seva vida: 
- Té la sensació d’anar accelerat? «Per descomptat! I em sento culpable perquè penso que no dedico prou temps a preparar les reunions de feina, o les classes que dono. I quan arribo a casa, és pitjor! No tinc temps per a la dona i els fills, fa mesos que em falta temps per trucar als amics, o visitar els pares… Terrible!»
- Fa servir les xarxes socials? «Twitter, no. Facebook molt poc. La que més, Whatsapp, contínuament...»
- Quantes vegades consulta el telèfon en una hora? «Moltíssimes! És una extensió més del meu cos. Abans encara el guardava a la butxaca. Ara sempre el porto a la mà. Si no el veig a prop, penso que me l'he oblidat en algun lloc, i començo a patir per tot el que he perdut».


Hartmurt Rosa explica que ell no és una excepció, que es va adonar de la seva transformació personal, que mirant al seu voltant gairebé tothom estava igual d'accelerat. Segons ell, els primers símptomes per adonar-nos que no anem bé, són dos: «Quan tens la sensació d’arribar tard a tot i tens pressa per tot. Estàs davant d'un semàfor amb llum vermella i vols que canviï de pressa. Mires el mòbil, potser hauries d’haver estat el primer en dir allò a Twitter, el primer a escriure aquell pensament públicament, etc.  El segon símptoma és quan mai aconsegueixes acabar amb les tasques que t’havies proposat. I tens un sentiment de culpabilitat enorme».

Rosa, no és el primer, ni serà l’últim que ens alerta sobre la manera que dirigim les nostres vides a partir d’aquest consum excessiu. La tecnologia, la política, l'economia i la nostra actitud personal en són les principals causes. En un moment de l’entrevista (que publicarà NacióDigital d'aquí uns dies) li pregunto:
- I què podem fer per evitar les conseqüències d'aquesta acceleració?
«Vés a la recerca del teu 'oasi de desacceleració'»
- Què vol dir?
«Puja a una muntanya ben alta dels Pirineus, i passa uns dies sense cobertura de telèfon, televisió, ni connexió d’Internet. Si pot ser, també sense electricitat. Concedeix-te aquest luxe. Te'l mereixes!»

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació