La foscor del glaç de Grenlàndia

«El glaç de Grenlàndia s’enfosqueix i el canvi de color col·labora en l’escalfament del planeta. En un camí d’anada i tornada, podria ajudar a escurçar l’escletxa entre científics i polítics?»

per Cristina Junyent, 12 de març de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de març de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Que el glaç de Grenlàndia enfosqueix ho revelen imatges fotogràfiques i de satèl·lit de la regió polar. I l’enfosquiment del glaç no és innocu. Els colors foscos absorbeixen més energia de la llum solar, de manera que pugen la temperatura i, en el cas del glaç, provoquen que se’n fongui més volum. Fins ara s’atribuïa a la disminució de la capa de gel que, en aprimar-se, permetia que aflorés el color de la terra. Ara, però, s’ha detectat que la foscor és causada, majoritàriament, per partícules arrossegades pel vent: pols d’erosió, cendres d’incendis forestals i sutge d’una contaminació atmosfèrica que va en constant augment. Les partícules es dipositen en la neu i el glaç, els enfosqueixen i n’acceleren el procés de fusió. Com en un cercle viciós, a mesura que la superfície de gel de Grenlàndia es fon, la pols o el sutge que han estat capturats anteriorment reapareixen enfosquint encara més la superfície, cosa que fa que el glaç es fongui encara més. S’ha calculat que en les darreres tres dècades l’absorció de llum solar pel glaç ha pujat un 6%. Aquest canvi, aparentment petit, pot augmentar la taxa de fusió del gel brut fins al 300% més que la neu o el gel nets.

Les temperatures de la superfície de Grenlàndia durant l’estiu àrtic han augmentat a un ritme d’entorn 0,74°C per dècada. I, el darrer estiu, segons l’informe NOAA 2015, les temperatures àrtiques han estat rècord: en alguns llocs s’ha arribat als 3°C sobre de la mitjana. Aquest augment va provocar que es fongués més de la meitat de la capa de gel de Grenlàndia, la fusió més alta observada en els darrers 35 anys. Aquesta fosa va causar que les partícules fosques presoneres a la neu s’estenguessin per una superfície més àmplia, fent l’ambient més càlid i provocant més fusió. I per damunt, en tornar-se a congelar, les partícules s’han dispersat fent més grans les taques al glaç. I, com la superfície cada cop reflecteix menys la llum, absorbeix més calor i es fon més. Una espiral perversa que fa que el gel sigui cada vegada més vulnerable a l'escalfament per les temperatures globals. Es calcula que l’efecte s’anirà accelerant. De moment, des dels anys 1980, l’extensió de la banquisa polar àrtica ha minvat el 13,4% per dècada.


Grenlàndia és la segona massa de glaç més gran del món, després de l'Antàrtida. S’ha calculat que la pujada del nivell de l’aigua del mar deguda només a la fosa de Grenlàndia fa deu anys ja havia provocat l’ascens d’un mil·límetre; ara, se li atribueixen dos mil·límetres més. Si tot el glaç de Grenlàndia es fongués, el nivell del mar pujaria sis metres. En la mesura en què el nivell del mar puja, les zones costaneres es veuen en perill, efecte que ja se sent a l'altra banda del planeta: illes petites, com Tuvalu, perden terra al mar; algunes desapareixeran. També es veuran molt afectats els grans deltes i la majoria de les grans ciutats, que s'inundaran. Aquest procés, a més de comportar la pèrdua de territori, afecta l'accés a l'aigua potable i repercuteix en la pesca i l’agricultura, mitjans de supervivència de milions de persones. L’enfosquiment del glaç de Grenlàndia, doncs, provocat en gran mesura per les emissions dels cotxes, causarà «migrants» o «refugiats» climàtics des de les comunitats vulnerables. A la conferència d’ACNUR de desembre de 2010, a Cancún, es va reconèixer que l'adaptació al canvi climàtic comportarà migracions, desplaçaments i reubicació de persones. I gairebé cap estat disposa de legislació o de polítiques que contemplin la migració transfronterera legal per raons mediambientals.

Amb l’esperança d’escurçar l’escletxa entre els resultats científics i els nostres dirigents, es van dur vuitanta tones de glaç de Grenlàndia, que es van anar fonent davant del Panteó, en una instal·lació anomenada rellotge de gel, feta amb motiu de la cimera del clima del proppassat desembre a París.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Cristina Junyent
Barcelona, 1957. Biòloga dedicada a la divulgació científica des de la Fundació Ciència en Societat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació sempre cercant la promoció i l’estímul de la cultura científica. Està convençuda que el benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. A Twitter: @cristinajunyent.
22/11/2016

L'èxit evolutiu dels animals

08/11/2016

Els detalls de les superllunes

25/10/2016

La Barcelona de 2050

11/10/2016

Un Nobel que no ha estat

24/09/2016

Les tardors

10/09/2016

Espècies exòtiques

27/08/2016

S'ajorna l'esperança d'eradicar la poliomielitis

13/08/2016

Més ràpid, més alt, més fort

30/07/2016

Un nou avantpassat

16/07/2016

Júpiter i Juno

Participació