La foscor del glaç de Grenlàndia

«El glaç de Grenlàndia s’enfosqueix i el canvi de color col·labora en l’escalfament del planeta. En un camí d’anada i tornada, podria ajudar a escurçar l’escletxa entre científics i polítics?»

| 12/03/2016 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 12/03/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Que el glaç de Grenlàndia enfosqueix ho revelen imatges fotogràfiques i de satèl·lit de la regió polar. I l’enfosquiment del glaç no és innocu. Els colors foscos absorbeixen més energia de la llum solar, de manera que pugen la temperatura i, en el cas del glaç, provoquen que se’n fongui més volum. Fins ara s’atribuïa a la disminució de la capa de gel que, en aprimar-se, permetia que aflorés el color de la terra. Ara, però, s’ha detectat que la foscor és causada, majoritàriament, per partícules arrossegades pel vent: pols d’erosió, cendres d’incendis forestals i sutge d’una contaminació atmosfèrica que va en constant augment. Les partícules es dipositen en la neu i el glaç, els enfosqueixen i n’acceleren el procés de fusió. Com en un cercle viciós, a mesura que la superfície de gel de Grenlàndia es fon, la pols o el sutge que han estat capturats anteriorment reapareixen enfosquint encara més la superfície, cosa que fa que el glaç es fongui encara més. S’ha calculat que en les darreres tres dècades l’absorció de llum solar pel glaç ha pujat un 6%. Aquest canvi, aparentment petit, pot augmentar la taxa de fusió del gel brut fins al 300% més que la neu o el gel nets.

Les temperatures de la superfície de Grenlàndia durant l’estiu àrtic han augmentat a un ritme d’entorn 0,74°C per dècada. I, el darrer estiu, segons l’informe NOAA 2015, les temperatures àrtiques han estat rècord: en alguns llocs s’ha arribat als 3°C sobre de la mitjana. Aquest augment va provocar que es fongués més de la meitat de la capa de gel de Grenlàndia, la fusió més alta observada en els darrers 35 anys. Aquesta fosa va causar que les partícules fosques presoneres a la neu s’estenguessin per una superfície més àmplia, fent l’ambient més càlid i provocant més fusió. I per damunt, en tornar-se a congelar, les partícules s’han dispersat fent més grans les taques al glaç. I, com la superfície cada cop reflecteix menys la llum, absorbeix més calor i es fon més. Una espiral perversa que fa que el gel sigui cada vegada més vulnerable a l'escalfament per les temperatures globals. Es calcula que l’efecte s’anirà accelerant. De moment, des dels anys 1980, l’extensió de la banquisa polar àrtica ha minvat el 13,4% per dècada.


Grenlàndia és la segona massa de glaç més gran del món, després de l'Antàrtida. S’ha calculat que la pujada del nivell de l’aigua del mar deguda només a la fosa de Grenlàndia fa deu anys ja havia provocat l’ascens d’un mil·límetre; ara, se li atribueixen dos mil·límetres més. Si tot el glaç de Grenlàndia es fongués, el nivell del mar pujaria sis metres. En la mesura en què el nivell del mar puja, les zones costaneres es veuen en perill, efecte que ja se sent a l'altra banda del planeta: illes petites, com Tuvalu, perden terra al mar; algunes desapareixeran. També es veuran molt afectats els grans deltes i la majoria de les grans ciutats, que s'inundaran. Aquest procés, a més de comportar la pèrdua de territori, afecta l'accés a l'aigua potable i repercuteix en la pesca i l’agricultura, mitjans de supervivència de milions de persones. L’enfosquiment del glaç de Grenlàndia, doncs, provocat en gran mesura per les emissions dels cotxes, causarà «migrants» o «refugiats» climàtics des de les comunitats vulnerables. A la conferència d’ACNUR de desembre de 2010, a Cancún, es va reconèixer que l'adaptació al canvi climàtic comportarà migracions, desplaçaments i reubicació de persones. I gairebé cap estat disposa de legislació o de polítiques que contemplin la migració transfronterera legal per raons mediambientals.

Amb l’esperança d’escurçar l’escletxa entre els resultats científics i els nostres dirigents, es van dur vuitanta tones de glaç de Grenlàndia, que es van anar fonent davant del Panteó, en una instal·lació anomenada rellotge de gel, feta amb motiu de la cimera del clima del proppassat desembre a París.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Cristina Junyent
Barcelona, 1957. Biòloga dedicada a la divulgació científica des de la Fundació Ciència en Societat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació sempre cercant la promoció i l’estímul de la cultura científica. Està convençuda que el benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. A Twitter: @cristinajunyent.
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis, quatre dels autors que presenten novetat i amb qui volem reivindicar l'esperit original de la festa de Sant Jordi | "Jo soc aquell que va matar Franco", "Els dics", "Les possessions" i "La novel·la de Sant Jordi" representen la diversitat d'estils, l'exigència i la qualitat d'una diada amb grans obres
01/01/1970
La formació sosté que "és inacceptable en una democràcia"
Un milicià posa amb la seva arma als afores de Sidi Ifni, any 1958 | EFE/ Museu Etnològic
Pep Martí | 3 comentaris
01/01/1970
Es compleixen 60 anys del conflicte d'Ifni entre Espanya i el Marroc, i els soldats morts romanen enterrats a les Canàries, lluny de casa
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Una marxa ultra. | José M. Gutiérrez
Aida Morales | 15 comentaris
01/01/1970
La xarxa dels denominats Grups de Defensa i Resistència (GDR) consta d'una desena d'entitats amb una vintena de persones cadascun | La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en alguns actes
Mariano Rajoy en una roda de premsa | ACN
Roger Tugas | 8 comentaris
01/01/1970
Els principals arguments per desacreditar el procés i el referèndum es desmunten en tan sols mig any pels informes d'organismes internacionals o del mateix govern espanyol
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres