Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


L'any que et vas fer independentista

«Els joves no fan de l'independentisme un estil de vida, ni tenen necessitats de lluir estelades, probablement perquè són els primers que ja han desconnectat de veritat»

per Roger Buch, 8 de març de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de març de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A finals dels 80 i principis dels 90, l’independentisme a Catalunya, amb permís de la generació del PSAN, era sobretot qüestió de joves. De fet, la immensa majoria dels catalanistes de menys de 30 anys que els atreia la política, d’una forma o altra van simpatitzar amb l’independentisme. Van passar els anys i els joves es van fer grans i, sorpresa!, no van deixar de ser independentistes. No va ser un fenomen relacionat amb l’edat, que es cura amb la maduresa, sinó autènticament generacional.

Alguns d’aquells joves en les seves tertúlies universitàries pronosticaven que quan passessin 25 anys, i ells en tinguessin 45, podrien arribar ser majoria a la societat. I això és el que va passar. Aquesta generació que era jove als 80-90 és la que ara lidera el procés: només cal veure qui encapçala el govern, Òmnium o l’ANC. Independentistes que ja fa anys que ho són i que veuen ara l’oportunitat de portar a la pràctica el que havia sigut un anhel juvenil.


Però i les altres generacions, com han viscut l’independentisme? Doncs els que eren adults als anys 80 i 90, que estan a punt de jubilar-se o fa poc que ho han fet, entre 2010 i 2012 es van passar massivament a l’independentisme. Ara són els més actius en l’agitació, els que omplen els actes públics sobiranistes, inunden els telèfons amb missatges de WhatsAPP i engalanen els balcons amb estelades. La independència els ha rejovenit i s’han activat com mai. Alguns d’ells tenen una ampla trajectòria política a l’esquena, tant en el pujolisme com en l’esquerra antipujolista, però en canvi, per a molts altres es tracta d’un bateig al món reivindicatiu.

I els joves? A part d’algunes minories actives, una bona part d’ells, que han viscut amb normalitat les 4 diades multitudinàries, no viuen l’independentisme amb la mateixa emoció i èpica com la viuen els adults i els més grans. Segons les enquestes els joves són els més favorables a la independència i a la vegada hi ha qui els troba a faltar a les mobilitzacions. De fet, són aquells que han viatjat més vegades a Londres i París que no pas Madrid. No fan de l’independentisme un estil de vida, ni tenen necessitats de lluir estelades, probablement perquè són els primers que ja han desconnectat de veritat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Roger Buch
Roger Buch (Barcelona 1970). Als matins, explico fets polítics i socials a la universitat i a les escoles. A les tardes, faig de consultor en temes de participació, associacionisme i tercer sector. Als vespres, escric llibres sobre passat, present i futur de l’independentisme català però molta gent em coneix perquè a les nits electorals em transformo en un homo-twitter (@rogerbuch). El millor de fer llibres, presentar-los; el millor de les conferències preparar-les i el millor d’aquests articles, els vostres comentaris.
22/08/2017

No és cap anècdota

18/07/2017

L’ 1 d’octubre, el «no» podria guanyar

20/06/2017

Aquesta remor que se sent..., és de democràcia

23/05/2017

Que es parli de referèndum, com més, millor

25/04/2017

Retratar el dèficit democràtic

28/03/2017

Les tasques de l'independentisme fins al setembre

28/02/2017

8 bones pràctiques per viure feliç a Twitter

31/01/2017

Imparables

03/01/2017

Referèndum 2017 i 9-N: semblances i diferències

06/12/2016

La Constitució, que «entre tots ens hem donat»

Participació