El trilema de Catalunya en una Europa federal

«Sobirania catalana, unitat d'Espanya i federalisme europeu són tres opcions que apareixen com un trilema, en què només se'n poden triar dues»

per Arturo Puente, 7 de març de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de març de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El debat federal europeu, que tot just fa un parell d'anys floria entre l'esquerra davant la necessitat de buscar solucions a la crisi política i econòmica del sud d'Europa, sembla haver quedat en suspens. La derrota del Govern de Tsipras davant les institucions europees, el lamentable paper d'Europa en la crisi dels refugiats o la incertesa del projecte europeu per un possible Brexit són només algunes de les raons que han contribuït a apagar el debat.

Ara, tant Podem com el PSOE posen sobre la taula l'aposta federal espanyola. Amb timidesa. És lògic que ho sigui, de tímida, si s'observa que no neix d'una reclamació majoritària i transversal dels espanyols. Neix de l'intent de donar una resposta, un encaix, a la reclamació de sobirania majoritària entre els catalans. Tant per Podem com per al PSOE la unitat d'Espanya és un objectiu prioritari i això explica que juguin al tauler que més els beneficia per conservar-la.


El debat federal espanyol té clars avantatgee estratègiques per l'unionisme. És en una eventual reforma federal espanyola on les demandes de sobirania catalanes tenen alguna possibilitat de ser canalitzades sense trencar amb l'estat espanyol. Un estat espanyol federal que hauria de comptar obligatòriament amb un estat català. És més, la reforma es faria per donar cabuda a Catalunya, prenent les demandes acceptables per Catalunya com el motlle comú del federalisme espanyol. Tant per aquells territoris que les reclamen com pel que no.

Passa el contrari en el debat federal europeu. En ell, si Catalunya no comptés amb el seu propi estat, federat (o federable) amb la resta d'estats europeus, per força les institucions catalanes quedarien buides de contingut. El federalisme té dos nivells, no més. Si Espanya és l'Estat federat a la federació Europea, la Generalitat de Catalunya té un mer sentit administratiu, com el que podria tenir una diputació avui, però en cap cas tindria sobirania.

Així, sobirania catalana, unitat d'Espanya i federalisme europeu són tres opcions que apareixen com un trilema, en què només se'n poden triar dues. Respondre a la demanda de sobirania de Catalunya i, alhora, apostar per un projecte federal europeu té només una sortida: defensar un Estat català federat a Europa.

Aquest trilema explica per què algunes veus de Podem, una formació que en altres moments havia tingut un dels millors discursos sobre federalisme europeu, parlin de superar l'estat-nació o donar resposta a la qüestió de les sobiranies compartides pensant només en federalisme en clau espanyola. No explica, però, perquè les esquerres independentistes fan el mateix, girant l'esquena amb tanta insistència al debat federal europeu, quan aquest, almenys teòricament, els beneficia.


A les esquerres espanyoles, el debat federal europeu ha donat pas a un debat federal sobre Espanya. Entre les independentistes, aquest debat realment mai s'ha arribat a donar. Les raons d'aquest comportament s'haurien de buscar en la mateixa debilitat internacional de l'independentisme, que està convençut que el beneficia mantenir una posició d'acceptació acrítica de l'statu quo europeu per ser tingut en compte com a interlocutor. La "lleialtat amb els socis europeus", mantra esgrimit per un Govern que se sap sense aliats europeus, en el fons és la renúncia a una reforma europea en clau federal.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arturo Puente
Comptem-ho per anys. Vaig néixer fa 27 a la frontera, la de Bascònia amb les terres castellanes, que en té mil. 23 anys després vaig arribar a Barcelona. Formo part de la Fundació Periodisme Plural des d'en fa dos, col·laboro amb eldiario.es, Gara, Diagonal i un altre seguit de projectes que no em paguen prou perquè posi aquí el seu nom. Aquí m'han demanat que escrigui la meva opinió, que suposo que és com el que faig a Twitter (@apuente) però una mica més llarg i sense fotos de gatets.
11/02/2018

L'independentisme després de la DUI

21/01/2018

La tarifació social de l'escola bressol val una legislatura

07/01/2018

L'anti-sobiranisme no és cap suflé

24/12/2017

Un nou independentisme urbà

10/12/2017

Carreró belga per a la justícia espanyola

26/11/2017

La nova asimetria inflexible d'Espanya

12/11/2017

El primer error de càlcul d'Iceta

29/10/2017

21 de desembre: eleccions legítimes

15/10/2017

Mentides pietoses sobre l'etapa que ve

01/10/2017

Violència contra Catalunya

Participació