No és una investidura, és una campanya

«El cinturó sanitari que s’ha aplicat sobre Esquerra i Convergència dibuixa perfectament el que els catalans poden esperar del futur govern d’Espanya»

per Xavi Bundó, 4 de març de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de març de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El càlcul és, de fa dies, partidista. Iglesias, Sánchez i Rivera maniobren, de fa setmanes, per no pagar la factura de ser els que no volen pactar. Durant un temps, aquest paper el va exercir el PP, quan reclamava, a través dels seus portaveus polítics i a través d’editorials i opinadors, que el PSOE cedís i permetés la gran coalició amb Ciutadans. Per Espanya. I perquè els mercats estan preocupats. Ara que la truita s’ha girat i el pacte és PSOE-C’s, curiosament ningú li reclama al PP que sigui qui s’abstingui i permeti la investidura. I mira que l’argument podria ser el mateix: per Espanya. I pels mercats. I olé.

Igualment, alguns dels que clamaven que les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP eren ridícules o “bochornosas”, aquests dies els hem sentit alabar el sentit democràtic del que ha passat al Congrés. Però és igual. Tot forma part d’un procés de maquillatge al backstage. Per quan comenci la funció, segurament les eleccions. El paper de Ciutadans és claríssim. Les urnes van descavalcar Albert Rivera del centre d’atenció i ell sol, pujant a collibè de Pedro Sánchez ha tornat a posar-se el focus. Sap que el pacte amb el PSOE és paper mullat. Un carreró sense sortida. Perquè ha vetat Podem, s’ha distanciat d’un PP leprós, castigat per la corrupció i manté la bel·ligerància amb ERC i CDC. Per tant, no va enlloc. Però en canvi cara enfora mostra sentit d’estat, capacitat de diàleg i presenta candidatura en la centralitat política.


El PSOE juga també cara enfora. Sánchez sap que no serà investit ara, però intenta demostrar que a ell no li fa por que corri el rellotge. Un PSOE capaç de negociar amb l’esquerra, pactar amb la dreta, fustigar els corruptes i guardar la unitat d’Espanya. I igual que fa Rivera amb l’espai polític del PP, presenta batalla per recuperar el carril de l’esquerra que li ha robat Podem. D’aquí la frase: “Podem és la taula de salvació del PP”.

I Pablo Iglesias, a la seva. Demoscòpia business. Qualsevol espai és un bon plató, qualsevol excusa és bona pel reality. Començant pel pacte impossible que li va proposar al PSOE mentre el seu líder era reunit amb el rei. Un pacte que incloïa IU, el líder del qual va rebre un SMS que venia a dir: “pon la tele, que vamos a anunciar algo”. En sessió d’investidura, la calç viva i el pico amb Xavier Domènech davant de De Guindos. Salpebrant el debat. Buscant el millor pla de la càmera, mirant de cua d’ull els monitors. La promoció de l’autoimatge és el seu medi. Fill del selfie, d’Instagram i del retuit.

I el darrer paper és el dels catalans, que mereixen un cas a part. El cinturó sanitari que s’ha aplicat sobre Esquerra i Convergència dibuixa perfectament el que els catalans poden esperar del futur govern d’Espanya, de la seva oposició i de la reforma constitucional que ha d’ordenar els destins de l’estat els pròxims 40 anys. Absolut menyspreu de la diferència, vertebració uniforme i regressió de l’autonomisme. Sense Duran al congrés s’ha acabat el viatge de Jaime Canivell, el meravellós especímen de La Escopeta Nacional que pagava caceres a canvi d’aconseguir influència a Madrid. I sense Canivell, els catalans ja no són amables, sinó desagradables. Per tant, qualsevol partit de matriu i vocació exclusivament catalana mereix ser apartat fora del debat. La deshumanització dels independentistes.

En tot cas, a partir d’aquest vespre, tot re-comença. El rellotge ja ha tornat a arrencar i el futur del govern d’Espanya torna a semblar passar per unes noves eleccions. Tots es preparen davant del mirall per tornar als debats televisius, als mítings i als cartells electorals. El problema, per Rajoy i Sánchez seran els cops de colze abans que els tornin a nomenar com a candidats. Que es preparin.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Xavi Bundó
Xavi Bundó (Sabadell, 1984). Periodista, llicenciat en Comunicació Audiovisual a la UAB i amant desmesurat de la ràdio. A RAC1 des de l'any 2007. Abans, a Catalunya Ràdio. Dirigeix el programa Via Lliure cada dissabte i diumenge. A Twitter: @xbundo.
12/09/2018

«Tour de force»

18/07/2018

​De vacances

04/07/2018

Els presos i la propaganda

20/06/2018

​De viatges i hipocresies

06/06/2018

​«Twitter check»

23/05/2018

Casos aïllats

09/05/2018

Mirella Cortés i el perquè de tot plegat

25/04/2018

El dit que tria la dimissió (II)

11/04/2018

El dit que tria la dimissió

28/03/2018

El morrió d’Estremera

Participació