Andalusia, garantia i ariet

«'Andalusia té l’obligació de garantir la unitat i la igualtat de tots els espanyols'. Qui li l’ha atribuït, aquesta altíssima missió? Franco o Joan Carles?»

per Vicent Sanchis , 29 de febrer de 2016 a les 00:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Agradi o no agradi, més enllà de Podemos, pocs valors queden a Espanya per defensar més enllà dels tradicionals imperials. Quan una nova crisi financera trau les orelles i la Unió Europea busca voluntaris per reivindicar una il·lusió que s’ha marcit, a Espanya només la bandera –la de la plaça de Colón de Madrid– és capaç de donar impuls als partits.

Ho va dir Joan Carles I en un programa televisiu que va cofinançar TVE i que no s’ha atrevit a emetre. Al llit d’amargura, tocat per la mort, el general Franco només li va encomanar una alta missió: preservar la unitat d’Espanya. El delfí del dictador en va prendre bona nota. Ell se’n va sortir i espera que el seu fill també ho faci. Què és Espanya sense unitat?


La missió i l’obsessió s’encomana. De Franco a Joan Carles. I de Joan Carles a Felip i a tots els altres. Si Podemos, als quals cal agrair el gest civilitzatori, accepten un referèndum a Catalunya, és perquè es pensen que el podrien guanyar i perquè hi viuen l’única garantia per impedir “que Catalunya se’n vagi”.

En el cas dels altres les obsessions esdevenen deliri totalitari. L’única raó de ser i d’existir. Ahir, per exemple, la secretària general del Partit Popular, María Dolores de Cospedal, va rebutjar el pacte que ha descol·locat Mariano Rajoy, entre Pedro Sánchez i Albert Rivera, “perquè porta encobert un referèndum a Catalunya i no parla clar de la defensa de la unitat d’Espanya”. Quin és l’article que encobreix un referèndum? El que el rebutja de ple?


Això era ahir. Divendres va ser Susana Díaz la que va envestir amb el mateix ariet. La presidenta del govern andalús, el graner i el gra del PSOE, va proclamar que “Andalusia té l’obligació de garantir la unitat i la igualtat de tots els espanyols”. Qui li l’ha atribuït, aquesta altíssima missió? Franco o Joan Carles? Andalusia té l’obligació de sortir-se’n. D’abandonar l’economia subsidiada. De fer les revolucions sensates que sempre ha ajornat. De generar riquera i progrés. D’evitar que la seva gent se’n vagi o s’hi quedi a còpia de fons públics. De substituir la resignació per la il·lusió.

Andalusia no té cap obligació de garantir la unitat del destí “en lo universal”. Ni d’aguantar un partit, com el PSOE, que s’ha convertit en una tara més del sistema polític espanyol. Ni de doblegar amb la seva majoria demogràfica la voluntat d’un poble que vol ser lliure. I no cap garantia de res.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Vicent Sanchis
Nascut a València el 1961 fa quasi quatre dècades que es dedica al periodisme. Ha estat director de les revistes El Temps i Setze i dels diaris El Observador i Avui, aquest darrer durant dotze anys. Ara fa classes de periodisme a Blanquerna i col·labora en diversos mitjans com a articulista i contertulià. Ha fet també televisió quan l'han deixat –referència explícita a Sandro Rosell- i ha guanyat els premis d'assaig Joan Fuster i Carles Rahola. Aspira a viure una miqueta més per guanyar-ne algun altre...
29/01/2017

Un problema de temps

22/01/2017

La traca

15/01/2017

Quant treball destruït?

08/01/2017

​La pasqua militar

01/01/2017

Permetrà Rajoy el referèndum?

25/12/2016

Evitar frustracions

18/12/2016

Els funcionaris, els mossos, la gent

11/12/2016

Només es mou una part

04/12/2016

República andalusa

27/11/2016

Per què «comandante» i no dictador?

Participació