El grafè, un nou material amb noves propostes

«En la digitalització creixent en què ens trobem sotmesos, el grafè es proposa com a solució per a qüestions tècniques i, tant de bo, socials»

| 27/02/2016 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 27/02/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El procés de digitalització és irreversible. Cada cop fem més coses amb el mòbil: ha esdevingut un petit ordinador portàtil. I és ubic: a regions del món on hi ha dificultats d’aigua o d’aliment, hi ha mòbils. El mòbil ho és tot. Però, de quins materials està fet un mòbil? En la seva fabricació es fan servir liti, cobalt i tàntal a la bateria; coure en els cables i les plaques dels circuits impresos; estany a les soldadures; plàstic a la carcassa, i or i plata en els contactes dels xips. La demanda dels darrers anys ha elevat el preu d’aquests minerals. I l’elevat preu ha provocat conflictes armats en els països en vies de desenvolupament d’on s'extreuen. Així que es busquen nous materials més econòmics per a la fabricació de mòbils. I els busquen en la nanotecnologia.

Les magnituds petites són més difícils d’imaginar que les grans. Ens és fàcil multiplicar; dividir, però, és menys intuïtiu. Intentem-ho. Imaginem que volem en un avió a 12.000 m d’altitud: no veiem les persones. Quan l'avió baixa, comencem a distingir cases, cotxes, individus. Si associem les dimensions a potències de 10, la dimensió humana és n=0 (no debades és una convenció nostra). Si n=-6 som a l’escala cel·lular, l’escala micro, la milionèsima part del metre. Si n=-9 som en l'escala de l'àtom, l'escala nano, la mil milionèsima part del metre. La nanotecnologia, doncs, és la ciència que estudia i manipula la matèria a l'escala atòmica. Com tota disciplina nova, vol eines noves i obre noves perspectives: emergeixen propietats que la fan una tècnica potentíssima. I un dels nous materials que ha emergit és el grafè. Pel grafè s'ha passat de la micro a la nanoelectrònica; s’empra en química, medicina, farmacologia i telecomunicacions. El grafè és el material estrella; per què, sinó, se li ha dedicat un pavelló al Mobile World Congress?

El grafè és un dels materials disponibles més interessants i versàtils. És una làmina feta d’una xarxa hexagonal de carboni i extremament prima: només d’un àtom de gruix; es pot dir, doncs, que només té dues dimensions. I les seves propietats són úniques. A més de ser el material més prim conegut, pot ser dues-centes vegades més resistent que l'acer i, si bé pot ser dur com el diamant, és flexible com el plàstic. Lleuger, transparent i impermeable, condueix l'electricitat millor que cap altre metall conegut. S’obté del grafit, una matèria primera molt abundant a la natura, que s'extreu de les mines de carbó i s'usa per fabricar llapis, frens de cotxes o acers. També s’obté del grafit sintètic. Va ser sintetitzat per primera vegada el 2004, i el 2010 els seus descobridors van rebre el Premi Nobel de Física. El principal obstacle per a emprar-lo de forma massiva és que encara no és possible fabricar-lo a gran escala.

El grafè té moltes aplicacions en la indústria mòbil i pot resoldre problemes com la flexibilitat, la càrrega de bateries i la capacitat dels sensors. Tot apunta que determinarà la següent generació de tecnologia mòbil. Pantalles, carcasses i bateries seran flexibles. La transmissió d'energia i la capacitat d'emmagatzematge es doblarà. La tecnologia de sensors permetrà créixer la internet de les coses; i la tecnologia de xip, augmentarà la transmissió de dades. La Unió Europea impulsa la iniciativa de recerca Graphene. Ha destinat un pressupost de mil milions d’euros a un consorci acadèmic i industrial, que de forma conjunta abasta tota la cadena de valor del grafè explotant-ne les propietats úniques: des de la producció de materials per a components fins a la integració de sistemes. Tant de bo amb el grafè també es redueixin les tensions socials i ecològiques que generen els mòbils que duem a les butxaques.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Som nosaltres
Anònim, 27/02/2016 a les 08:35
+5
-0
Som nosaltres, els humans, els que creem els conflictes. Avui és per un motiu, demà per un altre. Som capaços del millor i el pitjor. Els materials, són materials.
Bon article
CanRauxa, 27/02/2016 a les 11:06
+3
-0
Bon article per començar a entendre allò de que molta gent parla però, a nivell n=0 (parafrasejant l'escrit) hom encara no veu clar.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Cristina Junyent
Barcelona, 1957. Biòloga dedicada a la divulgació científica des de la Fundació Ciència en Societat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació sempre cercant la promoció i l’estímul de la cultura científica. Està convençuda que el benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. A Twitter: @cristinajunyent.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"
01/01/1970
Catalunya registra el millor tercer trimestre i les millors xifres acumulades en els nou primers mesos de l'any
01/01/1970
Entrevista a l'alcaldessa de Barcelona a "Els Matins" de TV3 en deu frases
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira