Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Els nostres corruptes

«Per més estupefacció que puguin crear certes pràctiques fraudulentes, per la identitat dels seus protagonistes, fóra bo que el llegir no ens fes perdre l'escriure»

per Josep-Lluís Carod-Rovira , 25 de febrer de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
He de confessar que m’ha impactat la imatge darrera, a televisió, de Maria Antònia Munar. Visiblement desmillorada, no tenia res a veure amb aquella dona elegant i presumida que donava la màxima importància a la seva aparença personal, amb una atenció quasi obsessiva per a oferir un aspecte públic immillorable, degudament maquillada i pentinada, dia rere dia. Vaig tenir ocasió de saludar-la i parlar, breument, amb ella, en dues ocasions. Una a Prada de Conflent, a la Universitat Catalana d’Estiu, a principis dels anys 90, l’altra a Frankfurt, el 2007, amb motiu de la presència de la literatura catalana com a invitada d’honor. Em va semblar una persona educada, però, alhora, distant, amb aquell punt de fredor que marca distància i delimita territoris personals.

Nascuda a Barcelona, ja que el pare, guàrdia civil com tants balears de l’època, era destinat a Catalunya, es doctorà en dret per la Universitat de les Illes Balears (UIB). Amb 24 anys arribà a la batllia de Costitx amb UCD i esdevingué la primera dona a dirigir un municipi a les Balears i, alhora, la més jove en el càrrec a tot l’estat. Amb Unió Mallorquina (UM) repetí en el càrrec, ininterrompudament, durant 28 anys, fins al 2007. Amb dos o tres diputats al Parlament Balear, els escons d’UM van ser molt cobejats pels partits majoritaris per a fer majories, amb els quals, sota la direcció de Munar, UM acabà aliant-se, ara amb uns, ara amb altres. A poc a poc, anà esdevenint la peça clau per a governar i una figura política amb una enorme influència, molt per damunt del seu pes real a la societat mallorquina. Abans d’arribar a presidir el Parlament Balear el 2007, sempre va exercir càrrecs públics supramunicipals vinculats amb la cultura, a més de diputada al Parlament. Així, presidí la comissió de cultura del Consell de Mallorca de 1983 a 1987, any en què fou nomenada consellera de Cultura pel president Cañellas (PP). El 1995, el 1999 i el 2003 presidí el Consell, primer amb els vots del PP, després amb els de l’esquerra.


Presidenta d’UM des de 1992, dugué el partit a integrar-se a la Internacional Liberal i a definir-se com a centrista, nacionalista i liberal, etiqueta ideològica prou flexible com per a adoptar i justificar pactes a totes bandes. És de justícia reconèixer, però, que des dels seus diferents llocs de responsabilitat executiva impulsà nombroses mesures de suport a la llengua catalana i a la recuperació de la cultura pròpia, amb particular atenció a les diverses manifestacions de la cultura popular. Promogué la Biblioteca Bàsica de Mallorca, important iniciativa editorial, creà la Direcció General de Política Lingüística, féu possible l’enquesta sociolingüística de la UIB, promogué la rehabilitació del Teatre Principal, la toponímia en català i la declaració de la Balanguera com a himne oficial de Mallorca, entre altres nombroses iniciatives de caràcter positiu.

Però la seva bona estrella anà apagant-se en descobrir-se la seva vinculació amb diversos casos de corrupció, utilitzant recursos públics. Això la féu passar també a la història pel fet de ser la primera persona política empresonada a les Balears, per un cas de malversació de fons públics. Sota la seva direcció, UM es convertí en una opció decisiva, malgrat la seva dimensió, i , sobretot, identificada, a nivell popular, amb la defensa de “lo nostro”. És, precisament, aquesta circumstància allò que ha fet que, en alguns sectors nacionalistes mallorquins o fins i tot clarament independentistes, s’hagi defensat amb ardidesa la persona de Munar, intentant entendre o justificar les seves irregularitats, recordant les seves accions per la llengua i la cultura pròpies: “És corrupta, però és la nostra corrupta”. Una actitud exculpatòria que, sovint, hem vist també aplicada a Jordi Pujol i a la seva família: “Potser sí que són corruptes, però són dels nostres”. No dubto que la dimensió política i els posicionaments de les persones esmentades, en temes de país, hagin pogut pesar a l’hora d’accelerar l’acció i les resolucions de la justícia. Però això no pot justificar cap irregularitat, perquè el delicte de corrupció no té ideologia, només beneficiaris individuals. Per més greu que pugui saber i per més estupefacció que puguin crear certes pràctiques fraudulentes, per la identitat dels seus protagonistes, fóra bo que el llegir no ens fes perdre l’escriure. Haver dut a terme bones mesures governamentals no pot esdevenir el passi de lliure accés a la corrupció i el frau. En “la ciutat d’ideals que volíem bastir”, la corrupció no hi figurava. I si la corrupció no és un ideal, ni forma part dels valors del nou país que volem construir, queda clar, també, que els corruptes no són dels nostres.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Josep-Lluís Carod-Rovira
Cambrils, 1952. Llicenciat en Filologia Catalana, director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat conseller en cap i vicepresident del govern de Catalunya, diputat al Parlament i diputat electe al Congrés de Diputats d'Espanya. Autor d'una quinzena de llibres, els darrers títols són: La passió italiana, 2014, Les religions a Catalunya i Història del protestantisme als Països Catalans. Membre de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i de l'Agència Catalana de l'Arengada (ACA), li agrada la mar, llegir, escriure, l'allioli de la Fonda dels Àngels, la salsa de calçots de la Montserrat Coll, la ironia i l llibertat. És pare de dos fills i una filla i avi de dos nét i una néta.
12/02/2020

​Arriba l'amnistia

05/02/2020

Dol per Steiner

29/01/2020

Es fa llarg esperar

22/01/2020

Trampejant Trapero

15/01/2020

Memòria de la Canigona

08/01/2020

Dotze pinzellades

01/01/2020

​Mirant la història

25/12/2019

Formes i Estat

18/12/2019

LOAPA telefònica

11/12/2019

Negociar què?

Participació