Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Muriel

«Assumir l’instrument més útil en cada moment, mantenir vigent l’objectiu i aportar el que pots sense esperar honors a canvi és la gran lliçó d’una lluitadora honesta»

per Patrícia Gabancho, 20 de febrer de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Encara amb el cor encongit per l’emoció dels homenatges, el record de Muriel Casals va donant exemple d’honestedat en el compromís, de netedat en les formes, d’altesa de mires, de fair play. Coses aquestes que són difícils de trobar en política. No l’estem recordant només perquè va ser una lluitadora incansable, sinó perquè era una lluitadora especial i, com s’ha repetit, millor. Lluitar és fàcil, que tot hi cap; lluitar bé és més complicat. Cal tenir una personalitat molt ponderada per saber ser útil sense ser prepotent.

Vull destacar dos aspectes de la Muriel lluitadora. L’un, la militància en el PSUC. No és partit de la meva devoció, però un respecte per l’eficàcia –i la utilitat, precisament. La Muriel hi va militar perquè en aquell moment, final de la dictadura, era l’eina més útil per canviar les circumstàncies, per construir la futura democràcia. Era l’ambient, l’entorn, la Universitat, l’economia de base marxista, d’acord: però si volies fer feina, era més útil el PSUC que no pas els independentistes fragmentats, histèrics i puerils que van anar pasturant abans i després de la Transició. Han calgut anys perquè l’independentisme madurés en un procés enlluernador, i llavors ja hi teníem la Muriel. Perquè aleshores era la independència l’instrument eficaç i imprescindible per canviar el món.


L’altre aspecte és més operatiu. El tàndem que feien la Carme Forcadell i la Muriel funcionava com un rellotge perquè les dues dones es complementaven a la perfecció i cadascuna posava el to i el paper que feia millor. La Muriel acceptava un rol que la situava una passa enrere sense ni adonar-se’n. Sense cap recel ni cap gelosia, justament el contrari del que passava a la cúpula política del procés, on dos senyors es miraven de reüll i es negaven (l’un més que l’altre) a col·laborar obertament, francament. Per això el moviment popular va funcionar millor que el lideratge polític, sempre esperant l’últim minut per salvar-se.

Assumir l’instrument més útil en cada moment, mantenir vigent l’objectiu i aportar el que pots sense esperar honors a canvi és la gran lliçó d’una lluitadora honesta. Muriel, ens fas falta.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Patrícia Gabancho
Com que va néixer a Buenos Aires, no té problemes per xerrar. Com que viu a Catalunya, sap que Catalunya és el problema. Li agrada opinar des que tenia 5 anys. Per això fa tertúlies, conferències, xerrades, comentaris, sobretaules, simposis, llibres i articles com ara aquest.
09/11/2017

Desordre i ineficàcia

26/10/2017

Que diu que què, president?

12/10/2017

Mai tan difícil

28/09/2017

Trampes i capital

14/09/2017

Incomoditats

31/08/2017

Mentides a dojo

17/08/2017

Barcelona i el «factor ciutat»

03/08/2017

Olímpics jocs

20/07/2017

Qui construeix què

06/07/2017

El que no han dit els tres tenors

Participació