Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Exteriors i el TC, abans i ara

«De moment, sembla que Puigdemont és més ferm que Mas, i caldrà veure si aquesta vegada l’independentisme té ganes de guanyar a més de tenir raó»

per Maria Vila Redon, 19 de febrer de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest dimarts, el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs contra la conselleria d’Afers Exteriors interposat pel govern espanyol en funcions. Com ja sabem d’altres vegades, això suposa una suspensió automàtica d’allò que s’impugna, i ara mateix el departament que encapçala Raül Romeva tindria unes competències molt limitades.

El recurs no té res d’absurd, per molt que Carod disposés d’un passaport diplomàtic durant els seus temps a la vicepresidència del Govern de la Generalitat sense que això suposés cap problema per al govern espanyol. Aleshores la comunitat autònoma de Catalunya s’esforçava per reformar l’Estatut amb el PSC presidint la Generalitat. Ara que representa que el govern català ha iniciat el camí cap a la desconnexió, la situació és ben diferent. I, naturalment, el govern encara presidit per Mariano Rajoy juga les seves cartes.


Plànyer-se de la doble vara de mesurar de l’Estat, en canvi, sí que és ben absurd. I és tan absurd i autonomista com jugar a fet i amagar cada vegada que el govern espanyol impugna alguna cosa. Ho va ser el 9 de novembre, que a dia d’avui encara no sabem per a què va servir, i ho seria el fet de canviar el nom de la conselleria per jugar a despistar l’Alt Tribunal. De moment, ahir Carles Puigdemont ja va avançar a El món a Rac1 que “no posarien típex” allà on la targeta de visita de Romeva diu Afers Exteriors, però la consellera Rigau també va dir que no acataria i, a la pràctica, molts centres educatius van fer recular la immersió lingüística per donar cabuda a les resolucions judicials.

La intervenció del Tribunal Constitucional no és nova però, a diferència de les altres vegades, aquesta suspensió sembla que no ha fet ni fred ni calor a la majoria de la societat civil que per molt menys munta concentracions a les places dels ajuntaments. A aquestes altures, no se sap ben bé si és la desconnexió o una mostra més de processime, en el sentit que ja ens hem acostumat a aquesta tensió política constant sense demanar res més. El govern de Carles Puigdemont pot trencar la dinàmica de jugar a fet i amagar i acabar amb el processisme d’una vegada per totes. De moment, sembla que Puigdemont és més ferm que Mas, i caldrà veure si aquesta vegada l’independentisme té ganes de guanyar a més de tenir raó. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Maria Vila Redon
Advocada. Escric i xerro on em deixen, i com a bona catalana faig coses. Em molesta especialment que les circumstàncies m'obliguin a defensar posicionaments que en una situació de normalitat no defensaria, però suposo que ja es tracta d'això. Viure és prendre partit, i a vegades m'espanto si veig que em modero.
11/11/2019

El replegament d'Espanya

28/10/2019

Tsunamis i aldarulls

14/10/2019

El Govern i la mobilització

30/09/2019

Què queda de l'1 d'octubre

16/09/2019

L'arrossegament de Netanyahu

05/08/2019

L'ase dels cops

22/07/2019

Més residuals que mai

08/07/2019

Les trampes del «30 minuts» sobre el català

24/06/2019

Hong Kong sota el gegant xinès

10/06/2019

Eixamplar la base dels altres

Participació