Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Tornar l’humanisme a la política

«D’aquí la transcendència d’aquesta frase de la Muriel que exhibeix tanta força i voluntat: nosaltres som el somni»

per Laura Pinyol, 16 de febrer de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La mort de Muriel Casals tant sobrevinguda amb els reptes que el país té per encalçar i la seva determinació tant perseguia, ha vessat els mitjans de comunicació d’elogis, paraules sentides i condols. També mostres espontànies davant del Parlament de ciutadans anònims que n’improvisaren, el passat cap de setmana, un petit espai de memorial amb una estelada on hi havia escrit la cita “No som aquí per buscar un somni. Nosaltres som el somni”, una frase que Muriel Casals va pronunciar el juny del 2013 davant de milers de persones al Concert de la Llibertat al Camp Nou.
 

Se n’han dit tantes coses aquests dies, de la Muriel Casals, que poc s’hi pot afegir. Que era culta, educada, intel·ligent. Una vida bolcada en la docència, en la lluita per la justícia social, en l’activisme cultural i en defensa de la llengua catalana. Una dona que esgrimia elegància –no sols en aparença- sinó com a qualitat alhora de defensar els seus arguments, la seva discrepància política, els seus postulats ideològics. Cosmopolita, progressista, demòcrata. Serena, divertida, solidària. I un llarg etcètera de tota la gent que la va conèixer, la va estimar, la va tractar en tantes i tantes facetes de la seva vida.

Però, tant si l’havíeu conegut personalment, com si només l’havíeu sentida anant amunt i avall per tot el país, hi ha un tret diferencial que ningú ha passat per alt: el seu somriure. I una altre cop, rere aquest somriure que ara tothom recorda que la precedia sempre, un altre cop, un llarg reguitzell de paraules amables. Que algú que hagi tingut tanta presència pública, i des d’altaveus tan diferents -des de les aules universitàries, des de la presidència d’Òmnium Cultural i, en aquesta darrera etapa de ple compromís polític, com a número tres de la llista de Junts pel Sí i diputada al Parlament de Catalunya, que tothom reivindiqui aquest somriure conté un missatge ple de bellesa.

Que una persona com Muriel Casals encapçalés moltes de les manifestacions massives dels últims anys a favor de l’independentisme, el carregués de raons racionals i no tan sols sentimentals, que sempre fes servir aquest to tan ponderat, tan tranquil, tan conciliador, dóna una dimensió diferent de com molts ciutadans entenen o, més aviat, volen que sigui l’expressió de la política. Una dimensió més propera i molt més amable. Més centrada en la persona; la política com aquesta arma de la qual ens dotem, per resoldre els problemes, els reptes, fins i tot, les il·lusions per irrealitzables que semblin. En alguna ocasió, se li havia sentit dir que el seu pare, exiliat republicà a França, l’havia educat perseguint aquest ideal d’una Catalunya plena i lliure, sabent que era pràcticament impossible.

D’aquí la transcendència d’aquesta frase de la Muriel que exhibeix tanta força i voluntat: nosaltres som el somni. A vegades les lliçons arriben tard. Però mai prou tard per aprendre que la política pot ser també un espai carregat d’humanisme, on la persona sigui l’eix de tot. Nosaltres som el somni. No defallirem.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Laura Pinyol
Laura Pinyol (Terrassa, 1979), periodista. Col·labora en diversos mitjans, com la revista Vallesos, l'Ara Criatures o el Descobrir, i dirigeix una agència de comunicació. A can Twitter piula des de @laurapinyol.
17/11/2019

Qui paga el preu d’unes terceres eleccions?

03/11/2019

Deu incògnites pel 10-N

20/10/2019

​Una generació perduda

06/10/2019

Moció de censura: propaganda electoral

22/09/2019

20-S, l'aparador d'una causa general

08/09/2019

​Una resposta llarga i sostinguda

25/08/2019

Tornem-hi amb els biquinis per a nenes

28/07/2019

Qui vol unes noves eleccions espanyoles?

14/07/2019

«Manades»: realitat creixent o escàndol social?

30/06/2019

Sóc la néta de La Florida

Participació