Construcció de discursos amb els peus al fang

Reivindico que potser és interessant opinar menys, i llegir més, i intentar comprendre més i ser més crítics

per Martina Marcet, 15 de febrer de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha molts discursos, intervencions, articles i un llarg etcètera d'aportacions a l'àgora pública, en les quals es parla de la desigualtat social, de classes socials, i s'usen termes com ara burgesia, classe obrera o proletariat: conceptes i anàlisis que provenen de dècades pretèrites, i massa sovint es limiten a fer diagnòstics molt simples de realitats extremadament complexes.

La desigualtat social existeix, i és candent. Les classes socials existeixen. Però quina és la teoria que ens explica com són i com funcionen? Hi ha «La Teoria»? Pot existir una «Teoria»?  Existeix quelcom tal com una «realitat» social objectiva externa a nosaltres? Aquest és un gran problema de la sociologia, que és la disciplina  que s'encarrega d'estudiar aquests aspectes. 


Fixeu-vos: dic disciplina. No ciència. Per què? Perquè la sociologia, com la resta de «ciències» socials (incloent-hi l'economia), per molt que es dotin d'eines matemàtiques per a les seves anàlisis, no són sabers que ens permetin explicar i predir (com fan les ciències naturals); però ens permeten comprendre, entendre què succeeix. 

A més, en tot allò que toca a l'àmbit social, les persones que investiguen formen part del seu mateix objecte d'estudi, de manera que, ni mai es pot tractar l'element a estudiar de manera objectiva, ni tampoc podem suposar que la nostra intervenció en allò social com a analistes no l'està transformant. Un exemple és amb les estadístiques: sovint tenen més efecte pel que provoquen un cop publicades que pel que pretenen preveure.


Això no vol dir (com a vegades es creu) que les «ciències» socials tinguin menys valor, siguin més «fàcils», o requereixin de menys coneixements (perquè tothom es veu capaç de poder opinar sobre què succeeix socialment). Al contrari: impliquen encarar-se amb el fet que no podem ser imparcials, que la recollida i processament de dades i informacions és molt complexa, i que no hi ha una «teoria» sinó múltiples interpretacions, que cal contrastar. 

Això passa amb les teories sobre la desigualtat social i les classes socials. Max Weber i Karl Marx van ser els primers autors que van dedicar a teoritzar sobre aquest fenomen. Però actualment, hi ha altres autors i teories, que introdueixen matisos i noves interpretacions: Miliband i la seva reinterpretació de les classes en base a sistemes de dominació; Parkin i la interpretació en relació a la reproducció material en el capitalisme; Darhendorf amb una interpretació relacionada amb les «titularitats» és a dir, els drets d'accés a condicions i serveis de ciutadania; Bourdieu relacionant classe i Habitus (formes de consum cultural); els anàlisis que incorporen també aspectes enclassants com el sexe, l'edat, la raça etc; l'aproximació de les capacitat de Nussbaum, o fins i tot la teoria sobre les relacions de poder de Foucault. 


Un dels grans problemes de la majoria de persones que van a tertúlies, escriuen articles, manifestos, realitzen debats etc., és que no han dut a terme una tasca d'anàlisi, estudi i aprofundiment més enllà dels autors i les teories (o la teoria) que més els agraden o millor els sonen, sense fer una tasca d'aproximació crítica.

Però precisament, no hi ha una «Teoria» que permeti explicar-ho tot. De fet, no existeix en cap ciència (en les ciències naturals les «teories» són models explicatius que serveixen fins que algú fa un descobriment i aleshores es canvia). M'atreviria a dir que una «Teoria» que ho expliqui tot és quelcom que es va desestimar a partir de Parmènides. 

Per això, reivindico que potser és interessant opinar menys, i llegir més. Intentar comprendre més, ser més crítics i sobretot, desconfiar de les «Teories» i els «manifestos», encara que suposi percebre que les nostres conviccions tenen peus de fang. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Martina Marcet
Ramadera agroecològica de professió.
Llicenciada en sociologia i projecte fallit de doctora en filosofia
Amb la convicció que la identitat d'una mateixa es fonamenta més en les renúncies que en les eleccions.
@MartinaMarcet
08/10/2019

Berguedà, incendiant futurs

24/07/2017

Visc al bosc. 2. Efecte Bambi

20/03/2017

Visc al bosc. PART 1: Tenim visita (els boletaires)

09/10/2016

Tres sectors i els pèsols negres

29/04/2016

Sobre personatges (de ficció)

15/02/2016

Construcció de discursos amb els peus al fang

09/10/2015

Digue'm què vens i et diré què vols ser

01/06/2015

Crònica d'una agressió: els canvis d'última hora de la PAC

03/04/2015

Boscos, neteges i biomassa

Participació