La cançó de l'Univers

«No només confirma la Teoria de la Relativitat General exposada teòricament fa un segle per Einstein, sinó que obre la possibilitat a l’estudi del cosmos de manera diferent»

| 13/02/2016 a les 00:02h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/02/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Des de l’origen de la nostra espècie, tot el que coneixem de l’Univers prové del que es detecta per la llum. Basant-se en les propietats de les diferents longituds d’ona de la llum, telescopis diversos ens ajuden a comprendre el cosmos. El Hubble detecta radiacions de l’espectre visible; el telescopi Màgic, a l’illa de La Palma, detecta raigs gamma. I, gràcies a les microones, el 1964 Penzias i Wilson van detectar la radiació de fons del Big Bang. Però hi ha altres vibracions que no podem veure, com són les ones gravitacionals. Perquè, en realitat, no són radiacions, sinó ondulacions concèntriques que encongeixen i dilaten el teixit de l’espai-temps; com quan llancem una pedra a un estany, que en deforma la superfície. Només que les ones gravitacionals viatgen per l’Univers a la velocitat de la llum i s’originen per grans cataclismes còsmics.

Albert Einstein va predir l’existència de les ones gravitacionals de forma teòrica en la Teoria de la Relativitat General. En aquest darrer experiment que ha dut a la seva detecció hi ha han col·laborat més de mil científics d’universitats de quinze països, inclòs el Grup de Relativitat i Gravitació de la Universitat de les Illes Balears. Han creat la col·laboració científica LIGO (Laser Interferometer Gravitational-Wave Observatory), amb un observatori format per dues antenes gegantines idèntiques, en forma de L, amb detectors de gran precisió i situades a 3.000 km l'una de l'altra: una a Hanford (estat de Washington) i una altra a Livingston (Louisiana). Aquesta distància es justifica per discriminar la possible vibració contaminant generada pel pas d’un camió prop d’una d’elles, posem per cas. El catorze de setembre, quan encara faltaven quatre dies perquè els detectors passessin de la fase de proves a la d’experimentació, van començar a rebre un senyal clar.


Fa més de mil milions d’anys, quan a la Terra ja hi havia algues pluricel·lulars, en una galàxia situada a una distància de més de mil milions anys-llum hi va haver un gran cataclisme. Dos forats negres van patir una col·lisió, que va durar una fracció de segon. Tot i això, la forta col·lisió va provocar que el teixit de l’espai vibrés com un timbal. I aquesta vibració encara s’està dissipant al llarg de l’univers, en forma d’ones gravitacionals que arronsen l’espai en una direcció i l’estiren en una altra. Aquests desplaçaments mecànics són més semblants a les vibracions produïdes pel so que a les ones de llum. Finalment, l’eco de la col·lisió dels dos forats negres ha arribat a la Terra amb una pertorbació entorn els 300 Hz: el Mi natural. I les antenes del LIGO el van sentir i gravar el setembre passat. L’experiment ha estat publicat a la revista Physical Review Letters el darrer dijous, 11 de febrer, en un article d’aquells que signen més de mil autors.

El rastre en forma de brunzit que ha deixat un cataclisme còsmic, doncs, ha confirmat la darrera predicció de la Teoria de la Relativitat General d’Einstein. El to feble ascendent és l’evidència directa de les ones gravitacionals, les ondulacions que distorsionen l’Univers. Completa la visió relativista d’un Univers dinàmic, capaç d’estirar-se, arronsar-se i agitar-se, en el qual el temps i l’espai estan entreteixits. I també és una confirmació de l’existència dels forats negres, els pous gravitacionals tan densos, dels quals ni tan sols la llum pot escapar. I, "sentir" les ones gravitacionals ha fet que l’Astronomia s’hagi fet una mica més gran: proporciona una nova forma d’estudiar el cosmos. Per primera vegada a la història, tenim oïdes a més d’ulls per comprendre’l. Potser la troballa no ens canviarà la quotidianitat, però coneixerem millor la gènesi de l’Univers, relativitzarem el nostre origen i sentirem la música del cosmos.

 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

Felicitacions per aquest article a Nació Digital!
Anònim, 13/02/2016 a les 01:02
+10
-0
segueix amb les teves col-laboracions científiques i ajuda'ns a veure les llums i sons del nostre univers !!
La meva total i absoluta admiració per en Albert Einstein
Minont, 13/02/2016 a les 08:51
+3
-0
Diuen que els dos científics més importants de la història son en Newton i en Einstein. Fa mig segle els posaven al mateix nivell. A mesura que passa el temps s'han anat confirmant moltes de les teories d'Einstein, que fa que clarament passi pel davant de Newton.
Apart d'això, per detectar les ones gravitacionals, es va usar llum làser. Sabeu qui va posar els principis de la llum làser? doncs sí, ell mateix. L'Einstein.
L'energia del futur és la solar fotovoltaica. Si tenim ara aquesta energia és també gràcies a ell, que va explicar el fenomen de l'efecte fotoelèctric, i que per cert, això li va valdre el premi Nobel (no va ser per la teoria de la Relativitat).

Llavors, també hi ha la persona. En Newton era, com a persona, detestable. Un Lord poderós que no dubtava a usar el seu poder per ensorrar el contrincant, tal com va fer amb el creador del càlcul infinitesimal, l'alemany Leibnitz. En Newton es volia fer seu el descobriment, es va crear un tribunal "independent" per determinar qui ho va crear... però els tentacles d'en Newton van aconseguir que el tribunal estigués format per qui ell volia. Li van donar la raó a ell. Posteriorment, ja mort Leibnitz, investigacions van atribuir-lo a aquest últim.

En Einstein era un pacifista d'esquerres i estava compromès amb la societat. Quan va haver d'anar als USA, allà era vist com un enemic.
Déu ens convida a jugar als daus en la seva gran timba de l'univers?
Dip, 13/02/2016 a les 09:48
+4
-0
Sospito que d'alguna manera aquest descobriment ens acosta -perillosament?- al nanoinstant del principi de la materia, del qual van sorgir les 4 forces, la de la gravetat entre elles. Sempre he pensat que si l'home podía fer confluir el seu pensament (la ciencia) i el més enllà, hauria de ser a partir d'aquest momento zero. Podria constatar o intuïr la existencia de "Déu" o bé descartar-la definitivament.
I si no fos així , si més no hauria confluït la ciencia i l'art, -la més alta poesía, la dansa dels astres, la cançó de l'univers-....
ones gravitacionals
Vicenç Torres, 13/02/2016 a les 12:16
+4
-0

Molt be.En poques lletres ben explicat i entenedor.
Segueix aixi.
Qui sap?
LoPep, 13/02/2016 a les 16:26
+1
-1
Qui sap què ens portarà aquest descobriment!

Personalment no espero gaire cosa. Les ones gravitacionals ja fa 100 anys que la ciència les té assumides.
I pel que fa a que la seva detecció sigui una "nova finestra" a l'univers, doncs també ho dubto: la mena de cataclismes que en poden generar de detectables generen també altres efectes molt més fàcils d'observar i mesurar.
PENSO ? Doncs no estic tan segur d'existir.
Dic jo..., 13/02/2016 a les 16:44
+3
-1
Per molt que com diu "Dip @ 9:48" aquest descobriment ens pugui (ja ho veuran d'aqui a 100 anys més) "acostar perillosament al nanoinstant del principi de la matèria", a mi personalment em fa riure que tot allò que la Ciència pugui arribar a fer és INTENTAR EXPLICAR-SE (i explicar-nos, és clar) DES DEL NANOINSTANT FINS ARA.

A veure com explicaran EL NANOINSTANT ANTERIOR AL "NANOINSTANT DE DESPRÉS"". Perquè allò que podria ser REALMENT ÚTIL A L'HUMANITAT (al "Sàpiens" vull dir) ÉS SABER / CONÈIXER COM VA SER I QUÈ HI HAVIA AL "NANOINSTANT D'ABANS".

Mentre estiguem d'acord en que ja que EL TEMPS EXISTEIX (perquè el xoc de dos forats negres el deforma, oi? ) aleshores deurem poder considerar que, mesurat en nanoinstants --o en nanosegons, com vulgueu-- hi ha hagut un "abans i un després" del diguem-ne BigBang.

Tanta gent intel·ligent junta, tots plegats estudiant "QUÈ VA PASSAR FA 1.600 MIL·LIONS D'ANYS" (escolti : ni 1.599 ni 1.601, ep! Que un parell de mil·lions d'anys són una cosa molt sèria...) i sembla que ningú és preocupa de preguntar-se en relació amb l'existència d'El o La Força que en qualsevol idioma i/o religió rep (per a entendre'ns) el nom de DÉU. Que ves a saber si, al final, acabaran descobrint que existeix.

Amb els avenços absolutament extraordinaris que fins avui mateix ha fet la Ciència, jo estic del tot convençut de que "el soroll de l'Univers" causat per les Ondes Gravitacionals, que han detectat aquesta setmana, és tan precoçment avançat que ni tan sols ha arribat a produïr-se encara, ja que la DEFORMACIÓ ESPAI--TEMPS ens permet conèixer fins i tot coses que (com ho diriem "en i amb" el nostre tan antiquat concepte del Temps) ENCARA NO S'HAN PRODUÏT !
A L'IMPACIENT de les 16:44
Anònim, 14/02/2016 a les 16:08
+0
-0
Per conèixer el nanoinstant (quina parauleta!) d'abans, caldrà conèixer millor el nanoinstant descobert ara i molts més.
D'aqui a aventurar que hi va haver un nanoinstant abans on "existia El o La Força que en qualsevol idioma i/o religió rep (per a entendre'ns) el nom de DÉU". hi ha un bon tros espai-temporal o metafísic!
No ens precipitem al buit abans d'hora

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Cristina Junyent
Barcelona, 1957. Biòloga dedicada a la divulgació científica des de la Fundació Ciència en Societat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació sempre cercant la promoció i l’estímul de la cultura científica. Està convençuda que el benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. A Twitter: @cristinajunyent.
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis, quatre dels autors que presenten novetat i amb qui volem reivindicar l'esperit original de la festa de Sant Jordi | "Jo soc aquell que va matar Franco", "Els dics", "Les possessions" i "La novel·la de Sant Jordi" representen la diversitat d'estils, l'exigència i la qualitat d'una diada amb grans obres
01/01/1970
La formació sosté que "és inacceptable en una democràcia"
Un milicià posa amb la seva arma als afores de Sidi Ifni, any 1958 | EFE/ Museu Etnològic
Pep Martí | 3 comentaris
01/01/1970
Es compleixen 60 anys del conflicte d'Ifni entre Espanya i el Marroc, i els soldats morts romanen enterrats a les Canàries, lluny de casa
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Una marxa ultra. | José M. Gutiérrez
Aida Morales | 15 comentaris
01/01/1970
La xarxa dels denominats Grups de Defensa i Resistència (GDR) consta d'una desena d'entitats amb una vintena de persones cadascun | La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en alguns actes
Mariano Rajoy en una roda de premsa | ACN
Roger Tugas | 8 comentaris
01/01/1970
Els principals arguments per desacreditar el procés i el referèndum es desmunten en tan sols mig any pels informes d'organismes internacionals o del mateix govern espanyol
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres