Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


El culte al lletgisme

«És terrible que la CUP s'hagi permès prescindir de Baños perquè ell era la gran reserva d'estil i formalitat de l'esquerra alternativa»

per Jordi Bianciotto, 12 de febrer de 2016 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Antonio Baños torna al rock amb la seva estimada banda, Los Carradine, aquest divendres a l'Apolo, i és el moment de parlar d'un dels grans temes que ens causen preocupació en aquests moments: l'ostentosa tendència al lletgisme de certa esquerra catalana. És terrible que la CUP s'hagi permès prescindir de Baños perquè ell era la gran reserva d'estil i formalitat de l'esquerra alternativa, transformadora i anticapitalista. Quines armilles, quines corbates.

Al cap i a la fi, quin és el somni de la dreta? Propagar una imatge desendreçada de l'esquerra tot dictant que els pàries de la terra han d'anar abillats amb parracs perquè no es pot esperar d'ells res més elevat ni sofisticat. Un ideal que determinat sector alternatiu acata tot vestint samarretes de màniga curta al damunt de samarretes de màniga llarga, lluint pentinats que semblen tallats a cop de destral i mostrant els calçotets cada cop que s'ajup, acte líric que pot produir-se fins i tot al bell mig d'un debat al Parlament. Amb aquesta esquerra que obeeix els dictats estètics del que suposadament li correspon per classe, qui necessita la dreta?


Vestir certes samarretes i certes caputxes no és necessàriament més barat que optar per altres solucions, per tant no som davant d'una opció induïda per la butxaca sinó d'un uniforme ideològic amb el qual es tracta de semblar, a consciència, pobre i ordinari. Hi ha un lluïment deliberat de la lletjor del qual Baños va ser una alta excepció. Va ser, mentre va durar. Ara torna la samarreta i a la mateix velocitat torna Baños al rock'n'roll, que després de tot, és el més genuí espai de llibertat i distinció que ens queda.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Bianciotto
Periodista i crític musical. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistes especialitzades Rockdelux i Enderrock, entre d’altres mitjans, i és autor de diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres). Membre de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i articulista a web Mèdia.cat. També el podeu trobar a www.jordibianciotto.cat i seguir a Twitter a @JordiBianciotto.
15/11/2019

Manel, el talent del canvi

08/11/2019

Ofegar l'independentista moderat

01/11/2019

Tornem a les cançons d'ahir

25/10/2019

L’efecte Iker Casillas

19/10/2019

La trampa

11/10/2019

Estopa, 20 anys

04/10/2019

Amb vostès, Santi Sisa

27/09/2019

Joan Garriga, per una revetlla no infantil

20/09/2019

Pascal Comelade, a la seva manera

13/09/2019

Què té Eivissa?

Participació