Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Destruir bé documentació pública és possible

«Ha fet deu anys del cas 4-F. Se n’ha parlat molt dels aspectes judicials i morals però poc del fet que es van eliminar proves documentals de manera irregular»

per Joan Soler Jiménez, 12 de febrer de 2016 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquesta setmana ha fet deu anys del cas 4-F. Se n’ha parlat molt dels aspectes judicials i morals però poc del fet que es van eliminar proves documentals de manera irregular. Quelcom que no s’ha denunciat. És estrany que s’hagi passat de puntetes sobre la única il·legalitat encara incòlume, és a dir, l’eliminació del llibre de registre de detinguts anterior a 2007 on havia de constar la detenció de les persones posteriorment condemnades. Aquest llibre hauria permès contrastar els informes mèdics de les presumptes tortures i lesions amb el registre de les incidències que es produeixen quan una persona és detinguda. Aquest document va ser eliminat i això no ha provocat cap conseqüència. Eliminar irregularment documents públics és motiu de sanció i fer-ho de documentació policial és un delicte “molt greu” segons determina la Llei de policies locals i el codi penal. Aquesta és una de les conclusions de l’anàlisi exhaustiva que ha fet Vicenç Ruiz sota el títol “Llei Morta” i que ha vist la llum aquesta setmana.

Estem massa acostumats a sentir parlar de destrucció de proves documentals, d’abocament incontrolat de documents en contenidors i de destructores de papers a tota màquina. I no per això ens sorprenem. El descontrol sobre la gestió dels documents de les administracions sembla una cosa acceptada socialment, quan no hauria de ser així. És una llàstima que les administracions catalanes no s’emparin en el sistema d’eliminació de documentació regulat per la Llei d’Arxius i gestió de documents i coordinat des del 1990 per la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental (CNAATD). Aquest òrgan arxivístic porta 26 anys avaluant sèries de documents públics i explicant com eliminar documentació pública de manera legal, regulada i amb plena transparència. En el moment que el llibre registre de detinguts va ser eliminat la CNAATD estava plenament activa. La GUB hauria d’haver informat pertinentment la destrucció d’aquest material sensible i rebre’n autorització. No es va fer. La única pega és que la CNAATD ni tenia (ni té) capacitat inspectora ni sancionadora davant d’aquestes irregularitats.


La seva capacitat tècnica però és indiscutible. Segons la  memòria del 2014 de la CNAATD (la del 2015 ha d’estar a punt de sortir), des del 2004 s’han eliminat a Catalunya de correcta més de 75 km de documentació avaluada, amb una mitjana anual de 100 metres lineals per organisme. Parlem de documentació en paper, però també s’elimina documentació electrònica. Els organismes que utilitzen aquest mecanisme han passat de 42 el 2004 a 111 el 2014. Majoritàriament són ens locals, amb una mitjana anual de 52 municipis, però també organismes de la Generalitat, Universitats, Consorcis i altres que comuniquen anualment les seves eliminacions i que estan obligats a portar un registre públic d’eliminació de documents. Existeixen un total de 842 tipologies documentals avaluades, és a dir, una quantitat molt significativa de documentació pública controlada i estudiada. La que no estigui avaluada, la legislació la tipifica de conservació permanent, per tant no es pot eliminar. És el cas dels llibres registre de detinguts: no es pot eliminar mai. La CNAATD ofereix un sistema de control de la destrucció de documentació pública vàlid, eficient i sòlid, però sense rang suficient. Aquest país l’ha de reconèixer com a instrument òptim contra la corrupció i el delicte documental. Una més gran independència, com ara disposa l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, l’Oficina Antifrau o la recent Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, permetria enfortir-la. La seva adscripció al departament de Cultura, és, per tant i a la llum dels anys de vigència, una raresa i potser un inconvenient. La CNAATD ha de guanyar en rang, en recursos i capacitat inspectora i sancionadora, sinó deixem espais buits a la impunitat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació