El mite del 48%

«De debò estem tan malament? Com dimonis podem creure’ns la propaganda d’un adversari tan demagògic i barroer?»

per Francesc Puigpelat    , 11 de febrer de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No em pensava que em calgués escriure un article amb aquest títol, però ha arribat un punt que és necessari. Ho vaig intuir quan la Mònica Terribas, en la seva entrevista a Carles Puigdemont va fer referencia al 48% dels catalans independentistes segons les eleccions del passat 27-S, i el president, en lloc de corregir-la, li va seguir el corrent. A mi se’m van posar els pèls de punta. I després, la mateixa teoria del 48% l’he escoltada d’un munt de polítics i opinadors que es diuen indepes. Qui ens ho anava a dir! Al final, resulta que els mateixos independentistes hem comprat una idea repetida mil cops pels unionistes però manifestament falsa.

Ho explicaré en dos apartats. Primer, les eleccions del 27-S no van ser un plebiscit i, per tant, no es poden comptar els resultats com ho fan els unionistes. La cosa és simple: per a Junts pel Sí i la CUP sí que eren un plebiscit i, per tant, tots els vots que van obtenir ho van ser en clau plebiscitària: el 48%. Ara bé: tota la resta de partits van negar (durant la campanya) que fos cap plebiscit i, per tant, els que van votar PP, PSOE o Catalunya Sí Que Es Pot ho van fer en clau no-plebiscitària. És a dir, no per dir sí o no a la independència, sinó per molts altres temes: l’atur, l’economia, la immigració, etcètera.


Per tant, el 52% dels vots que van anar a aquests partits no van ser explícitament contra la independència, almenys en principi. I tothom sap que una part de vots (ningú no sap quina) del PACMA, d’Unió i de Catalunya hauria pogut ser independentista en cas d’un referèndum a triar entre Sí o No. Quina part? No ho sabem, gràcies al fet que, aquells que ara reivindiquen que el 27-S era un plebiscit, prohibeixen un referèndum clar i amb plenes garanties i insulten als que intenten fer-lo.

El més divertit és que tots aquells que, no només van negar el caràcter plebiscitari al 27-S, sinó que van dir que Junts pel Sí i la CUP eren com Adolf Hitler per voler convocar un plebiscit, sí, aquells mateixos, Ciudadanos i el PP i Felipe González, després resulta que reivindiquen que sí, que havia estat un plebiscit com una casa. Amb la qual cosa caldrà formular-se una pregunta divertida: ¿no seran ells, els nazis?

Aquesta és la realitat sobre el 27-S, i em sembla surrealista que la Terribas formulés la pregunta com ho va fer i que Puigdemont la respongués sense negar la premissa. De debò estem tan malament? Com dimonis podem creure’ns la propaganda d’un adversari tan demagògic i barroer?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Francesc Puigpelat    
Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. Ha publicat una vintena de llibres, entre els que destaquen Els últims dies del general Prim (2014), El retorn de Macbeth (2013), Faust, el Terrorista (2010), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i Apocalipsi blanc (premi Josep Pla 1999). Quant a literatura infantil i juvenil, és autor de Romeo i Julieta. Segona part (2014), El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (2015) i coautor de la col·lecció Monday & May. Ha escrit anteriorment a El País, La Vanguardia, El Periódico i l'Avui, entre altres mitjans.
09/02/2017

Al procés li cal Trump

26/01/2017

No ha servit de res

12/01/2017

El nacionalisme espanyol i el referèndum

29/12/2016

Catalunya Nord, França i la immaduresa

15/12/2016

La «nacionalitat» catalana i el «diàleg»

01/12/2016

El (futur) èxit del PSOE a Catalunya

17/11/2016

L'establishment, Trump i la CUP

03/11/2016

Rufián i el guerracivilisme espanyol

20/10/2016

L'encerta Rajoy amb el «ya se cansarán»?

06/10/2016

El mite del 48% i els toros

Participació