Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Un pas endavant de l'independentisme a Madrid

«No és una possibilitat remota l’escenari d’una votació d’investidura on un govern de PSOE i Podem depengui de republicans i convergents. Resistiran la pressió?»

per Roger Palà, 10 de febrer de 2016 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En política hi ha poques coses més importants que tenir la iniciativa. En aquest sentit, resulta poc comprensible la manca d’empenta de les dues forces  polítiques de l’independentisme a Madrid. L’endemà del 20 de desembre, i vista la fragmentació del nou Congrés, ERC i Democràcia i Llibertat podrien haver fet un pas endavant i posar en valor els seus 17 diputats de manera immediata. L’única opció de l’esquerra espanyola per formar un Govern passa pel vot favorable o l’abstenció d’ERC i DiL. I no s’entén que l’independentisme no estigui posant tota la carn a la graella amb aquesta qüestió. Hem vist algunes declaracions escadusseres dels seus líders, algun tuit, algun titular... Però cap pas endavant ferm. Ras i curt: si Pedro Sánchez i Podem volen formar Govern, aquí hi ha 17 diputats independentistes disposats a donar-hi suport amb la condició bàsica d’un referèndum sobre la independència de Catalunya.

Hi poden haver diverses raons rere aquest capteniment. Un d’ells podria ser que tant ERC com DiL considerin que com que el 27-S les forces independentistes van guanyar les eleccions en escons i sense arribar al 50% dels vots, amb Espanya ja no hi ha res a negociar més que els termes de la separació. Si és així, és d’esperar que durant les pròximes setmanes veurem algun pas endavant en aquest sentit: com a mínim, una proposta per crear algun tipus de taula per negociar actius i passius. De moment, però, sembla que això no es concreta i hom es pregunta, si és tan cert que “hem guanyat”, que coi hi han anat a fer republicans i convergents a Madrid.


Un altre motiu d’aquesta manca d’ambició política de l’independentisme per condicionar el futur govern espanyol podria ser que ERC i DiL considerin que el PSOE no cedirà davant la petició de realitzar un referèndum, i per tant, no val la pena ni plantejar-ho. Llavors, però, la pregunta és òbvia... si el referèndum és impossible, vol dir que en cap cas aquestes dues formacions s’abstindran o votaran a favor de Pedro Sánchez a canvi de qualsevol altra concessió? Perquè esperem que no facin passar bou per bèstia grossa: en aquests moments, una abstenció equival a un vot favorable. El PSOE ha tingut gestos amb republicans i convergents, facilitant que poguessin tenir grup propi a les diferents cambres. Hi poden haver altres concessions al marge del referèndum que facilitin l’entesa?

L’altra opció és que l’independentisme esperi que el pacte entre PSOE i Podem embarranqui abans de començar i hi acabi havent eleccions o un govern de PP i PSOE. En aquest sentit, l’estratègia seria generar el màxim caos possible mentre a el Govern català avança cap a la ruptura unilateral. L’estratègia té els seus riscos. El primer, que el Govern català també acabi embarrancant. Però n’hi ha un altre de més imminent: i si Podem i el PSOE arriben a un principi d’acord per fer president Sánchez, encara que això impliqui que els diputats d’En Comú Podem aparquin la seva demanda de referèndum?

Ara com ara, la possibilitat sembla lluny. És possible que tota la jugada de Pablo Iglesias sigui un "farol" per no arribar a cap entesa amb el PSOE i forçar eleccions. Però el tactisme de vegades juga males passades. Si PSOE i Podem s’acaben entenent, tota la pressió recaurà sobre l’independentisme català, a qui s’acusarà de voler rebentar un govern d’esquerres amb la seva intransigència. No és una possibilitat remota l’escenari d’una votació d’investidura on un govern de canvi a Espanya depengui de republicans i convergents. Resistiran la pressió, sabent que l’alternativa és facilitar un govern de PP i Ciutadans amb l’abstenció del PSOE, o directament una gran coalició? Quin cost polític pot tenir pels partits catalans evitar la presidència de Sánchez i abocar Espanya a noves eleccions?

Segons va dir Eduardo Madina al comitè federal del PSOE, “no se puede sostener un gobierno sobre 17 tipos que quieren romper España”. De moment, però, sembla que els “17 tipos” en qüestió han decidit posar-se de perfil i que si Espanya s’ha de trencar, millor que es trenqui soleta. Paradoxalment, l’independentisme català està “fent un Rajoy”: esperar que les coses vagin anant soles. Pot ser una bona estratègia. A Rajoy li sol sortir bé. I ho està fent en el moment en que té més força que mai. El problema de no tenir la iniciativa és que pots anar tirant mentre els focus no se centren en la teva actuació. Però quan arriba l’hora de la veritat, és difícil recuperar-te i marcar el relat i el ritme de la negociació.


La solució podria ser més fàcil: una compareixença conjunta dels 17 diputats catalans a Madrid posant el seu vot a disposició de Sánchez i Iglesias a canvi d’un referèndum en el termini d’un any. I si el PSOE diu que no, ja no cal seguir-ne parlant: o noves eleccions, o govern de gran coalició. Perquè sinó, sempre hi haurà el dubte de si alguna altra cosa que no sigui el referèndum podria pagar el preu d’una abstenció. En aquest cas, estaria bé que l’electorat ho tingués present. No és hora de mitges tintes: les coses clares, i la xocolata espessa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Roger Palà
Barcelona, 1978. Periodista i cooperativista, impulsor del digital Crític, especialitzat en periodisme d'investigació. Ha estat cap de redacció de la revista Enderrock i ha col·laborat amb mitjans com la Directa, El Triangle, la revista El Temps i el diari El Punt Avui. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i participa de l'observatori crític dels mitjans Mèdia.cat. Ha coordinat durant quatre anys l'Anuari Mèdia.cat dels silencis mediàtics. És autor del recull d'articles Mots incendiaris (Lo Diable Gros, 2012). A Twitter: @rogerpala.
11/11/2019

Tres escenaris després de l’ascens de Vox

27/05/2019

S’atrevirà ERC a pactar amb els Comuns?

28/04/2019

O govern de l’Íbex o pacte de l’esquerra plural

24/01/2017

La dreta independentista: una hegemonia esberlada

10/01/2017

Les incògnites sobre Artur Mas

27/12/2016

Els Mossos, el procés i el dia «D»

13/12/2016

No pensis en uns pressupostos

29/11/2016

Memòria crítica del govern dels millors

15/11/2016

ERC i «comuns»: incomprensible distància

01/11/2016

La ideologia no pot aparcar-se

Participació