Tres motius per ser independentista

«Catalunya no és una regió d'Espanya que vol viure millor, sinó una nació amb majúscules»

| 09/02/2016 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 09/02/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa un any estava acabant d’escriure el llibre 100 motius per ser independentista, un recull d’arguments favorables a la llibertat del nostre país. Repassant els 100 motius a posteriori, podríem arribar a resumir-los en només 3.

El primer motiu és que Catalunya és una nació. Que es tracta d’un país diferent d’Espanya i que, com a tal, té dret a governar-se per ell mateix. Una nació amb llengua, història i cultura pròpies que no és una regió, una variant o un subconjunt d’Espanya sinó que conforma una identitat nacional no subordinada a cap altra. I com que l’Estat no ha volgut ser plurinacional, l'única solució és crear-ne un de nou.

El segon motiu és que l’estat espanyol perjudica els catalans de manera pràctica. No diem el govern del PP sinó l’Estat. Diem que les decisions que ha anat prenent l’Estat en les darreres dècades en temes com les infraestructures, els impostos, la gestió de l’energia, de la justícia, la gestió de l’aigua... perjudiquen els interessos dels qui viuen a Catalunya, independentment de si creuen que Catalunya és una nació o no ho és.

Finalment, el tercer motiu és l’oportunitat democràtica de construir un país nou. Un estat modern, eficient, net i sobretot construït de baix a dalt que posi la justícia social i les persones al centre de les prioritats. La possibilitat de construir una república, entre tots, de baix a dalt, conforma avui un dels elements més característics i il·lusionants de l’independentisme.

El moviment independentista català dels darrers anys ha subratllat de manera molt conscient el segon i el tercer motiu. Si mirem els discursos dominants de partits independentistes i del seu moviment social veurem com la construcció d’un país millor i més just és del tot recurrent. No es demana la independència per salvar la cultura catalana o com un acte de reparació històrica sinó sobretot com una oportunitat per governar-se millor i viure en un estat sense dèficits democràtics ni socials.

L’independentisme no juga l’argument “nacional” en part perquè es dóna per descomptat ,però sobretot perquè els nous independentistes que han arribat, estan arribant i arribaran, no ho fan després d’adonar-se que Catalunya és un altre país sinó després d’haver patit en la pròpia pell el greuge continuat que resulta de ser governats per l’estat espanyol.

Però aleshores, l’argument nacional, és que potser no és important? Sí que ho és, i molt, ja que si Catalunya no es considerés una nació, no se li passaria pel cap demanar la independència sinó que buscaria maneres de reformar Espanya.

L’argument nacional tot i no ser el que es fa servir més en el debat intern, actualment recobra una força important en el debat exterior. Hi ha molta gent al món que no és conscient de la identitat nacional de Catalunya, ni de la potència de la seva llengua, ni de la seva història i cultura diferenciada. Si bé en el debat intern l’independentisme farà bé de centrar-se en dibuixar una república amb continguts, de cara a la comprensió internacional és important subratllar que Catalunya no és una regió d’Espanya que vol viure millor, sinó una nació amb majúscules, que disposa de tots els atributs que s’atribueixen les nacions del món.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Si Catalunya és una nació amb majuscules
Anònim, 09/02/2016 a les 01:35
+27
-10
cal escriure-la així: NACIO
TRES MOTIUS PER SER INDEPENDENTISTA?
Anònim, 09/02/2016 a les 01:52
+22
-53
-No s'ha volgut ser independentista perquè Catalunya és una identitat pròpia diferent sinó perquè l'estat no ha volgut ser plurinacional. Es a dir, si hi hagués plurinacionalitat adéu a l'independentisme.
-Les decisions que ha anat prenent l’Estat en les darreres dècades en diversos temes perjudiquen els interessos dels qui viuen a Catalunya, independentment de si creuen que Catalunya és una nació o no ho és. Es a dir, si no els perjudiquessin adéu a l'independentisme,
-Un estat modern, eficient, net i sobretot construït de baix a dalt que posi la justícia social i les persones al centre de les prioritats. La possibilitat de construir una república, entre tots, de baix a dalt. Es a dir, si no es construeix de baix a dalt, què significa fer comissions constituents? (on és el baix?) i qui assegura que les persones seran prioritàries i no els capitals? (es parla tant d'atreure inversions i de fugides d'impostos i d'empreses!).
Que febles els motius per a ser independentista a Catalunya!!!!

Pel que fa als comentaris dels teus articles
Anònim, 09/02/2016 a les 02:00
+10
-6
Perquè el primer comentari queda bloquejat el poder-lo votar i els següents no?
Tres motivos que se reducen...
Anònim, 09/02/2016 a les 02:01
+24
-57
...a uno: la pela.
Nació
Villarroel, 09/02/2016 a les 07:20
+22
-11
Un article realment honest sobre el tema: el punt 1 no és l'únic argument independentista, però sí la base dels altres i, en darrer terme, el més decisiu. És perquè Catalunya és una nació i perquè les nacions són els autèntics subjectes polítics que Catalunya té dret a un Estat propi. Enllà de qüestions econòmiques, etc, es tracta sobretot d'un problema de dignitat, encara que fos desavantatjós. Alguns problemes per començar a pensar: A) és molt difícil trobar una definició única i compartida de què és una nació, amb la qual cosa els candidats potencials a nació són innombrables. B) No conec cap Estat europeu que, en una mesura o una altra, no sigui "plurinacional". Si Europa hagués d'aplicar el principi nacional amb coherència, la UE desapareix en una setmana. I si Catalunya esdevingués independent, ella mateixa seria un Estat "plurinacional". C) Per altra banda, ningú no ha demostrat que les nacions siguin els únics i autèntics subjectes polítics; més aviat hi ha moltes raons per pensar que això depèn de conviccions i de circumstàncies molt variables i que la nació en sentit polític és una troballa molt recent i no necessàriament afortunada. Un altre dia segueixo.
Molt ben dit
LoPep, 09/02/2016 a les 09:29
+46
-8
Molt ben dit.
Només canviaria la frase sobre les decisions de l'Estat que ens perjudiquen: no són cosa de les darreres dècades, són segles.
Arguments molt fluixos
Anònim, 09/02/2016 a les 11:27
+17
-30
Nació: D'acord. Però malauradament res garanteix la igualtat nació = país. L'Estat sí ha volgut ser plurinacional, sinó ja no seríem nació. Aneu a l'altre costat dels Pirineus i pregunteu.
L'Estat no ens perjudica (si bé és cert que, com arreu, hi ha una pugna constant entre regions menys i més riques). Si tant ens perjudica, pq Catalunya ha pogut esdevenir una de les regions més riques d'Espanya? No més "troles" si us plau.
Oportunitat democràtica: Qui vulgui un canvi de fons a Espanya, que voti Podemos o Ciutadans. A Catalunya tenim a més la sort de comptar encara amb més forces renovadores. Un altra cosa és que això funcioni o no. Però és el propi autor de l'article qui apel·la a la il·lusió.
Noi, molt fluix tot plegat. Amb això de la independència ens hem muntat un castell de fum que ja sembla més una catedral que un castell. No m'interessa el llibre, no m'agrada la literatura-propaganda.
Bon article
Miquel Soler, 09/02/2016 a les 11:50
+16
-5
Un article molt encertat.
¿Cataluña una nación?
Anònim, 09/02/2016 a les 11:54
+16
-38
Tarraco fue capital de Hispania (=España) cuando Cataluña todavía no existía.

Y Barcino (Barcelona) existe como provincia española desde mucho antes de Cristo.

¿Y Cataluña?
En absoluto de acuerdo
Anònim, 09/02/2016 a les 12:00
+23
-34
Todos los argumentos desgranados por el Sr. Buch son de una simpleza sonrojante.... más le habría valido expresar que Catalunya es una nación porque me apetece.

Sr. Buch, muchas regiones europeas tienen su propia cultura e historia, y de éstas, bastantes tienen lengua propia, y estas características, peculiaridades diferenciadas o singularidades sirven para enriquecer un país, para incrementar su pluralidad cultural y la propia diversidad de una nación (me refiero a España, claro).

Si estas regiones, comunidades autónomas, landers, etc., devinieran estados propios, este continente nuestro sería absolutamente ingobernable y volveríamos a la época de las cavernas, cuando cada tribu era un "estado propio".

Sobre todo, estoy en total desacuerdo cuando alude a que Catalunya es un "país diferente a España". Nos unen lazos culturales y consanguíneos muy estrechos, desde tiempos inmemoriales, y negarlo es negar la evidencia.

Recurre usted mucho al discurso victimista inveterado.

Salutacions cordials.
El dit en la nafra
Anònim, 09/02/2016 a les 12:05
+25
-8
Sr. Buch, diu vostè que el millor dels articles són els nostres comentaris, i l'he de portar la contrària.

El millor d'aquest article és el mateix article. És notable la claredat amb què està expressada la realitat catalana.

Jo si he de destacar un punt destacaria aquest: "El segon motiu és que l’estat espanyol perjudica els catalans de manera pràctica. No diem el govern del PP sinó l’Estat. Diem que les decisions que ha anat prenent l’Estat en les darreres dècades en temes com les infraestructures, els impostos, la gestió de l’energia, de la justícia, la gestió de l’aigua... perjudiquen els interessos dels qui viuen a Catalunya, independentment de si creuen que Catalunya és una nació o no ho és."

Perquè mostra clarament que a la immensa majoria dels catalans ens perjudica l'estat espanyol. Tant és si governa el PP o el PSOE. Avui tenim 100.000 catalans (que voten a diferents partits polítics) afectats per RENFE.
La independència de Catalunya és molt necessària per a "tots" els catalans.
Per a continuar vivint amb dignitat a Catalunya, ja no ens val l'esperança, i menys la resignació.

Una altra vegada, gràcies per posar el dit en la nafra.
Por qué lo llaman economía cuando quieren decir patria
El patriota, 09/02/2016 a les 13:39
+26
-14
Todo se reduce a una pura cuestión de patriotismo por mucho que se quiera disfrazar de mejoras económicas/democráticas/justicia social y todo tipo de flower-powerismo.

¿Qué haría un independentista si en una hipotética República Catalana hubiera malos gobernantes o crisis económica? ¿Se cambiaría de patria y se intentaría nacionalizar alemán, chino o australiano? O lucharía para cambiar la forma de gobierno de su país pero manteniéndose como un patriota que tiene claro cuales son sus referentes culturales, sus raíces y sus orígenes?

Es aburrido escuchar continuamente los mantras de los evangelistas que van puerta por puerta predicando la 'buena nueva' haciendo proselitismo y vendiendo la moto del paraíso cuando sólo están defendiendo su patriotismo disfrazado de mejora económica.



Nació,pàtria i sobretot poble.
Anònim, 09/02/2016 a les 15:33
+16
-9
Però per ser república cal votar-ho.No veig perque hem de tornar en sistemes antics recents nefàstos i perjudicials i no entenc com no aprofitem els nous coneixements,ànsies i ganes i il.lusions per crear imaginadament un nou concepte actualitzat i que cap català se senti exclós.
En quan als castellans que creuen que Catalunya no és una nació o Tarraco era la capital d'Espanya......per Déu,quanta ignorància i adoctrinament afrancesat i capitalero d'una nació com l'espanyola que no existeix en absolut.
Si us plau, Història
Anònim, 09/02/2016 a les 16:42
+7
-7
Para ¿Catalunya una nación?

¿Y Catalunya?. La Història li dona la resposta:

Hispania és el nom que els fenicis van donar a "tota" la península ibèrica (terra de conills).
Els romans parlaven de 3 Hispanies: Hispania Ulterior, Terraconensis i Ulterior.
Catalunya era el nom que es donava als dominis del comte de Barcelona, i apareix en el regnat de Ramon Berenguer III, que va regnar des del 1097 fins al 1131.

La unió dinàstica dels "Reyes Católicos" va ser el 1469, però encara no es deia España. Eren els regnes de Castella i Aragó.

Així doncs, quin regne va néixer primer Catalunya o España?
Només n'hi ha un
Anònim, 09/02/2016 a les 17:20
+6
-3
I es diu projecte. El projecte espanyol fa 100 o 150 anys, pel cap baix, que no és engrescador i el projecte català sí que n'és i avui més que mai.

Sobre el tema de nació, això és un problema per a una o, com a molt, dues generacions. Penseu en França. Allà els occitans, els bretons o inclús els corsos, tres nacions potents antigament (no hi incloc ni catalans ni bascos pel seu pes ínfim) han sigut absorbides en menys de 50 anys per la "nació" francesa. Per què? Per la repressió, no menys però tampoc més agressiva que la practicada al sud del Pirineu? Doncs no. Han imposat la idea de nació francesa perquè el projecte francès era o han sapigut vendre que era positiu, avançat i enriquidor. I un parell de generacions sí que ho han passat malament o amb recança però ara ja gairebé ningú no recorda aquestes altres nacions, més que quan hi ha alguna festa i els surt la vena folklòrica.

A més, no em cansaré de repetir, que allà tots són francesos. Mai ningú enlloc no posarà en dubte el republicanisme del Louis Aliot, per exemple, pel fet de ser català, com no es va dubtar en ensalçar el geni d'en Mistral, malgrat ser i exercir d'occità. Molts amics meus francesos no han entès mai, i encara avui crec que no ho han acabat d'entendre, allò del boicot als productes catalans i menys per una collonada com que un Conseller digués que no volia els JO a Madrid. Tots em deien "però com uns espanyols poden boicotejar productes espanyols?".

Dit d'una altra manera, el punt u seria fàcilment superable si no existís el punt dos. I el tres és una conseqüència directa del dos. Vaja, que ser espanyols ens perjudica i no ens ofereix cap avantatge a canvi. No ens engresca, com he dit.
3 motivos
Anònim, 09/02/2016 a les 17:41
+13
-9
3 mentiras.
@02.00
Anònim, 09/02/2016 a les 17:52
+2
-1
És un problema que jo he vist, com a mínim, amb el Chrome. Fes servir un navegador seriós, com el Firefox.
Para el de las 11:54
Anònim, 09/02/2016 a les 17:53
+10
-5
La HISPANIA romana NO ES = a España. Hispania es un nombre geográfico-territorial del imperio romano que incluia a Portugal, i ya no digo a Gibraltar, absolutamente NADA más.

Por lo que Barcino no tiene nada que ver con España, sino con la Hispania romana (lee lo anterior).

Cataluña aparece documentada en el libro de la conquista de Mallorca de 1115.

Recomendación para informase corretamente: Evitar 13TV, Cope, y ABC.
Es que només es neccesita UN SOL MOTIU!
Anònim, 09/02/2016 a les 18:17
+3
-3
Lo que es planteja es planteja malament. Esta demostrat que no tan sols la CUP no sap organitzar idees ni tocar de peus a terra... que va primer?

Per demostrar una correcta priorització i organització d'idees imaginem-nos que volem fer una empresa. Ens hem de preguntar: Per qué volem fer una empresa? Que és lo que va primer pel que vol fer una empresa? Per treure inmediatament calés? NO. Tot empresari sap que els primers anys seràn de perdues o de "lo comido por lo servido", per lo que sempre busca un coixí per aguantar el tram.

Un empresari fa una empresa perque LA VOL FER i veu sortida al seu PRODUCTE, traduint, te VOLUNTAT DE SER basant-se en el seu punt fort (el producte). Bé, dons ja hem trobat lo que va primer, la voluntat de fer una empresa per desarrollar quelcom, en aquest punt encara no sabem si farem calés o no. I traduint a la politica: Fer un pais es fa per ser tu mateix desarrollant les teves capacitats basades en el "background" que tinguis (coneixements, cultura). AIXO ES LO PRIMER, no càlculs de calés perque tot càlcul en aquest aspecte pot resultar inconcret o fals.

Ara bé, quan un empresari ha superat aquesta primera fase, després SI que orienta tots els esforços per fer calés. Això es LO QUE VA SEGON.

NO ES CONFONGUI un empresari amb un negociant! Es com confondre un inversor amb un especulador! El negociant SI que posa els diners pel devant del projecte. El problema dels catalans es que, al contrari de lo que molta gent creu, som més negociants que empresaris, juguem a curt, anem només a lo material i a sobre ens creiem molt llestos, i lo que es guanya a curt es perd a curt. Si es vol fer quelcom persistent s'ha de jugar a llarg! Els castellans normalment sempre juguen a llarg: L'idea de construcció d'Espanya la tenen des-de fa 10 segles! No els hi ha sortit del tot bé, perque l'idea era que Portugal també fos Espanya, i així, molt intel.ligent ment, farien coincidir el concepte geogràfic amb el politic (hi ha un mes amunt que ho intenta), lo que hagués sigut demolidor per nosaltres.

Aquest es el problema, a la gent no se li planteja la "cosa" com se li ha de plantejar. Alguns dels que ho han de plantejar no tenen massa idea de com es fa una empresa, traduint, PAIS, i per això es foten un lio posant lo segon devant de lo primer.

Conclusió: Fer un PAIS es per la gent que VOL FER UN PAIS, QUE VOL SER EL MATEIX, QUE VOL ORGANITZAR-SE SEGONS LA PROPIA PERSONALITAT, QUE NO VOL TINDRE AMOS, i NO que vol fer peles per tindre determinada qualitat de vida ja que això no es sap mai a priori; això ja vindrà després si el "producte" es lo suficient bó i te sortida.
AL DE LES 11:27h
RAW, 09/02/2016 a les 21:25
+10
-5
Un servidor va ser durant molt de temps partidari de la millora de l'autogovern, digueu-li peix al cove o tercera via, és igual. Quaranta anys per arribar on som, amb les competències "ocupades" mitjançant decrets llei i amb un déficit fiscal que asfíxia l'economia.
L'estat no ha volgut ser mai plurinacional, si a l'altre banda del Pirineu están pitjor és perque aquí hem tingut més força per resistir, n'hi ha prou amb recordar l'enrenou que va provocar el malaguanyat estatut quan s'hi volia constatar que Catalunya és una nació. Mai ho van acceptar ni PSOE ni PP ni actualment Cs (canvi de fons dius? Serà per substituir el PP).
Que Catalunya hagi tingut èpoques de creixement no vol dir que fóssim ben tractats fiscalment, ans al contrari l'equació pago el 20% i rebo el 10% sempre hi ha estat (és molt injust, un gran llast per a l'economia), però l'efecte és més perniciós i visible quan el creixement no ho compensa, és ben senzill de desmuntar aquesta demagògia.
Admeto que Podemos té un llenguatge diferent, però mira quina és la seva força a l'arc parlamentari i, sobretot mira el resultat que ha obtingut fora de les comunitats històriques. D'altre banda et diré que el PSOE també parlava un llenguatge similar ara fa quaranta anys (començant pel dret d'autodeterminació dels pobles)... tot es va acabar quan van tocar el poder. Qui es vulgui tornar a creure el "cuento" és ben lliure de fer-ho.
Si però...
Anònim, 09/02/2016 a les 21:51
+0
-0
Amb aquesta nació, hi ha molts problemes, i quan s´afronten, ja els humans s´en olbiden de la paraula nació.
sentimientos
solo catalán, 09/02/2016 a les 22:49
+11
-10
yo me siento catalán como un frances se siente frances y un español se siente español, hay que respetar los sentimientos, y cuando millones de sentimientos no sienten españa ni francia ni alemania por decir algo, y se sienten solo catalanes , es la razoón mas clara y apabullante de que catalunya es una nación , por cierto si en 1714 no nos hubieran abandonado los ingleses a cambio de gibraltar en el tratado de utrech hoy seriamos una gran nación moderna mucho mas adelantada que españa
Buscaraons
Anònim, 09/02/2016 a les 23:16
+16
-13
De petit em reventava el discurs del patrioterisme franquista. I vet aqui que despres de molts anys em trobo el mateix missatge. Abans "por el Imperio hacia Dios". Ara, per la Nacio (?) Cap al Paradis.
Els deien 'tontos útils' abans, però quan van ser-ho de veres fou després
Jordi M, 10/02/2016 a les 15:19
+1
-0
I així us va anar contra el franquisme, 23.16. Així us va anar. Per burros. Per infinitament burros. Però no només vau ser una nul·litat absoluta contra el franquisme sinó que, damunt, Espanya després va tirar de la vostra estupidesa contra l'intent de redreçament nacional català.
Carta de San Pablo a los Romanos 15:24:
Anònim, 10/02/2016 a les 17:38
+2
-4
"Cuando vaya a España, iré a vosotros; porque espero veros al pasar, y ser encaminado allá por vosotros, una vez que haya gozado con vosotros."

El territorio actual de Cataluña formaba parte de España. Cataluña no existió con esta denominación hasta el siglo XII.

El Apóstol Pablo, discípulo de Cristo, hace mención a España. Su provincias: Tárraco (que fue capital de España), Barcino, etc., formaban parte de esa España que el apóstol visitó.

Cataluña nunca ha sido una nación.
jo dic que ...
Anònim, 10/02/2016 a les 20:07
+1
-1
El fet d´haver sigut estat independent, o no, abans, no es impediment per voler-ho ser quan a una nació li plagui i per les raon que siguin. En la historia mundial els exemples hi son a centenars. Hi ha discusions que son infantils, per no dir poc intel.ligents.
Una cosa que m'agrada fer notar a tots els anticatalans, que neguen la independència de Catalunya en èpoques pasades, es el fet de formar part d'una Corona ( Aragó ), tal com diu la " Historia del Derecho e Historiografía Jurídica Española": " diferencias entre reino y corona" :

1º La Corona es una suma de reinos.
2º El reino es una unidad indivisa y autónoma que se ha ido formando de forma paulatina pero progresiva por la agregación o suma de diversos territorios.
3º La Corona sí es una suma de reinos , es la suma de ciudades políticas, por tanto, es una superestructura política que mantiene su individualidad institucional en cada una de sus partes, y toda esa superestructura está bajo el poder de un monarca. Cada reino tiene sus propias instituciones.
4º Para que exista una Corona tiene que tener una serie de requisitos : ser una suma de reinos, cada unidad política tiene que tener su propia peculiaridad institucional, y el poder político lo ejerce el rey sobre ese conjunto de reinos.

( La Corona de Castilla aparece en 1230 con Fernando III El Santo. Cuando hablamos de la Corona de Castilla se cumplen todos los requisitos menos uno, porque es un cuerpo homogéneo hablando institucionalmente, o sea, no se cumple el requisito de que cada unidad política tenga su propia peculiaridad institucional ).

El fet que a la Corona d´Aragó se la conegui per aquest nom no es més que la deferència al nom del regne més antic. De fet es la Corona Aragonesa, Catalana, Valenciana, Mallorquina, Siciliana... fins a 55 comptas vasalls de la Corona. Evidentment que quan s'anomena Aragó s'anomenen tots els integrats a la Corona. Aixó molts aragonesos ni ho saben.( i molts catalans tampoc ).
x l'anònim de les 17:38.( l'evangelista St. Pau als romans ).
Anònim, 10/02/2016 a les 20:25
+1
-3
Una cos es la Hispania geogràfica i l'altra la política. No vagis de caredràtic que fas el ridi.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Roger Buch
Roger Buch (Barcelona 1970). Als matins, explico fets polítics i socials a la universitat i a les escoles. A les tardes, faig de consultor en temes de participació, associacionisme i tercer sector. Als vespres, escric llibres sobre passat, present i futur de l’independentisme català però molta gent em coneix perquè a les nits electorals em transformo en un homo-twitter (@rogerbuch). El millor de fer llibres, presentar-los; el millor de les conferències preparar-les i el millor d’aquests articles, els vostres comentaris.
Puigdemont, a Brussel·les | EP
01/01/1970
El fiscal demana l'execució parcial de l'ordre de detenció i descarta el delicte de corrupció | L'advocat de Puigdemont assegura que el fiscal vol analitzar si el delicte de rebel·lió pot ser equivalent al "delicte de coalició de funcionaris"
Jordi Turull, Josep Rull, en una imatge d'arxiu. | ACN
01/01/1970
Els cinc primers llocs de la candidatura del cap de l'executiu pel 21-D, on cal afegir Jordi Sànchez, estaran ocupats per personalitats empresonades o exiliades | Cardús, Requejo, Bayés i el pare Manel s'incorporen en llocs simbòlics
Una sessió del cicle de cinema per a infants El Meu Primer Festival | El Meu Primer Festival
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira del Pa i de la Xocolata, el Meu Primer Festival de Cinema, el Temporada Alta, el Dau 2017, i el festival Som Cultura a Girona
Pep Palau | Adrià Costa
01/01/1970
Del 19 al 21 de novembre, Girona torna a convertir-se en un gran referent de la cuina amb la celebració del Fòrum Gastronòmic | "El restaurant del futur serà sostenible o no serà", afirma el director del certamen
Jofre Font i Júlia Bertran, a | TV3
01/01/1970
«No pot ser que un programa de cultura sigui cancel·lat una, dues, tres i les vegades que calgui per posar al seu lloc una tertúlia política. Què hi ha més important que la cultura? Res. Ni presons, ni manifestacions, ni Bèlgica, ni res»
La pobresa, un fenomen també femení | Jordi Jon Pardo
01/01/1970
Tant a Catalunya com a la resta del món, les dones tenen majors dificultats per tenir una feina digna | La nova estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat a Barcelona pretén acabar amb la pobresa femenina i aconseguir una equitat real entre homes i dones
Imatge del consell nacional del PDECat | PDECat
01/01/1970
El consell nacional atorga plens poders al president català per bastir una candidatura amb fitxatges de la societat civil i poca presència orgànica | Mas demana "generositat" en una reunió on no hi ha hagut intervencions en contra de la fórmula per anar a les eleccions del 21-D
Una pintada a la biblioteca de Gràcia per l'obertura de la Casa Vicens | Mariona Batllés
01/01/1970
​Apareixen pintades a diversos indrets del barri barceloní en protesta per la inauguració aquest dijous d'una nova atracció turística, la Casa Vicens
Una imatge del documental «Constructing Adrià», amb Albert Adrià com a protagonista
01/01/1970
El documental "Constructing Albert" s'estrena aquest dimecres als Cinemes Girona | El xef ha consolidat el projecte d'elBarri, un innovador circuit gastronòmic a Barcelona format per sis restaurants "referencials en la seva categoria"
El periodista Ricard Ustrell | Adrià Costa
01/01/1970
El jove periodista al·lega que deixa TV3 perquè se li acaba el contracte i que ara necessita "temps i pausa" per madurar l'etapa televisiva | El sabadellenc revela que el seu telèfon sona i que li agradaria fer periodisme fora de Catalunya, però assegura que no té cap oferta en ferm sobre la taula
Anna Simó | Adrià Costa
01/01/1970
La secretària primera de la mesa explica que el Govern no va voler aplicar la DUI perquè temia que l'Estat fes "ús de la força indiscriminada i sense mesura" contra població civil | La dirigent d'ERC se sent decebuda per la passivitat de la UE i admet que no es pot renunciar a la via pacífica i això requereix forçar el diàleg amb Madrid | Assegura que la Fiscalia es va interessar sobretot per la comissió del procés constituent i per si l'1-O havia vist violència contra la policia
Miquel Iceta, en un ple del Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
El líder del PSC cultiva un perfil de centre moderat que l'allunyi dels dos blocs en disputa, però deixa clar que no investirà cap candidat independentista | Albiol i Arrimadas s'alineen per incloure en el programa electoral que no pactaran amb ERC, PDECat i CUP ni donaran suport a cap referèndum
La sèrie «Merlí» de TV3 | TV3
01/01/1970
«Quina sèrie tan curiosa, capaç de deixar-te pensatiu i d'irritar-te amb el mateix grau d'intensitat»