Tres motius per ser independentista

«Catalunya no és una regió d'Espanya que vol viure millor, sinó una nació amb majúscules»

per Roger Buch, 9 de febrer de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa un any estava acabant d’escriure el llibre 100 motius per ser independentista, un recull d’arguments favorables a la llibertat del nostre país. Repassant els 100 motius a posteriori, podríem arribar a resumir-los en només 3.

El primer motiu és que Catalunya és una nació. Que es tracta d’un país diferent d’Espanya i que, com a tal, té dret a governar-se per ell mateix. Una nació amb llengua, història i cultura pròpies que no és una regió, una variant o un subconjunt d’Espanya sinó que conforma una identitat nacional no subordinada a cap altra. I com que l’Estat no ha volgut ser plurinacional, l'única solució és crear-ne un de nou.


El segon motiu és que l’estat espanyol perjudica els catalans de manera pràctica. No diem el govern del PP sinó l’Estat. Diem que les decisions que ha anat prenent l’Estat en les darreres dècades en temes com les infraestructures, els impostos, la gestió de l’energia, de la justícia, la gestió de l’aigua... perjudiquen els interessos dels qui viuen a Catalunya, independentment de si creuen que Catalunya és una nació o no ho és.

Finalment, el tercer motiu és l’oportunitat democràtica de construir un país nou. Un estat modern, eficient, net i sobretot construït de baix a dalt que posi la justícia social i les persones al centre de les prioritats. La possibilitat de construir una república, entre tots, de baix a dalt, conforma avui un dels elements més característics i il·lusionants de l’independentisme.

El moviment independentista català dels darrers anys ha subratllat de manera molt conscient el segon i el tercer motiu. Si mirem els discursos dominants de partits independentistes i del seu moviment social veurem com la construcció d’un país millor i més just és del tot recurrent. No es demana la independència per salvar la cultura catalana o com un acte de reparació històrica sinó sobretot com una oportunitat per governar-se millor i viure en un estat sense dèficits democràtics ni socials.

L’independentisme no juga l’argument “nacional” en part perquè es dóna per descomptat ,però sobretot perquè els nous independentistes que han arribat, estan arribant i arribaran, no ho fan després d’adonar-se que Catalunya és un altre país sinó després d’haver patit en la pròpia pell el greuge continuat que resulta de ser governats per l’estat espanyol.


Però aleshores, l’argument nacional, és que potser no és important? Sí que ho és, i molt, ja que si Catalunya no es considerés una nació, no se li passaria pel cap demanar la independència sinó que buscaria maneres de reformar Espanya.

L’argument nacional tot i no ser el que es fa servir més en el debat intern, actualment recobra una força important en el debat exterior. Hi ha molta gent al món que no és conscient de la identitat nacional de Catalunya, ni de la potència de la seva llengua, ni de la seva història i cultura diferenciada. Si bé en el debat intern l’independentisme farà bé de centrar-se en dibuixar una república amb continguts, de cara a la comprensió internacional és important subratllar que Catalunya no és una regió d’Espanya que vol viure millor, sinó una nació amb majúscules, que disposa de tots els atributs que s’atribueixen les nacions del món.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Roger Buch
Roger Buch (Barcelona 1970). Als matins, explico fets polítics i socials a la universitat i a les escoles. A les tardes, faig de consultor en temes de participació, associacionisme i tercer sector. Als vespres, escric llibres sobre passat, present i futur de l’independentisme català però molta gent em coneix perquè a les nits electorals em transformo en un homo-twitter (@rogerbuch). El millor de fer llibres, presentar-los; el millor de les conferències preparar-les i el millor d’aquests articles, els vostres comentaris.
22/08/2017

No és cap anècdota

18/07/2017

L’ 1 d’octubre, el «no» podria guanyar

20/06/2017

Aquesta remor que se sent..., és de democràcia

23/05/2017

Que es parli de referèndum, com més, millor

25/04/2017

Retratar el dèficit democràtic

28/03/2017

Les tasques de l'independentisme fins al setembre

28/02/2017

8 bones pràctiques per viure feliç a Twitter

31/01/2017

Imparables

03/01/2017

Referèndum 2017 i 9-N: semblances i diferències

06/12/2016

La Constitució, que «entre tots ens hem donat»

Participació