El govern que més convé?

«Si Espanya fos lleial es podria negociar coses concretes al marge del referèndum simbòlic»

per Patrícia Gabancho , 6 de febrer de 2016 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
És un joc de despropòsits: tothom entén que el govern estable es resol a tres bandes però cadascú hi té una exclusió, amb aquest no. Em recorda una endevinalla de quan era petita, que s’havia de creuar el riu amb tres animals, dos dels quals no podien estar sols perquè es menjaven entre ells. Es podia resoldre però comportava moltes anades i vingudes, perquè totes les combinacions tenien problemes. Ara bé: una cosa és clara. Els catalans n’han de quedar fora. Amb els catalans només s’hi parla per dir-los que no. Ei, em dirà algú: no pas amb tots els catalans val aquesta regla. És veritat, els catalans són acceptats si se sotmeten al dictat del partit espanyol de referència, sigui el PSC, sigui el PP, sigui Podemos. Perquè entre espanyols comparteixen uns codis que fa que puguin parlar. Per exemple, l’abraçada de Sánchez i Rajoy per posar bastons a les rodes del Parlament. Hem de llegir tot això abans de prendre decisions.

Alguna gent (i algun partit) dubta què és més convenient, si un govern PSOE o un govern PP que, segons la llegenda, fa indepes a manta. No ens equivoquéssim: els indepes reactius ja estan fets, allò que s’havia d’entendre ja s’ha entès. Però un govern del PP sempre és més destructiu, per naturalesa. Un govern del PSOE és capaç de deixar l’Ebre en pau (o no, perquè Àngel Ros està a favor del Pla Hidrològic). Com a mínim farà fora el 21% de la cultura. La gent estarà més relaxada. I sobretot ens convé, com a sobiranistes, que Espanya estigui tan a l’esquerra com sigui possible, perquè veiem l’abast del canvi. Altrament sempre hi haurà qui estarà esperant que el “canvi” ho arregli tot. Cal anar fent aquí, a casa, sense mirar al costat, però amb l’orella posada en el que passa allà.


Si Espanya fos lleial es podria negociar coses concretes al marge del referèndum simbòlic. Però tot el que s’acorda negociant s’incompleix després. Recordem que el “traspàs” de rodalies el va fer el PSOE cap al Tripartit. I va ser un nyap com una casa de pagès, que ens va deixar allà on estàvem: a l’andana, esperant el pròxim tren, que fa tard.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Patrícia Gabancho
Com que va néixer a Buenos Aires, no té problemes per xerrar. Com que viu a Catalunya, sap que Catalunya és el problema. Li agrada opinar des que tenia 5 anys. Per això fa tertúlies, conferències, xerrades, comentaris, sobretaules, simposis, llibres i articles com ara aquest.
09/11/2017

Desordre i ineficàcia

26/10/2017

Que diu que què, president?

12/10/2017

Mai tan difícil

28/09/2017

Trampes i capital

14/09/2017

Incomoditats

31/08/2017

Mentides a dojo

17/08/2017

Barcelona i el «factor ciutat»

03/08/2017

Olímpics jocs

20/07/2017

Qui construeix què

06/07/2017

El que no han dit els tres tenors

Participació