Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Una greu crisi de convivència

«La nostra pàtria ufanosa s'ha convertit en el Mórdor de l'era moderna»

per Esteve Plantada, 6 de febrer de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquesta setmana, Pedro Sánchez afirmava que a Catalunya hi ha una greu crisi de convivència. El candidat socialista, que és un gran coneixedor de la realitat catalana –si no, ¿com podria arribar a dir una cosa així?–, ha patit, en la pròpia pell, moments desagradables que arriben al límit del grotesc. Es deu haver sentit assenyalat per no saber ni dir "bon dia" amb accent de terra endins, o per provenir de Madrid –vade retro, Satanàs!–, o per tenir millor planta que els oriünds –l'enveja és el pitjor dels mals–, o per cantar Camilo Sesto a tot drap a la dutxa.

Més d'un calbot li deu haver caigut per assegurar que prefereix llegir Pérez-Reverte a les aventures de Martí Zuviría, o per confessar que és més de Serrat que de Llach. Perquè, escoltin, amb els símbols de la nostra terra de dogmes i odis no s'hi juga. L'esperpent és continu, en la terra dels Pujol: veïns atonyinant d'altres veïns, joves increpant avis que van deixar família i records per venir a robar a la menestralia catalana –deu ser això d'"Espanya ens roba", oi?–, dones malhumorades pel fet de compartir autobús amb forasteres de pell fosca, entre d'altres ignomínies difícils d'anomenar. Un quadre que fa difícil la normalitat i que deixa en ridícul la destrucció de Sodoma i Gomorra.

 
Mentrestant, a mil quilòmetres de distància, el poble de Guadiana del Caudillo, a Badajoz, ha posat càmeres per "protegir els símbols franquistes", segons explicava aquest divendres elplural.com. Allà, res ni ningú té dret a enretirar la simbologia franquista que sobreviu les inclemències del temps, ni tan sols si es pretén fer complir la Llei de Memòria Històrica. Curiosa manera de practicar la concòrdia entre veïns, cultivant l'oblit i fent supurar ferides que són de mal tancar.
 
Però, ai las, que ho sàpiga tothom: és a Catalunya on es viu una greu crisi de convivència. La nostra pàtria ufanosa s'ha convertit en el Mórdor de l'era moderna. És impossible, doncs, que el final d'aquest article no sigui això: una escena on es veu Jaume Canivell –en el rostre de l'enyorat "Saza"– agafant l'escopeta i fent llufa, pagant la cacera a l'amfitrió i tornant de molt bon grat un premi del bingo que ha guanyat instants abans. Catalunya, Espanya, la convivència i mira, anar tirant, com sempre.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Esteve Plantada
Cap de Cultura de NacióDigital
Ha estat director de la revista The Barcelona Review, crític literari a l'Avui i articulista a diferents diaris i mitjans de comunicació. Col·labora en mitjans com El Temps, La Xarxa o el programa Àrtic de Betevé. A Twitter: @eplantada
26/07/2018

Casado i el pitjor del PP

16/07/2018

Els presos reclamen més que gestos

09/07/2018

El diàleg només és el mitjà

05/07/2018

Setge al feixisme

28/06/2018

Els volem a casa

25/06/2018

Dialogar des de la renúncia?

20/06/2018

Què tenim per negociar?

14/06/2018

La negociació comença amb l'alliberament

07/06/2018

Decideixi's, senyor Sánchez

30/05/2018

La ferida que no tanca

Participació