Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Rajoy sempre guanya

«Mirar-s’ho i no fer res sovint és l’arma més intel·ligent, només a l’abast dels qui són poderosos de debò i no han d’anar justificant-se a cada cantonada»

per Maria Vila Redon, 5 de febrer de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Passen els mesos i cada cop es veu més clar que l’estratègia de Rajoy és la millor de totes les que hauria pogut triar el Partit Popular. Mirar-s’ho i no fer res sovint és l’arma més intel·ligent, només a l’abast dels qui són poderosos de debò i no han d’anar justificant-se a cada cantonada.

A Catalunya, la inacció de Rajoy només ha donat bons fruits a l’unionisme. Més enllà d’aquell tòpic processista segons el qual l’estat espanyol és una màquina de fer independentistes, de moment tot els ha funcionat prou bé: no els va caldre treure la policia al carrer perquè el 9-N fos una performance independentista més que no servís per a res, ni els caldrà inhabilitar ningú perquè les institucions catalanes continuïn intentant defensant-se al TC davant de totes les impugnacions possibles i per haver, formant part així del millor dels teatres autonomistes. Perquè és molt probable que aquesta legislatura també vagi d’això: incertesa pel que fa al moment de la ruptura, i d’estructura d’estat en estructura d’estat fins a la impugnació final. Aquelles estructures d’estat que, per cert, fa 3 cicles electorals que són al programa de Convergència.


A Espanya, Rajoy (i sobretot el PP) també ha optat per la millor de les estratègies després de les eleccions del 20 de desembre. Ell ja és president en funcions, i fins que no s’intenti la investidura el rellotge no començarà a córrer. I ell s’ho mira, content de ficar Pedro Sánchez en un embolic colossal: que s’esbatussin una estoneta, que ell ja vindrà. Una vegada més, la inacció és el millor dels camins possibles.

Aniran passant les setmanes i, un cop es materialitzi el fracàs de Sánchez a la investidura, arribarà el moment en què el PP posarà el cap de Rajoy damunt de la taula com a gran sacrifici per a un govern de coalició. Aleshores serà divertit veure l’intercanvi de posicions entre els qui fa un mes defensaven Mas a ultrança i els qui faran veure –almenys durant unes setmanes- que Rajoy és innegociable. Un cop més, Rajoy guanyarà fins i tot si no hi és.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Maria Vila Redon
Advocada. Escric i xerro on em deixen, i com a bona catalana faig coses. Em molesta especialment que les circumstàncies m'obliguin a defensar posicionaments que en una situació de normalitat no defensaria, però suposo que ja es tracta d'això. Viure és prendre partit, i a vegades m'espanto si veig que em modero.
11/11/2019

El replegament d'Espanya

28/10/2019

Tsunamis i aldarulls

14/10/2019

El Govern i la mobilització

30/09/2019

Què queda de l'1 d'octubre

16/09/2019

L'arrossegament de Netanyahu

05/08/2019

L'ase dels cops

22/07/2019

Més residuals que mai

08/07/2019

Les trampes del «30 minuts» sobre el català

24/06/2019

Hong Kong sota el gegant xinès

10/06/2019

Eixamplar la base dels altres

Participació