Vertigen indepe

Vaja, que ara que sembla que s'ha de donar una passeta més enllà, i que s'han acabat els temps de les Vies Catalanes, Meridianes, i performances vàries similars, resulta que ara arriba la por, i el canguelis, oi?.

Amb el teu segon comentari allà les 12:01 ja ho he entès ^.^

Primera, 19.31, que Catalunya no és el melic del món és discutible. Per la dimensió demogràfica que tenim, déu n'hi doret la d'àmbits en els que hem estat i/o som el melic del món. Molt, molt, moltíssim per damunt del que ens correspondria per mitjana. L'autoodi que durant tant de temps ha volgut inocular-nos l'antipujolisme, a més de botifler ha estat també bastant absurd atesa la realitat catalana. Segona, autodeterminacions pacífiques i democràtiques n'hi ha hagut tant en països anglosaxons com no anglosaxons, mira Noruega, mira Eslovàquia, mira Montenegro. La tendència, tant quantitativa (nombre d'independències) com qualitativa (forma d'arribar-hi), juga a favor nostre. No només cada vegada hi ha més estats al món sinó que darrerament neixen per via democràtica i és per aquesta via que hem de tirar, atès que som nació. Perquè, tal com deia, no volem un estat propi per tenir més mestres progres i més llits d'hospital, no. Aquest si de cas serà l'argumentari que gastarem a Can Zam per veure si hi rasquem algun vot però ni de conya és el motor de la nostra lluita ni la raó en base a la qual ningú ens reconeixerà el dret a ser lliures. Tercera, que malgrat tanta independència continua havent-hi estats plurinacionals? Evident. Però també és evident que, els que romanen, una de dues, o bé les nacions equivalents a la nostra tenen una convivència infinitament més respectuosa tant en termes identitaris, com econòmics, que la de Catalunya amb Espanya (Flandes, Quebec, Escòcia), o bé les pobretes ja han arribat a un punt d'assimilació o residualització irreversible. Que de moment i toquem fusta no és el nostre cas de Pirineus cap avall. Nosaltres de Pirineus cap avall som vius encara, força vius malgrat la colonització. Aquí doncs no es tracta de reviure cap mort, ni de refer realitats medievals sinó de disposar de les eines perquè la nostra nació no desaparegui. Ja només faltaria que ens haguem de neguitejar per si recula la població de tritons però que en canvi se'ns refoti la castellanització de Catalunya. Això va de llibertat però també va de supervivència. La supervivència d'una anomalia a corregir. Torno a dir-t'ho: antigues nacions sense estat n'hi ha un fum. Però no com la nostra. Nosaltres som una anomalia nacional a corregir. L'anomalia d'una nació que no disposa d'estat propi però que, tanmateix, continua viva i ben viva i a més resulta que aquí, que per desgràcia no a la Catalunya Nord, hi ha una proporció ingent de la població catalana que ha demostrat pacíficament, festivament, democràticament, les seves ànsies de llibertat en unes condicions polítiques i mediàtiques ferotgement hostils. Això va de llibertat. Això va de supervivència. Això va de pàtria.

Als acobardits, que basicament son els independentistes de darrera hora. L'article està bé però hi falta noms i cognoms, per desemmascarar-los i si cal avergonyir-los davant la societat catalana. No hem arribat fins aquí per gaudir d'una mica més d'autonomia , per aixó no calia tanta manifestació. Si algún diputat o conseller te vertígen que plegui i deixi el seu lloc a algú mes agosarat.

Fixa't, si us plau, que en el meu primer comentari deia molt clarament que el món anglosaxó és "constitucionalment molt especial", i per això en aquests països és més senzill plantejar legalment qüestions d'independència. No així en la resta dels països del món ni, en particular, en la major part dels europeus. I això no significa que siguin menys democràtics o més primitius o violents, sinó simplement pertanyents a tradicions (jurídiques i polítiques) diferents. També els anglosaxons tenen els seus problemes... La comparació entre secessió i divorci il·lumina certes coses, però des d'altres és molt inadequada i té molts límits... Per què no respons la meva pregunta sobre França (que podríem estendre a Alemanya, a Itàlia, etc.)?... Que no enteneu que si som independents no sols Espanya ens vetarà el reingrés a la Unió Europea, sinó probablement també França, com a mínim?... Algun polític independentista ha contemplat aquesta possibilitat en algun debat públic i honest a Catalunya?... No. Catalunya no és el melic del món ni un trist cas extraordinari, com tampoc no ho és, naturalment, Espanya. Pràcticament tots els països del nostre entorn són culturalment "plurinacionals", perquè les poblacions completament homogènies són molt poc freqüents. I afortunadament que és així. Fins i tot si Catalunya assolís la independència seria un Estat plurinacional, perquè tindria gent de diverses nacions (ja la té en aquests moments i des de fa molt de temps). Això faria que aquesta gent, si es concentrés en determinades àrees (com en part ja passa), pogués exigir un referèndum?... Per altra banda, ningú no ha demostrat que les nacions (una llengua, una cultura...) siguin el concepte polític més important i que s'hagin de constituir necessàriament en Estat, Us imagineu què passaria si totes les nacions del món exigissin un Estat propi? Imagineu només el que passaria amb la Unió Europea...

Coincidim: jo tampoc t'entenc a tu.

Jordi M, no t'entenc. A l'Observador Internacional cal explicar-li que unes eleccions no són un referendum, i que tanmateix, havent-hi tret un 48%, es pot dir que hi ha indicis de l'existència d'una gran majoria a favor de la creació de la república catalana. Així que li recomano que es prengui unes quantes til·les...

A la parròquia se li havia fet creure que la independència era de franc i que a partir d'aleshores seríem una espècie de paradís terrenal. Seríem un dels països europeus amb la renda més alta, etc. etc. etc. A mi sempre m'ha fet l'efecte d'una gran inconsistència, quan anava als 11 de setembre i veia aquell ambient festiu, com de festa major del poble i pensava: amb aquesta gent on podrem anar? Quan els expliquin o es trobin davant la veritat, que faran? Cames ajudeu-me i cap a casa corrents. Ara comencen les contradiccions, el mur d'Espanya és dur i. a l'altra banda no sabem que hi ha i si realment val la pena jugar-se-la per saltar el mur.

Som catalans, mai espanyols!

Amb contingut, argumentat, óptica multiangle, trepitxant de peus a terra, parlant amb decisió i no fent servir les frivolitats entusiastes i poc documentades d'altres. La frivolitat te recompensa instantània però curta, el problema es que el càstig per haber-la fet es de durada llarga. Només afegir que la gent es conservadora per naturalesa, tothom, dreta i esquerra, sobiranistes i unionistes. L'opció sobiranista plateja una cosa NOVA, per lo que aquest electorat sera INESTABLE, insegur, en cambi a l'electorat unionista no se li planteja res de nou, per lo que tendirà a ser ESTABLE, segur. Compte amb això que pot donar sorpreses! Lo que valen son els vots, no les meridianes o places que s'omplen. Als unionistes no els hi cal demostrar res, son el "statu quo", son els independentistes els que han de demostrar coses. Si dins d'aquestes meridianes hi ha gent entusiasta quan no hi ha risc, però que es refreda rapidament quan hi ha risc (l'indepe "estétic"), malament. S'ha de parlar clar i enfocant des-de tots els angles per evitar el fracàs!

Sí clar no hi ha una majoria clara electoral. Sí clar no hi ha una hegemonia cultural ni social. Sí clar és un territori amb manca de cohesió. Sí clar és una autonomia , per raons de dispeses i ingressos , corruptes i mals gestors endeutada i sense finançament . Però amb determinació i motivació aconseguirà l'emancipació.

Internacionalment no estant pel proces soberanista de catalunya, interiorment hi ha una divisió de casi el 50-50, ja ho va dir el expresident MAS, si no hi ha una majoria clara de vots uns 80 per cent, i que BCN ha caigut en mans no independentistes, malament rai, que voleu seguir amb aquesta situació perque us donen algun redit..bueno, pero poca cosa mes, els mateixos que tant i tant cridaven, ara ja estan a les seves poltrones del govern i ben renumerades, ah fins a 4 anys, aixó de 18 mesos res de res...

...si lo fuera, ya habría suspendido la autonomía de Cataluña como hizo Gran Bretaña con Irlanda del Norte.

De fet l'article del Foreign affairs el que diu és que la independecia no arribarà, perquè els espanyols faran tot el possible per evitar-la, en canvi nosaltres farem tot el possible per fer-la real, i comenta les batusses internes amb els comunistes de la CUP i la 'traició' a Mas...i en part té raó. Si no és possible serà per culpa nostra, de ningú més.

Qualsevol país, qualsevol, ens reconeixerà si demostrem que qui mana aquí som els catalans, i no els castellans i assimilats. El reconeixement no depèn dels vots, sinó del poder. I això ja ho heu perdut. Va quedar fefaentment demostrat quan vau ser INCAPAÇOS d'aturar el 9-N Ha estat així SEMPRE arreu. Així que deixa d'intentar marejar-nos amb el sexe dels àngels: simplement és un mal argument en un món d'ateus :P Si 48% a 39% no et sembla prou, espera que arribi l'INEVITABLE referèndum de ratificació de la nostra constitució. Visca Catalunya! Ben aviat -i inevitablement- Lliure!

"Vostè senyora sí que es pot divorciar perquè el seu marit és un anglès flegmàtic, civilitzat. En canvi, vostè, no pot divorciar-se perquè el seu marit és espanyol i podria trencar-li la crisma".

Perquè ningú parla del preu del fracàs? Si fracassem i ens quedem a Espanya, en quines condicions? Els que els tremolen les cames que comptin amb el poble, hi som, hi hem estat i hi serem, quan faci falta, en això cap dubte. El referèndum no es farà mai perquè obligaria als del NO a fer campanya i què ens explicarien? Per quina raó ens pot interessar romandre a Espanya on ja sabem el pa que s'hi dona? Ens faran una oferta? repartir el cupo vasco? que no ens facin riure! No cal dir que no, que diguin dia i hora per a un referèndum amb resposta SI o No, i vinculant. Mentre s'ho van rumiant nosaltres anirem passant.

El nostre cas no hi té res a veure amb el d'Algèria perquè nosaltres no som una colònia com les africanes. El nostre cas no hi té res a veure amb el de Montenegro perquè Iugoslàvia era un invent molt recent. El nostre cas no hi té res a veure amb el de Geòrgia perquè allà el que hi havia era el desmembrament d'un imperi. El nostre cas no hi té res a veure amb el d'Eslovàquia perquè allà van ser els propis txecs, que van voler partir peres. El nostre cas tampoc no pot emmirallar-se en el de Timor Oriental, perquè allà hi va haver matances i "suposo que els indepes no deureu voler això, oi?". El nostre cas no hi té res a veure amb el de Lituània perquè fins ben entrat el segle XX hi havia un estat lituà. El nostre cas no hi té res a veure amb el del Quebec perquè ells pertanyen a una comunitat cultural, la francesa, gran i per tant viable mentre que "amb el català no pots anar enlloc" (Victoria Camps dixit). I finalment el nostre cas tampoc no hi té res a veure amb l'escocès... perquè Espanya no és anglosaxona. Aquesta és de mocadorada.

I la tenen també Jordi M i Pere Garriga. Això no va de diners. No almenys de forma immediata. Va de pàtria, de nació, de sentiments, de dignitat; de la dignitat que fa que ensempassem la por -legítima i humana- que ens impedeix alçar-nos i eixir del fang. De la mena de dignitat que ens dona el valor de lluitar -i acceptar les conseqüències d'una lluita- que ens permeti accedir a una vida digna d'ésser viscuda. Entre nosaltres hi ha molts que accepten seguir sent espanyols fins i tot en la pobresa, i això els honora. Sería una vergonya, i una tragèdia en les seves conseqüències, que els catalans demostréssim ser menys honorables.

Espanya es immobilista, no preten mes que continuar enganyant, ha tingut moltes oportunitats i no ha fet res. La oportunitat d'ara es negociar la independència no el Pacte fiscal ni el referendum. La independència no serà pas tan traumàtica com alguns ens volen fer creure, es resoldrà a la taula de negociació a tres bandes: Catalunya, Espanya i la comunitat internacional. Res de xocs ni res de trens.

Més amunt un èinstein ens surt amb la novetat que el dret a l'autodeterminaciò cal entendre'l com cenyit al món anglosaxó. Encara com no ha escrit que cal tocar la gaita o l'acordeó i per tant nosaltres no hi tenim dret perquè som més de gralla i tenora.

**enganyar EL personal En català (correcte), l'objecte directe no porta preposició (a); sols en casos molt concrets i per evitar confusions interpretatives; que no és el cas.

Els d'en comú han d'admetre que sense l'aposta a totes del procés la seva demanda de referèndum perd vigència i es perd. El procés i els del referèndum pactat ens ajudem mutuament a avançar. A veure qui ho aconsegueix abans. En tot cas no som oposats, som paral .lels però cadascú a la seva.

Tal com s'ha escrit moltes vegades en aquest mitja........... els catalans, som / son......... mesquins, infantils, covars, bocamolls ???...... pot ser que sigui falta d'un mínim d'hormones , per mantenir un minim de dignitat per poder tirar endevant ?

Tot és tan senzill com el fet de tenir,( o no ) mentalitat de "masover". Que oblidat tenim aquell poema de Brossa que diu; Poble, treu-te aquest gep, alça't i salva't de la saliva d'un llengua estranya, al bat del sol, tu sol, dóna la mida de les espigues.

D'acord excepte: "En les properes setmanes i mesos, veurem una campanya mediàtica intensa per fer-nos retrocedir a la pantalla del dret a decidir. Una manera com una altra de guanyar temps i endarrerir el mandat democràtic de fer la independència." Endarir el mandat democràtic de FER la independència?? es que vam treure mes del 50% dels vots?? volem fer un pais amb el suport de menys de la meitat de la gent a favor?? Repetim com a mantra aixo del mandat democràtic, sense tenir-lo al 100%. Tornam a caure amb el mateix error de la declaració de ruptura feta sense tenir govern fort ni estable. i noltros res, a donar capades a la paret. S'han de acceptar els resultats, i treballar per superar el 50% de suport i arrivar si pot ser al 60%, despres tindrem una masa social i un mandat democratic per rompre uniteralment amb Madrid.

I prou ja de marejar la perdiu. Si els polítics ens fallen els fotrem fora a tots.

M' agradaria ser ben pensat i creure que aquestes dilacions d' alguns sectors influents no son de por sinò per despistar al contrari, d' altra manera que s' apartin i deixin pas als més valents.

Els independentistes només vau arribar al 48% dels vots. Cap país del món reconeixerà una independència que no tingui un mínim de 50% dels vots favorables a la secessió. Deixeu de vendre motos a la gent, sigueu responsables d'una vegada. El país ja està dividit, ara no cal que tireu més llenya al foc per a enfrontar-lo.

Totalment d'acord amb l'article. Hom ha de ser conscient del moment i no oblidar mai l'objectiu. Ja sabem que el proper dia serà un cotxe i no una bicicleta, doncs imaginemnos el que ens passaria si fem un pas enrera. Hem de ser forts i alguns ho patiràn de debó és el preu que haurem de pagar.

Quina vergonya d'article! "Anem de cara al xoc i al conflicte. Acceptem-ho. No passa res...". I tant que passa! Passa que el que ara dius que cal acceptar és el que durant mesos i anys heu dit que no calia acceptar, usant tota mena d'eufemismes, subterfugis, fugues endavant i dobles llenguatges: que hi hauria xoc i conflicte (amb Espanya, amb Europa i, ja ara, però encara més al dia següent de la independència, entre els catalans, perquè estem dividits per la meitat i perquè uns quants encara descobriran que la independència no coincidirà exactament amb el Paradís). Només un exemple de subterfugi: el que tú mateix dius del referèndum. Encara cal dir i recordar que els referèndums d'independència que s'han plantejat al món civilitzat en els darrers temps només corresponen a l'àmbit anglosaxó, constitucionalment molt especial, i que a la resta sovint ni se'n pot parlar? Per què no es diu això? Per què no demaneu a la República Francesa un referèndum per a la Catalunya Nord? Que no són ells uns dels principals inventors de la democràcia moderna? A veure quin cas us fan. Expliqueu-ho als catalans. No passa res!

Com que els sociates o sigui Espanya van estigmatitzar-nos per nacionalistes (recordem-ho: van ser els sociates, que van començar a referir-se al bàndol franquista en els documentals de TVE com 'los nacionalistas'), vam cometre o millor dit, alguns van cometre, l'estupidesa de renegar del nacionalisme. Tot plegat, per centrar-ho en els putos diners però sense després saber-ho defensar a l'hora de la veritat perquè els independentistes economicistes són tots uns sabatots integrals. I espera, espera, que tot això dels diners se suposava que era per 'eixamplar l'independentisme' atraient uns colons que ara són moguts contra Catalunya amb l'argument que nosaltres havíem dit que Espanya, la seva Espanya, ens roba. Resultat, que hem venut l'ànima a canvi de res. Potser que comencem a recuperar-la si realment volem fer res de bo. Això va de nació, va d'identitat i potser també anirà de diners però sempre i quan fem tot el contrari de les idees econòmiques que tenen al cap precisament els que ho volien centrar tot en els diners. Això va de llibertat. Això va de pàtria. I res, res no podria motivar-nos més. Res no podria il·lusionar-nos més.

Una anàlisi molt encertada. Explicaria segons quines actituds i segons quines declaracions.