La DUI, la puta i la Ramoneta

«La legislatura ha començat amb un inesperat retorn a la puta i la Ramoneta per part de Carles Puigdemont»

per Francesc Puigpelat     , 28 de gener de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La capacitat que tenim els catalans de fer-nos autogols no deixa mai de sorprendre'm. Després de salvar l’autogol de la CUP al darrer minut, gràcies a una finta in extremis d’Artur Mas, la legislatura ha començat amb un inesperat retorn a la puta i la Ramoneta per part de Carles Puigdemont. De les seves primeres declaracions se n’ha derivat un enorme confusionisme pel que fa als plans de Govern. N’hi ha tant, que ha hagut de sortir la Marta Rovira, des d’ERC, per recordar que el full de ruta per Junts pel Sí segueix vigent i que hi ha d’haver una DUI abans de divuit mesos.
 

Serà així? Jo ho dubto molt.
El joc de la puta i la Ramoneta és evident en Puigdemont. També ho és en Tardà i Rufián, per exemple, que estan jugant amb la idea de fer president Pedro Sánchez, en el cas que pacti amb Pablo Iglesias per articular un pacte d’esquerres en clau neo-zapaterista. Per aquest cantó, sort en tenim que el PSOE i Podemos no es posaran d’acord perquè, si arribéssim a fer-ho, no m’estranyaria gens que ERC i CDC ens regalessin amb una nova versió de baralla per competir per petits peixos al cove, com les de temps de Joan Puigcercós i Duran Lleida.
 

Ho diré clar: n’estic, tip, de tanta dilació, de tantes lleis de transició i de tantes estructures d’Estat que no arribaran mai a existir perquè l’Estat (espanyol) s’ocuparà de desmuntar-les abans de ser promulgades. Parlem clar: Catalunya només té un argument per posar en marxa la independència, i és que el Parlament proclami la DUI. La resta són romanços de somiatruites i excuses de mal pagador. I, quan la DUI es proclami, hi haurà tres possibles escenaris.

1.- Que hi hagi una cadena de reconeixements internacionals que converteixi la independència en un fet.

2.- Que Obama, Merkel, Hollande i Cameron ens toquin la cresta i diguin que d’independència res. En aquest cas, podríem tancar la carpeta i resignar-nos a ser una comunitat autònoma fins a l’any 2.314, com a mínim.
3.- Que la UE toqui la cresta tant a Catalunya com a Espanya i forci la recerca d’una sortida negociada en clau federal, però de federalisme de veritat, no del d’Iceta ni del d’Iglesias.
 
D’aquestes tres opcions, crec que la tercera fora la més probable. Seria molt beneficiosa per a Catalunya i permetria tancar la qüestió en un horitzó relativament llarg. Ara bé: mai no hi arribarem si continuem fent la puta i la Ramoneta amb la DUI. Què estem esperant, senyor Puigdemont? Algun peix podemita pudent i mig podrit per omplir el cove? De debò: la paciència té un límit. A mi ja me’n queda molt poca.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Francesc Puigpelat    
Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. Ha publicat una vintena de llibres, entre els que destaquen Els últims dies del general Prim (2014), El retorn de Macbeth (2013), Faust, el Terrorista (2010), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i Apocalipsi blanc (premi Josep Pla 1999). Quant a literatura infantil i juvenil, és autor de Romeo i Julieta. Segona part (2014), El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (2015) i coautor de la col·lecció Monday & May. Ha escrit anteriorment a El País, La Vanguardia, El Periódico i l'Avui, entre altres mitjans.
09/02/2017

Al procés li cal Trump

26/01/2017

No ha servit de res

12/01/2017

El nacionalisme espanyol i el referèndum

29/12/2016

Catalunya Nord, França i la immaduresa

15/12/2016

La «nacionalitat» catalana i el «diàleg»

01/12/2016

El (futur) èxit del PSOE a Catalunya

17/11/2016

L'establishment, Trump i la CUP

03/11/2016

Rufián i el guerracivilisme espanyol

20/10/2016

L'encerta Rajoy amb el «ya se cansarán»?

06/10/2016

El mite del 48% i els toros

Participació