Encara cal ser feminista?

«Hi ha diferències entre el feminisme alemany i el d’aquí a causa de les històries polítiques i culturals diferents, el rol de la església, la repressió sexual, etc»

| 26/01/2016 a les 07:47h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 26/01/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els recents fets a Colònia i també els atacs masclistes a portaveus polítics d’aquí posen en relleu l'encara necessitat de defensar les idees del feminisme i seguir lluitant per l’empoderament de les dones per poder arribar un dia a la igualtat social i ple respecte mutu entre els dos sexes.

La història del feminisme a Alemanya és lleugerament diferent al desenvolupament del feminisme d’aquí. Allà sovint no es parla de feminisme, sinó s’utilitza el terme de "emancipació de la dona", que descriu així el moviment que fa que la dona pugui valdre’s per si mateixa sense la necessitat d'un pare/ marit tutor. Hem de buscar les arrels d’aquest moviment en la revolució francesa quan Olympe de Gouges proclamava que si la dona tenia el dret de pujar a la guillotina, també havia de tenir el dret de pujar a una tribuna per a defensar les seves idees polítiques.

A Alemanya trobem les primeres feministes a finals del segle XIX, principis del segle XX entre elles Clara Zetkin. Ella demanava no tenir drets especials per la dona, sinó com a dona poder emparar-se en els drets humans i per tant ser persona amb ple dret. Però no va ser fins després de la primera guerra mundial en 1919 que les alemanyes varen poder fer ús del dret de vot. En els anys 70 i següents, el feminisme es diversifica; apareix la influent revista EMMA sota la direcció d’Alice Schwarzer. No estic d’acord amb el to de molts dels seus plantejaments, però s’ha de reconèixer que va poder crear debats amples dins la societat alemanys i fins i tot va poder influir per corregir lleis en cas que això fos necessari.

Des de fora de vegades Alemanya pot semblar un país ple d’igualtat entre homes i dones. Però si hem arribat fins a un cert equilibri, és perquè fa més de tres generacions ja, que els moviments feministes segueixen reivindicant que es doni el mateix valor a cada persona, sigui del sexe que sigui. A les dones no se’ns va regalar res en aquest sentit. Un sexisme molt arrelat forma part de la societat alemanya, encara avui la paraula d’un home i més si té certa edat, té molta més importància que la d’una dona. Eradicar aquest tipus de trets culturals subtils és necessari. La dona alemanya per molt valenta que pugui semblar des de fora, és fins a cert punt presa de la seva pròpia poca autoestima, i aquí és on ella mateixa s’ha d’alliberar.

Hi ha diferències entre el feminisme alemany i el d’aquí a causa de les històries polítiques i culturals diferents, el rol de la església, la repressió sexual, etc. La mentalitat de cada país és òbviament una altra. Però si podem dir que el feminisme es diferencia depenent de la cultura del lloc, cal remarcar que el masclisme és força igual a tot arreu: La violència de gènere és un drama aquí com allà, els insults a una dona intel·ligent es produeixen aquí com allà (més encara amb l’ús de les xarxes socials), el desavantatge de ser dona a l'hora de fer carrera professional i arribar a càrrecs de decisió existeix aquí com allà…i un llarg etcètera.

Recomano rellegir autores com Simone de Beauvoir. Ens fa entendre que gràcies a les lluitadores i lluitadors del passat, dones i homes d’avui dia podem viure en llibertat i decidir sobre els nostres actes com a persones de ple dret; això és també gràcies al feminisme. Però tampoc vol dir que ja ho tenim tot aconseguit.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

La lluita feminista s'hauria de reconvertir en lluita per la igualtat i actuar en les dues direccions
Anònim55, 26/01/2016 a les 08:41
+1
-1
He lluitat per la igualtat de gènere tota la vida. Per dues raons. Una perquè és perjudicial pels dos. Si, si. Tan per les dones com pels homes. L'altre perquè és l'estupidesa més absoluta. Tanta estupidesa em posa de mal humor.
Actualment segueixo lluitant per la igualtat de gènere, però en moltes coses ho haig de fer en sentit contrari. I l'estupidesa, des de l'altre costat hi és igualment. El pensament il·lògic i anticientífic. Un document que sorprèn i quasi et posa en estat de xoc és aquest:


et posa en estat de xoc perquè un no pot dir "m'estan enganyant. No és cert", ja que tot el què es diu el lector ho pot comprovar només amb un clic i veure-ho amb els seus propis ulls. O sigui hauria de dir "m'estic enganyant" i això ja és més complicat.
Us el recomano. Ja direu.
Clar que cal
Anònim, 26/01/2016 a les 13:25
+3
-1
I molt més que fa 40 anys.

Fa 40 anys jo estrenava l'adolescència. A casa sempre em van ensenyar que els homes i les dones som exactament iguals en drets i diferents en característiques. El grup d'amics estava format per nois i noies en peu d'igualtat. Mai ningú enlloc va fer servir expressions masclistes ni molt menys tenir actituds masclistes. Com a exemple, els comiats de solters que vam fer a mesura que ens anàvem casant (o ajuntant, tant és) eren sempre de tots amb tots i mai no se'ns hauria acudit de fer una cosa tan reprimida com un comiat de solter a l'estil americà que es veia a les pel·lícules.

Bé, doncs ara estic fart de veure comiats esbojarrats de nois només i noies només, controls "normals" d'a quina hora arriba la xicota a casa, frases de "jo no deixo que la meva [sic] noia es vesteixi com vulgui", etc etc etc.

Anem enrere. I saps per què? Doncs perquè les mares no han tingut filles, han tingut nines Barbie.
I del masclisme conra les dones de les CUP (visible als comentaris de Nacio Digital)?
Anònim, 28/01/2016 a les 00:10
+0
-3
Que me'n dius?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Marie Kapretz
Nascuda a Berlín vaig venir a Catalunya per a estudiar i m’hi vaig quedar. Visc a la preciosa comarca del Berguedà. Emprenedora reflexiva. Faig de pont cultural entre les persones dels meus dos països.
La presidenta de l'AMI, Neus Lloveras | Adrià Costa
Aleix Ramirez | 4 comentaris
01/01/1970
La presidenta de l'AMI i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú assegura que cal anar més "lents" del que es preveia en l'anterior legislatura | Sobre la investidura de Puigdemont, recalca que el país necessita "estabilitat", i manté que cal trobar solucions als problemes "tècnics"
Roger Tugas
01/01/1970
La mesa d'edat es decanta per interpretar el reglament per permetre que els diputats presos puguin habilitar que altres electes votin per ells | Previsiblement, Jordi Sànchez i Joaquim Forn també faran aquesta petició, davant la qual Cs i PP no han anunciat que n'hagin de fer un cavall de batalla
Pep Martí
01/01/1970
En la primera declaració de la Santa Seu després del 21-D, el cardenal Pietro Parolin, secretari d'Estat, diu a "Catalunya Cristiana" que Roma "segueix amb atenció els esdeveniments"
Una persona mirant «Espejo público» | Adrià Costa
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Nul aprofundiment, nul·la capacitat d’interpretació i d’anàlisi. Doncs perquè m’expliquin això i es limitin fotre llenya quina necessitat tinc de veure la tele?»
La sèrie «Merlí» s'acomiada de l'audiència aquest dilluns | TV3
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
Aquest dilluns al vespre s'emet el darrer capítol de la sèrie de més èxit dels darrers anys a la televisió catalana, amb una nit especial des del TNC
Tomàs Alcoverro. | Josep M. Montaner
Pep Martí | 10 comentaris
01/01/1970
El periodista, profund coneixedor del món àrab, explica que ser català l'ha "ajudat a entendre l'Orient Mitjà perquè" forma part "d'una minoria" | El corresponsal a Beirut qualifica Trump de "demagog", però creu que "Obama va errar al permetre les Primaveres Àrabs, pensant que una dictadura islàmica era millor que una de militar"
Carles Mundó, en una entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Considerat un dels valors més sòlids d'ERC, l'últim titular de Justícia torna a l'advocacia després d'haver tancat la Model i passar per la reclusió d'Estremera | Els rivals polítics li reconeixen solidesa i fiabilitat, fins al punt que té ascendent al partit i manté una relació fluïda amb el ministre Rafael Catalá