Espanya també té dret a decidir

«En primer lloc, sabem que és la seva recepta contra la independència de Catalunya. Així ho ha explicat Iglesias en multitud d'ocasions, afirmant que quan ell governi 'els catalans no se'n voldran anar'»

per Arturo Puente , 25 de gener de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La proposta que aquest divendres va llançar el líder de Podemos, Pablo Iglesias, per formar un govern de coalició amb el PSOE i IU va ser tan inesperada que un dels seus aspectes medul·lars ha passat bastant desapercebut. A més del govern tripartit d'esquerres -bé amb el suport dels independentistes, bé amb el de C's- Podemos i sobretot el seu espai polític germà a Catalunya, En Comú, s'han llançat a proposar la reforma "plurinacional" de l'Estat Espanyol. L'organisme més visible seria el Ministeri de la Plurinacionalitat.

Malgrat que encara no han mostrat els detalls del seu projecte federal, sí que podem començar a fer-nos una idea per algunes de les idees que han anat apareixent. En primer lloc, sabem que és la seva recepta contra la independència de Catalunya. Així ho ha explicat Iglesias en multitud d'ocasions, afirmant que quan ell governi "els catalans no se'n voldran anar". A més, podem intuir que proposen una nova articulació territorial, basada ja no en Comunitats Autònomes sinó en nacions (o potser en nacionalitats, com en la Constitució del 78?), que s'unirien entre elles de manera "fraternal", sigui quin sigui el seu significat.


Poc més sabem fins ara de la proposta federal de Podemos i En Comú. No en tenim ni idea de quantes entitats federades (estats?) voldrien formar, quines institucions federals, quin nivell competencial, ni tan sols la manera en què això es decidiria. Tampoc de com pretenen realitzar aquesta reforma, un cop abandonada l'expectativa d'un procés constituent, com a mínim durant aquesta legislatura. No és possible saber, en definitiva, com de cuinada està la proposta federal ni com ho pretenen portar a terme.

De fet, amb aquests elements, ara mateix és raonable plantejar dubtes sobre la seva veritable intencionalitat d'emprendre tal projecte federal. Sense proposta ni majories institucionals clares; sense calendari ni sense que ni tan sols s'hagin descrit els mecanismes amb els quals pretenen fer-ho. És possible plantejar el federalisme com a alternativa creïble a l'independentisme català o a l'agenda centralista de la dreta espanyola? Es pot considerar alguna cosa més que una hipòtesi voluptuosa?


Això és rellevant per al procés independentista català, sobretot tenint en compte el paper que hi juga En Comú. Des d'aquest espai amb freqüència s'han llançat acusacions sobre les contradiccions i els punts fantasiosos del full de ruta independentista. Sense anar més lluny, la mateixa Colau va qualificar la via de la unilateralitat de "pensament màgic" en una entrevista durant la campanya de les eleccions espanyoles.

És possible que l'alcaldessa de Barcelona tingui raó sobre les possibilitats del procés independentista. Però, arribats a aquest punt, el mínim que se li pot demanar a Podemos i En Comú és que es converteixin en un actor proactiu i expliquin, no només com pensen aconseguir pactar amb l'Estat el referèndum sobre la independència de Catalunya, sinó també que comencin a avançar en l'alternativa intermèdia que proposen entre l'independentisme i el centralisme. Si, tal com afirmen, el referèndum independentista és possible, estaria bé que els votants catalans sabessin què estan decidint, tant si aposten per la secessió com pel contrari.


Que concretin la seva proposta no només és important per Catalunya. També ho és, i encara més, pel conjunt dels espanyols. L'aposta federal no té cap credibilitat mentre els seus impulsors no estiguin determinats i en condicions de fer un referèndum federalista a Espanya. Si Podemos no és capaç d'impulsar una mena de "procés federalista espanyol" durant aquesta legislatura demostrarà que les mancances endèmiques del federalisme a Espanya encara existeixen, també en aquest nou cicle polític, i amb elles la pertinència de retirar aquesta via del debat sobiranista català. Perquè, per molt que els catalans vulguin el contrari, els espanyols també tenen dret a decidir que el seu Estat no sigui federal.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arturo Puente
Comptem-ho per anys. Vaig néixer fa 27 a la frontera, la de Bascònia amb les terres castellanes, que en té mil. 23 anys després vaig arribar a Barcelona. Formo part de la Fundació Periodisme Plural des d'en fa dos, col·laboro amb eldiario.es, Gara, Diagonal i un altre seguit de projectes que no em paguen prou perquè posi aquí el seu nom. Aquí m'han demanat que escrigui la meva opinió, que suposo que és com el que faig a Twitter (@apuente) però una mica més llarg i sense fotos de gatets.
11/02/2018

L'independentisme després de la DUI

21/01/2018

La tarifació social de l'escola bressol val una legislatura

07/01/2018

L'anti-sobiranisme no és cap suflé

24/12/2017

Un nou independentisme urbà

10/12/2017

Carreró belga per a la justícia espanyola

26/11/2017

La nova asimetria inflexible d'Espanya

12/11/2017

El primer error de càlcul d'Iceta

29/10/2017

21 de desembre: eleccions legítimes

15/10/2017

Mentides pietoses sobre l'etapa que ve

01/10/2017

Violència contra Catalunya

Participació