Refundar i no fundar

«Que avui aquesta força nova no pugui saltar el mur de la uniformitat de les institucions espanyoles ni tan sols per exhibir pluralitat al Congrés és un barem perfecte per entendre la situació»

per Xavi Bundó , 22 de gener de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El fracàs de Podem de constituir-se en grups grups al Congrés és una bona forma de perimetrar l’abast del problema que té Espanya a l’hora de mirar cap al futur. El 20-D, Catalunya, Euskadi, el País Valencià i Galícia van oferir un regal (algú podria dir que és l’últim). Un regal en forma de reconstrucció d’Espanya. Des de l’esquerra i des de la perifèria, de fora cap a dins. A Catalunya van guanyar, a Euskadi van tenir més vots que ningú, al País Valencià van trepitjar els talons del PP i a Galícia van superar el 25% de suports. Que avui aquesta força nova no pugui saltar el mur de la uniformitat de les institucions espanyoles ni tan sols per exhibir pluralitat al Congrés és un barem perfecte per entendre l’estat de la situació. Espanya, com les lleis (i amb les lleis), no es qüestiona. Espanya s’acata.

La CUP pot tenir la temptació de treure pit i dir a Podem que això ells ja ho havien advertit. Que ja vindreu, quan veieu que el referèndum és impossible. Deia Anna Gabriel al ple d’investidura, dirigint-se a CSQEP: “S’agraeixen els esforços de certa esquerra espanyola (...) però quan arribi aquest futur democràtic impossible de la mà de l’estat, aquest permís que no arribarà, esperem que ens ajudin a revocar el seu autoritarisme i entenguin que la unilateralitat és la única de les vies possibles”. Aquesta és una temptació que entenc però que dubto que serveixi per eixamplar res. Perquè parteix d’un paternalisme en certa manera humiliant. El “Ja us ho dèiem”. Mai ningú ha acceptat un “jo ja t’ho deia, pesat”, amb convicció. I, a més, perquè estan confiant en una entesa que desitgen però que és molt, molt difícil.


Ada Colau va votar "sí-sí" el 9-N. Lluís Rabell va votar "sí-sí" el 9N. Xavier Domènech hauria votat "sí-sí" el 9-N (si no hagués tingut problemes amb el DNI). Però tots tres diuen que no són independentistes. I tots tres eviten respondre sobre el sentit del seu vot en l’hipotètic referèndum que articulen com a solució al dret a decidir. En realitat no és que no sàpiguen què votarien. És que esperen que el "no" d’aquest referèndum no soni tant malament com ara. Que no estigui segrestat, com ho està en aquests moments, per la dreta i la ultradreta espanyoles. Perquè el "no" en realitat s’ompli d’un "sí" a una proposta federal, fins i tot republicana d’Espanya. O, si això no és possible, per guanyar temps abans d’aconseguir una pregunta prou ambigua, amb un enunciat prou complex, amb el qual puguin votar un Sí que sigui No. Positivar el bloqueig. Fer-lo amable.

No, no vindran. Tothom parla d’eixamplar l’independentisme a través de Podem i les confluències. Però aquest tren ja ha passat. No vindran perquè sempre, sempre, confiaran abans en la reforma d’Espanya. Entre la remota opció de teixir ponts amb una Espanya moderna i plurinacional (no dic ja una III República) i l’opció de fundar una República a Catalunya, millor la primera. A Galopar abans que trencar l’estaca. Podem i les confluències creuen que ara els toca a ells fer pedagogia de les bondats de la seva opció. Ara s’obre un període, per tant, que potser duri dècades, de debat i de lluites. Petites victòries i petites derrotes pel dret a decidir. La roda és la mateixa. El hàmster l’han canviat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xavi Bundó
Xavi Bundó (Sabadell, 1984). Periodista, llicenciat en Comunicació Audiovisual a la UAB i amant desmesurat de la ràdio. A RAC1 des de l'any 2007. Abans, a Catalunya Ràdio. Dirigeix el programa Via Lliure cada dissabte i diumenge. A Twitter: @xbundo.
04/07/2019

​Una torrada a la llengua

20/06/2019

La palla a l'ull aliè

09/05/2019

La Creu de Sant Jordi més merescuda

25/04/2019

​La mare de totes les batalles

24/04/2019

​Quines estructures d'estat?

28/03/2019

​Quines estructures d'estat?

13/03/2019

Militància en l’escola pública

13/02/2019

Manual de Resistència

30/01/2019

El judici

16/01/2019

Coincidències

Participació