Víctimes del procés

«No n'encerten ni una, no representen ningú, no guanyen cap batalla, i ells i la seva premsa tenen la santa pebrera de referir-se als altres –als altres derrotats en altres batalles– com a “víctimes”»

per Vicent Sanchis , 18 de gener de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’expressió ha fet fortuna i moda: “víctimes del procés”. En són víctimes, per exemple, Pere Navarro, Joan Herrera, Dolors Camats, Artur Mas i ara Josep Antoni Duran i Lleida. I ho diuen en portada els mitjans que s’hi esmussen, amb el procés. I tothom ho dóna per bo. Gràcies i amén, però l’expressió i, sobretot, el concepte, que és molt més malvat, són un parany. Per a incauts.

Perquè Pere Navarro va ser una víctima dels resultats electorals; Joan Herrera i Dolors Camats, de la pròpia estratègia, que va decidir dissoldre Iniciativa dins el combinat de Podem i sotmetre’s, per tant, al carisma corrosiu d’Ada Colau i als volantins ideològics de Pablo Iglesias; Artur Mas ha estat una víctima de la CUP, i Duran i Lleida, d’ell mateix.


Acceptar que només hi ha un “procés” és dotar-lo d’una importància excessiva i no tenir en compte, per exemple, els resultats del 20 de desembre. O és que el liderat d’En Comú Podem és una conseqüència del procés sobiranista? De processos, n’hi ha uns quants. I no són necessàriament ni complementaris ni coherents. Si Convergència ha salvat els mobles, la presidència i el liderat, és precisament perquè hi ha un “procés” –el sobiranista– al marge d’un altre –l’ideològic– que podria haver liquidat el partit. Si Unió Democràtica s’ha quedat a pèl pelat és perquè no encaixa enlloc. Perquè, es miri com es miri, aquests senyors no interessen a ningú. O sí. Als que volen devastar un dels processos –el nacional–, però aquesta gent no hi compta per a res. Ni en l’un ni en l’altre.

Referir-se a “les víctimes del procés” amaga una mala llet gens blanca i evidencia una derrota. Perquè, de víctimes, n’hi ha, però són uns altres. Precisament els que fan servir aquesta expressió. Se senten víctimes de tots els processos que ara es mouen i pretenen mantenir-se vius i influents. Els tres cercles –L’Ecuestre, el d’Economia i el del Liceu– no són víctimes en realitat? No n’encerten ni una, no representen ningú, no guanyen cap batalla, i ells i la seva premsa tenen la santa pebrera de referir-se als altres –als altres derrotats en altres batalles– com a “víctimes”. Si realment el procés que tant els repugna se n’hagués cobrat alguna, ells serien els qui obririen la llista. Per coherència.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Vicent Sanchis
Nascut a València el 1961 fa quasi quatre dècades que es dedica al periodisme. Ha estat director de les revistes El Temps i Setze i dels diaris El Observador i Avui, aquest darrer durant dotze anys. Ara fa classes de periodisme a Blanquerna i col·labora en diversos mitjans com a articulista i contertulià. Ha fet també televisió quan l'han deixat –referència explícita a Sandro Rosell- i ha guanyat els premis d'assaig Joan Fuster i Carles Rahola. Aspira a viure una miqueta més per guanyar-ne algun altre...
29/01/2017

Un problema de temps

22/01/2017

La traca

15/01/2017

Quant treball destruït?

08/01/2017

​La pasqua militar

01/01/2017

Permetrà Rajoy el referèndum?

25/12/2016

Evitar frustracions

18/12/2016

Els funcionaris, els mossos, la gent

11/12/2016

Només es mou una part

04/12/2016

República andalusa

27/11/2016

Per què «comandante» i no dictador?

Participació