L'Alfred no estima l'Ada

«Si en algun lloc es pot demostrar la voluntat real de buscar nous aliats per fer créixer la majoria social sobiranista, aquest és, sens dubte, l’Ajuntament de Barcelona»

per Jordi Mercader , 17 de gener de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Perquè Alfred Bosch no vol pactar amb Ada Colau? Aquesta és una pregunta recurrent des de l’endemà de les eleccions municipals. La primera excusa va ser acceptable: davant unes eleccions autonòmiques, als republicans no els convenia una aliança amb un grup no independentista i més encara quan la formació de JxS i l’aposta del plebiscit buscava l’enfrontament del sí i el no, sense matisos ni quarter. Es pot no compartir la tàctica, però justificava la negativa a formar part del govern municipal. La manca de majoria social favorable als partits independentistes reflectida pels resultats del 27-S podia haver fet canviar l’actitud d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, però no va ser així. Tampoc els resultats del 20-D, amb la victòria d'En Comú Podem, han fet reflexionar al cap del grup municipal republicà.

El PSC no pot ser l’excusa. La formació d’un govern d’esquerres a la ciutat de Barcelona no és possible, diuen ara, per la presència dels socialistes. Els mateixos socialistes que regalen als republicans el grup al Senat i que pretenen governar Espanya amb el suport d’ERC i de Podem. Molt més difícil és formar un govern alternatiu al PP que arribar a un acord a Barcelona; més encara, quan cada dia són més clares les veus que des de la direcció d’ERC proposen una oferta d’esquerres sobiranistes per governar el país, quan hi hagi eleccions. Potser pensen fer una majoria d’esquerres a Catalunya sense la força d’Ada Colau?


Comparteix la direcció d’ERC la posició de Bosch? Si els republicans han demostrat una bona dosi de pragmatisme en pactar amb CDC per guanyar el govern de la Generalitat, en una aliança clarament transitòria i molt contradictòria ideològicament, no s’entén que no apliquin el mateix criteri realista per construir ponts amb l’esquerra dels Comuns, precisament en la institució més visible i vistosa davant del món. Es pot comprendre que Alfred Bosch aspiri a guanyar un dia l’alcaldia de Barcelona, malgrat que les enquestes apunten clarament a un enfortiment personal de Colau en el càrrec, i que cregui que aparèixer com a soci de l’alcaldessa el perjudica en les seves ambicions personals. Ell ho pot creure, legítimament, però passa l’estratègia republicana per repetir l’error de JxS de dimonitzar al sobiranisme no independentista? Si en algun lloc es pot demostrar la voluntat real de buscar nous aliats per fer créixer la majoria social sobiranista, aquest és, sens dubte, l’Ajuntament de Barcelona.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Mercader
He treballat al Punt Diari, l'Avui i El País; a la Diputació de Barcelona, Ediciones Primera Plana, Presidència de la Generalitat i RBA. Vaig ser conseller del CAC, he escrit Mil dies amb PM i Un blanc a la nació culer. Col·laboro a El Periódico, BTV, 8TV, La Xarxa, Catalunya Ràdio i ara també aquí, entre estelades.
09/12/2017

Puigdemont, o jo o la il·legitimitat

25/11/2017

Sant Tornem-hi?

11/11/2017

Un disbarat

28/10/2017

Una nova partida, amb cartes mal repartides

30/09/2017

I, finalment, l'1-O

16/09/2017

​Un forat negre a l'estat de dret

19/08/2017

Unitat contra el terror i debat polític

05/08/2017

​La força de l'«statu quo»

22/07/2017

La moda de la por

08/07/2017

«Pressing» Colau

Participació