Les gràcies

«De les primeres paraules del president Puigdemont ressonen amb clarividència les de la voluntat de fer-ho bé, molt bé, d’allunyar buits legals, i temences innecessàries»

per Xavier Graset , 15 de gener de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els agraïments per la feina feta han sonat com mai a Palau. Al BOE ni un esment a Artur Mas, a la Zarzuela res de cortesia, ni de cenyir-se a la més mínima aptitud d’intel·ligència política de rebre la presidenta del Parlament, i Rajoy que no vol rebre en nou president de la Generalitat. I en un efecte bumerang de gràcies i disculpes en canvi n’hi ha hagut per tothom, tant en boca del president Mas, com del president Puigdemont, ja sigui a la sessió d’investidura, com en les preses de possessió presidencial i dels consellers del Govern.

I mira que ja no ens hauria de sorprendre, que hauríem de viure més en la coherència que aplica en aquesta fase potser fins i tot millor la “Villa y Corte”. Des de la Moncloa troben que no hi ha res a agrair a Mas, i des de la Moncloa fan que Felip VI no pugui rebre de boca de Forcadell la bona nova que el fins ara alcalde de la ciutat que dóna nom al títol de princesa de sa filla, i a ell fins que no ha sigut rei.


Però és que una bona part de catalans encara pensem que el Madrid polític reacciona. Reacciona com voldríem nosaltres, parlant, dialogant, pactant. Ja sigui després de una, dues, tres, quatre gegantines manifestacions, ja sigui darrere d’una consulta cívica monumental, d’un plebiscit sobre la marxa, o sobre una llarga entrevista secreta sobre pacte fiscal. Res. Ni aigua. Perquè sembla ser que això seria la mort del conill pel polític espanyol que ho acceptés.

La doble mirada es projecta sobre el president Puigdemont i la seva promesa del càrrec, i sobre les dels diputats l’endemà al Congrés. A l’advocacia de l’Estat li deuen faltar hores per determinar qui diu què dins de la llei, la norma, qui és fora o dins.


Tot plegat signes, símbols. Que en política són tan importants com les paraules quan no hi són. En tot cas, de les primeres paraules del president Puigdemont ressonen amb clarividència les de la voluntat de fer-ho bé, molt bé, d’allunyar buits legals, i temences innecessàries. Fer les coses ben fetes, i donar contingut a aquest Govern que per bé que tingui data programada de finalització té més feina que la de tots aquells que hi hagi hagut fins ara. Les gràcies per tots aquells que han hagut de surfejar la crisis i les retallades, si es fa bé, es quedaran curtes davant de la tasca ingent que tenen aquells que fa una setmana ni intuïen que es pogués trobar desllorigador que evités les eleccions de març.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Graset
Nascut a Vila-seca (el Tarragonès) el 1963, periodista, actualment presenta Més 324. Amant de la bona vida, la bona cuina, i el bon teatre.
19/03/2020

Confiança i recel

05/03/2020

​Alimentària

20/02/2020

Que s'asseguin

06/02/2020

Desconsolats

23/01/2020

Devastats

09/01/2020

«El Castell»

26/12/2019

Cartes reials

12/12/2019

El joc del telèfon

28/11/2019

Trobada de tempteig

14/11/2019

Resintonitzar

Participació