I si ens prenem seriosament la desconnexió?

«Jo no sé què pensarà el lector però, a mi, que Felip VI no hagi convocat a la Carme Forcadell em sembla la cosa més natural del món»

per Francesc Puigpelat     , 14 de gener de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Jo no sé què pensarà el lector però, a mi, que Felip VI no hagi convocat a la Carme Forcadell em sembla la cosa més natural del món. Per què hauria de fer-ho? No ha dit mil vegades la Forcadell que és republicana i, a damunt, de la República Catalana? El rei d’Espanya hauria d’ésser un perfecte hipòcrita per rebre-la amb una rialleta.

El mateix passa amb els serveis prestats per Artur Mas. Vejam: Mas s’ha plantejat la voladura controlada de l’Estat espanyol i ha engegat el procés que hi portarà. Per què diantre aquell mateix Estat li hauria d’agrair res? Als espanyols se’ls pot retreure milions de coses, però en aquest tema actuen amb una perfecta coherència.

 
Per què les dues actuacions anteriors del rei i l’Estat han estat, doncs, tan criticades des de Catalunya?
Responc: perquè encara estem  molt lluny de superar la mentalitat autonomista i el joc de la Puta i la Ramoneta. Em sembla que ja va sent hora que passem pantalla. Ens estem enfrontant amb l’Estat? Sí? Aleshores, a què ve que ens queixem de les reaccions de l’Estat? Ens hem begut l’enteniment, o què? Què pretenem, amb tant de rondinar?

 
És urgent acabar amb aquest doble llenguatge. Si ens n’anem, ens n’hem d’anar amb totes les conseqüències. Jo no m’he queixat que el rei no rebés la Forcadell. Al contrari, me n’he alegrat perquè és un fet que visualitza a la perfecció el que està passant: nosaltres passem d’ells i, com no podria ser d’una altra forma, ells passen de nosaltres. No és això el més normal del món?

 
Dic que és urgent passar pantalla perquè se’ns acosten uns mesos en què l’Estat espanyol ens bombardejarà amb tota mena de prohibicions, calúmnies i mesures repressives. Els insults que ens han plogut en els darrers tres anys des del Madrid no són res comparats amb els que començaran ara i es prolongaran fins a la proclamació de la DUI. A penes han estat el pròleg. Menys, encara, la primera pàgina del pròleg. Així, doncs, recomanaria a polítics, comunicadors i comentaristes indepes que, sisplau, deixin de fer el ridícul i acceptin d’una vegada que en aquesta pugna que ara comença hi ha un adversari, que és Espanya, i que a aquest adversari despietat hi hem de respondre amb gestos ferms i arguments sòlids, i no amb lamentacions de senyoreta pàmfila.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Francesc Puigpelat    
Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. Ha publicat una vintena de llibres, entre els que destaquen Els últims dies del general Prim (2014), El retorn de Macbeth (2013), Faust, el Terrorista (2010), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i Apocalipsi blanc (premi Josep Pla 1999). Quant a literatura infantil i juvenil, és autor de Romeo i Julieta. Segona part (2014), El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (2015) i coautor de la col·lecció Monday & May. Ha escrit anteriorment a El País, La Vanguardia, El Periódico i l'Avui, entre altres mitjans.
09/02/2017

Al procés li cal Trump

26/01/2017

No ha servit de res

12/01/2017

El nacionalisme espanyol i el referèndum

29/12/2016

Catalunya Nord, França i la immaduresa

15/12/2016

La «nacionalitat» catalana i el «diàleg»

01/12/2016

El (futur) èxit del PSOE a Catalunya

17/11/2016

L'establishment, Trump i la CUP

03/11/2016

Rufián i el guerracivilisme espanyol

20/10/2016

L'encerta Rajoy amb el «ya se cansarán»?

06/10/2016

El mite del 48% i els toros

Participació