Puigdemont: peó de Mas o nou líder del procés?

«Si els atzars del procés sobiranista fan especialment rellevant la seva figura, Mas pot quedar desplaçat i Convergència pot tenir-ho més fàcil per encarrilar la seva renovació»

per Roger Palà , 13 de gener de 2016 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
“La CUP no té tanta força per canviar un president de la Generalitat”, deia Artur Mas el passat 29 de desembre en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio. Deu dies després, Mas oficialitzava la seva renúncia al càrrec després d’una setmana en què la seva imatge ha sofert un dur desgast, amb dos moments clau: la compareixença duríssima del 5 de gener, en què va acusar la CUP de no tenir “sentit de país” i de voler fer “la hiperrevolució de les superesquerres” per davant de la independència, i l’entrevista al programa .Cat de TV3 del 7 de gener, en què també es va mostrar duríssim contra l’esquerra independentista i va tancar la porta rotundament a la possibilitat de fer un pas al costat. Només dos dies després, el pas es produïa.

La possibilitat que Mas fes un pas al costat ha tingut espai en el debat públic des de fa tres mesos. El que no ha estat present durant tot aquest temps és el nom del qui finalment ha esdevingut el seu successor, el fins ara alcalde de Girona i president de l’AMI Carles Puigdemont. Els noms de possibles substituts com Raül Romeva o Neus Munté havien estat sobre la taula. Però Puigdemont ha estat una sorpresa. La seva tria és una maniobra especialment intel·ligent de Mas, que ja ha anunciat que es dedicarà a refundar el partit i que es reserva el dret de presentar-se de nou com a candidat en unes pròximes eleccions. “A partir d’ara se’ns coneixerà més”, va dir en la compareixença de premsa en què va anunciar el seu pas al costat.


Hi ha qui s’ha afanyat a dir que Puigdemont pot ser un simple peó de Mas: una figura de transició que, depenent de com vagin les coses, tingui una efímera carrera política efímera i sigui reemplaçat pel líder autèntic quan sigui l’hora. És una possibilitat: si van maldades i el nou Govern no aconsegueix tirar endavant els seus plans de “desconnexió”, Puigdemont serà la primera víctima i Mas podrà reservar-se el lideratge del partit. No falta qui parla d’“operació Medvevev”, en referència al moviment realitzat pel president rus Vladimir Putin, col·locant un home de confiança al capdavant de la presidència durant quatre anys per la impossibilitat de poder-se presentar per tercer cop consecutiu, i posteriorment recuperant la presidència. Aquest paper de Puigdemont com a peó, però, pot tenir un risc: que guanyi projecció en el Govern la figura d’Oriol Junqueras.

Passa, però, que la política en general té en els lideratges una qüestió clau. I que el procés sobiranista en particular, encara més. El procés ha estat i és una forja de lideratges mediatitzats: el propi Mas, Junqueras, el diputat David Fernàndez, Carme Forcadell, Muriel Casals... El mateix Romeva va convertir-se en un líder del procés en menys del que canta un gall. I tres quarts del mateix pot passar amb el president Puigdemont. Si els atzars del procés sobiranista fan especialment rellevant la seva figura, Mas pot quedar desplaçat i Convergència pot tenir-ho més fàcil per encarrilar la seva renovació. El que passa, però, és que el futur del president estarà en aquest cas íntimament lligat a l’èxit del procés. Un èxit que no està ni molt menys garantit, tenint en compte l’oposició frontal de l’Estat i el repte d’encarar accions de caràcter unilateral amb un suport social important, però no hegemònic.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Roger Palà
Barcelona, 1978. Periodista i cooperativista, impulsor del digital Crític, especialitzat en periodisme d'investigació. Ha estat cap de redacció de la revista Enderrock i ha col·laborat amb mitjans com la Directa, El Triangle, la revista El Temps i el diari El Punt Avui. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i participa de l'observatori crític dels mitjans Mèdia.cat. Ha coordinat durant quatre anys l'Anuari Mèdia.cat dels silencis mediàtics. És autor del recull d'articles Mots incendiaris (Lo Diable Gros, 2012). A Twitter: @rogerpala.
11/11/2019

Tres escenaris després de l’ascens de Vox

27/05/2019

S’atrevirà ERC a pactar amb els Comuns?

28/04/2019

O govern de l’Íbex o pacte de l’esquerra plural

24/01/2017

La dreta independentista: una hegemonia esberlada

10/01/2017

Les incògnites sobre Artur Mas

27/12/2016

Els Mossos, el procés i el dia «D»

13/12/2016

No pensis en uns pressupostos

29/11/2016

Memòria crítica del govern dels millors

15/11/2016

ERC i «comuns»: incomprensible distància

01/11/2016

La ideologia no pot aparcar-se

Participació