72 diputats que no ens han fallat

«Els 72 diputats de JxS i CUP han respost al mandat dels ciutadans que els van votar per fer efectiva la independència. Han evitat la desfeta moral de l'independentisme»

per Germà Capdevila , 12 de gener de 2016 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"El vot de la teva vida", veritat. "Governem-nos", veritat. "Som l'accelerador del procés", veritat. "Si depèn de nosaltres, hi haurà República", veritat. "Mai no seré un obstacle per al procés", veritat. "HI haurà acord, tingueu paciència", veritat. "Iniciem la desconnexió d'Espanya", veritat. "Tramitarem les lleis per començar a bastir el nou estat català", veritat.

Fa unes tres dècades que escric coses que es publiquen. Mai no havia hagut de menjar-me un article amb tantes ganes, amb tant delit. Les raons que esgrimia per les quals unes noves eleccions en març serien desastroses per al país i per a la independència són plenament vigents, però no pas els retrets que feia amb amargor als 72 diputats de la majoria sobiranista del Parlament.


En el temps de descompte, a menys de 120 minuts d'exhaurir el termini legal per a la dissolució del Parlament, els 72 diputats que han de fer la independència van respondre a la confiança popular, i han iniciat un procés que ens ha de dur a la proclamació de la República en 18 mesos.

Artur Mas ho ha fet moltes vegades, però encara continua sorprenent-nos. Executa un triple mortal amb tirabuixó i cau dempeus i amb un somriure a la cara, mentre la resta del món ens el mirem sense entendre com pot ser que no s'hagi trencat el coll. L'operació Puigdemont, d'un sol cop, salva el procés d'una agonia inexorable i l'encamina a l'èxit, orienta el seu partit cap a una refundació basada en el municipalisme, i insufla noves energies al poble que el 27-S va votar independència.


Molts havíem perdut les esperances, tot i els rumors i les filtracions. No ens fiàvem en una solució màgica com la que finalment es va produir. La investidura de Carles Puigdemont ha estat una injecció d'adrenalina al cor de l'independentisme, que ha recuperat l'energia i l'eufòria que els negociadors de JxSí i la CUP s'havien ocupat d'eliminar durant els llargs 100 dies posteriors al 27-S.

L'adrenalina independentista, però, té un efecte limitat en el temps. Estem feliços i esperançats, però si el nou govern i el nou Parlament no es posen a treballar i a produir resultats aviat, els ciutadans –que un cop més han comprovat que la seva pressió democràtica és efectiva– tornarà a aixecar la veu.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Germà Capdevila
Director del Consell Editorial de NacióDigital i editor de la Revista Esguard. A Twitter: @gcapdevila
29/03/2020

No som "sistèmics"

22/03/2020

Sí, tu també

15/03/2020

Com els bancs, ni més ni menys

08/03/2020

Divorci indepe?

01/03/2020

S'ha acabat el dol

22/02/2020

Negociació a foc lent

16/02/2020

Condemnats a entendre's

09/02/2020

Negociar i créixer a les urnes

02/02/2020

Febleses unionistes i independentistes

26/01/2020

Contra Torra, contra Sánchez

Participació