Evidentment invasors, senyora Arrimadas

«La idea del règim de Franco consistia en anorrear culturalment Catalunya. Destruir-la. I per això va enviar invasors (sí, sí, invasors, senyora Arrimadas!)»

per Xavier Roig , 12 de gener de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Diversos mitjans de comunicació espanyols han volgut recordar, tot traient-la de context, una frase que el president Puigdemont va pronunciar fa temps. Era referent als invasors que vam haver de patir durant la Guerra Civil –ell havia fet referència a un escrit de Carles Rahola sobre el feixisme italià. També li ho va retreure, en un atac d’ignorància que no em sorprèn, la senyora Arrimadas –devia sentir-se al·ludida. Jo, com que no sóc polític i, a més, sóc perfectament incorrecte, miraré d’expressar algunes idees que no necessitarà ningú treure de context.

L’exèrcit de Franco va entrar a Barcelona format, i acompanyat, d’una bona colla d’invasors. Gent que va arribar aquí a guanyar-se la vida sobre una terra que consideraven conquerida. Allò que es coneix com “terra cremada”. Amb les lògiques ínfules que acompanyen al que ha guanyat una guerra i, a sobre, li repugna la democràcia i les diversitats nacionals. Era, tots ho sabem, un exèrcit feixista. Hitler, Franco i Mussolini eren els tres dictadors europeus del moment. ¿Que els alemanys de Hitler eren feixistes potents i tecnològicament avançats, mentre els de Franco eren feixistes de boina i espardenya?  Sí. Però feixistes. Són, no ho oblidem mai, els que van afusellar Companys per ser president de Catalunya.


Aquesta arribada d’invasors (sí, sí, invasors, senyora Arrimadas!) va durar anys. Molts. La idea del règim de Franco consistia en anorrear culturalment Catalunya. Destruir-la. I per això va enviar invasors (sí, sí, invasors, senyora Arrimadas!). No parlo de la immigració espanyola que va venir buscant la feina que el feixisme espanyol no els proporcionava al seu lloc d’origen. No, no. Parlo dels funcionaris del règim amb intencions invasores (Galinsoga n’és el paradigma), de militars que consideraven això una caserna del règim, i altres elements que es van fer rics aprofitant el dret de conquesta.

Les altres dictadures europees van tenir la sort de ser desmuntades i de poder processar als que hi havien col·laborat. Els aliats van a ajudar a garbellar. Però aquí no. Franco va morir, al llit, i els antics invasors van continuar campant entre nosaltres. I nosaltres els vam tolerar. Fins i tot els vam arribar a fer la gara-gara. Uns encara estaven a l’exèrcit, altres havien muntat negocis (per exemple, editorials), etc. I res té ningú a dir contra els seus descendents, sempre i quan aquests no visquin i actuïn de manera privilegiada gràcies a ser fills d’invasors. Perquè si res volen tenir a veure amb els seus pares, millor que renunciïn als privilegis que els seus pares van obtenir com invasors que foren.


En resum senyora Arrimadas, a Catalunya hem tingut invasors. I no només italians. I cal considerar-los com a tals. I també als descendents d’aquells invasors que s’aprofiten, d’una manera o d’una altra, i des d’una posició de privilegi, del fet de ser fills d’aquella gent. S’agrairia una mica de vergonya.

PS. Per cert, senyora Arrimadas, la policia d’aquells invasors, entre d’altres coses, castigaven cantar Els Segadors. Lògic. Clar que, pel que vaig veure el passat dia 10 al Parlament, a vostè no l’hagués afectat el més mínim. Lògic?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Roig
Nascut a Barcelona (1957) però tarragoní, és enginyer i, a hores lliures, escriptor. Li agrada l’aviació, i muntar i arreglar aparells espatllats. Està convençut que cal aprofitar el temps perquè, tard o d’hora, algú ens prohibirà pensar. No és aficionat al futbol, ni creu que el Barça ens hagi de redimir de res. I que si no haguéssim d’estar sempre teixint el que altres desfan, podríem tenir més temps per fer de Catalunya un lloc més evolucionat. Com succeeix als països normals.
14/03/2020

Xerrar de la pandèmia? Millor fem altres coses

29/02/2020

Enemic de la mala gent i de la justícia corrupta

15/02/2020

Jo també soc l’Anna Erra. I ni em disculpo ni me’n desdic

01/02/2020

Quan la JEC té raó

18/01/2020

Més precisió i gosadia periodístiques

04/01/2020

​La decisió de la JEC, un bé de Déu

21/12/2019

​La davallada de Catalunya i la falta de coratge

07/12/2019

El cofoisme també té un final

02/12/2019

Informació local: emplenar el forat amb el farcit necessari

30/11/2019

Gerro xinès o cubell d’escombraries?

Participació