​Guanyarem

«Aprendre que els actors polítics miren pels seus interessos és un pas vers la majoria d'edat»

| 10/01/2016 a les 23:40h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/01/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"És escrit a les parets", diu una cançó de Brams. I durant tres mesos, semblava que la pintada havia quedat mig esborrada. Però no. Aquest diumenge, dia 10 de gener del 2016, l'independentisme ha canviat l'esprai pel martell i l'escarpa, i ha deixat inscrit el camí de la victòria a les parets del Parlament, amb la investidura de Carles Puigdemont. Junts pel Sí i la CUP han demostrat que, en el moment més inesperat, la història pot capgirar-se. 

Les negociacions, per definició, són tenses. La tensió és directament proporcional a la transcendència del que es negocia. I el que tenien entre mans els partits sobiranistes era quelcom tan poc trivial com la llibertat d'un país. Hi ha hagut errors, i també interès partidista per totes les bandes. Però els errors s'han de convertir en virtuts i, en el camí cap a la maduresa d'un poble que no té estat, aprendre que els actors polítics miren pels seus interessos és un pas vers la majoria d'edat. 


El que queda, a partir d'ara, és encara més difícil del que s'ha fet. No sabem com reaccionarà l'estat espanyol, que per primera vegada a la història ha quedat amb el peu canviat davant d'una Catalunya que ha deixat de devorar-se a ella mateixa per construir una unitat d'acció. Tampoc no sabem si els països que tenim al voltant sabran estar a l'alçada. L'únic que és clar és que, per assolir la independència, s'ha de construir un estat modern i just. S'ha de tenir en compte a tothom, i s'ha de fer des del respecte. Amb aquests ingredients, es tardarà més o menys, però el triomf està a l'abast de la mà. "Ja hi pots pujar de peus". 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Ja T'hi pots posar de peus
Anònim, 11/01/2016 a les 01:38
+18
-26
si es fan les coses comptant amb tothom, respectant tothom.
S'ha comptat fins ara amb tothom, s'ha respectat tothom???
I les "Gabrieles"?
Pep S Berga, 11/01/2016 a les 01:39
+31
-20
Les més bel·ligerants i que estaven disposades a tirar-ho tot claveguera avall continuen?. Anna Gabriel i Gabriela Serra?. Si Mas ha estat més un problema que una solució (des de la seva òptica), el més just i coherent, es que tinguin el mateix gest elles i facin un pas al costat. O es que el que val/s'imposa per uns no val per altres?.
I si, guanyarem, de fet ja hem començat a guanyar.
OK, bon raonament general excepte...
Anònim, 11/01/2016 a les 07:16
+17
-8
... que SI sabem com reaccionarà l'estat espanyol: Doncs amb el TC, lleis preventives (compte amb la revisió de la Constitució!), article 155, i... si tot això falla pot haber-hi un simil de cultura espanyola clàsica: "utilizar los huevos", matitzat ara per la pertenecia a Europa (es cuidaràn de que sembli que "Africa empieza en los Pirineos"), ara bé si no fos per això...

Sr Gendrau, amb referència a les reaccions de l'estat espanyol els catalans hem d'apendre moltes coses encara, i una d'elles es saber fer INGENIERIA INVERSA. M'explico per on vaig: Un dels problemes mes grossos que tenim es el de "se rompe España" i això es mentida strictu senso. L'error esta produit esencialment perquè des-de la resta de l'estat ens veuen com si fossim igual que Asturias, Cantabria, Castilla La Mancha.... Que vull dir: Ens veuen com si fossim igual a ells, amb el mateix origen, es a dir, com si haguessim format part de la corona de Castella des-de sempre, i nosaltres no hem format mai part de la corona de Castella sino de la d'Aragó, i aquestes dues corones eren MOLT diferents tant en l'aspecte territorial com en el dels furs. Això NO es una minucia, el problema es que la nostra comprobada falta d'amplitud de mires, combinada amb l'estulticia de molts "historiadors" catalans no ens deixa veure els camins de sortida per executar l'ingenieria inversa: Nosaltres formavem part de la corona d'Aragó, la cual, MANU MILITARI al 1714 va ser absorvida per la Corona de Castella e inmediatament reconvertit tot en "Espanya", o sigui, la gran Castella amb nom diferent com DEMOSTREN les paraules de Felip V dins de l'apartat referent a Catalunya del Tractat d'Utrecht, i això no son interpretacions sino proves. Que vull dir? Doncs que tant Catalunya, com Aragó, com Valencia i Balears tenim SOLAMENT una conexió DINASTICA amb Espanya, NO politica perque aquesta va ser produida per la força, sense consentiment. Les tonteries nacionalistes catalanes fomentades per "historiadors" de revisteta semanal desactiven això degut al seu exclusivisme nacionalista català, lo que, CURIOSAMENT i ESTUPIDAMENT ens ENGANCHA més a Espanya: el tret surt per la culata. S'ha de fer ingenieria inversa amb aquesta diferenciació que no es exclusiva de Catalunya. Vist internacionalment això te IMPORTÀNCIA per fonamentar el dret d'autodeterminació; lo mateix val per la resta de la corona d'Aragó, clar, però l'unic territori que demana el dret a decidir es Catalunya, lo que els hi agradi als nostres antics socis no ens importa ni te perquè importar-nos.
S'entén
Qui , 11/01/2016 a les 08:23
+16
-2
Hem d'admetre que per a ells españa és un conjunt de pobles conquistats per Castella i que alguns d'aquests pobles -els països catalans- subvencionen i vitalitzen els altres, Castella inclosa-.Quan marxem nosaltres s'els trenca la componenda.
Qüestió de supervivència. S'entén que tots els partits espanyols coincideixin en el pànic.
Descrèdit del procés
Anònim, 11/01/2016 a les 10:35
+15
-13
Crec que és la primera vegada que un govern europeu es rendeix al xantatge d'una minoria radical. No entenc l'alegria (voluntarisme?) de molts. Potser per que visc al nord d'Europa des de jove, veig les coses diferent, però és inaudit, també que els catalans no s'adonin que no es pot començar un projecte de llibertat, retallant-la, violant-la, impossant la seva, com han fet els comunistes en les darreres setmanes, amb el covard beneplacit dels partits i associacions. No tot val, no a qualsevol preu. Comencen vostès malament, veurem com acaben, però han perdut credibilitat, al menys a Europa. Veig per les cites constants que el seu referent segueix sent Espanya, també per els radicals, però és Europa qui assenyala el camí. I aqui les coses es fan com les fa Artur Mas, no Varoufakis.
Cap un "nou" govern liberal-capitalista
Anònim, 11/01/2016 a les 11:35
+10
-19
NO anem per bon camí !!!!
Per molts anys
Anònim, 11/01/2016 a les 12:01
+3
-5
«Aprendre que els actors polítics miren pels seus interessos és un pas vers la majoria d'edat», dius?
Doncs apa, ara que ja tens 18, ja pots votar!
Que guanyarem...???
Anònim, 11/01/2016 a les 12:27
+6
-10
Aquets govern donara feina a la gent catalana, que porta anys sense treballar, ja que els de fora passen a devant, fara una declaració contra la corrupció i la perseguira a tort i a dret, so.lucionara el problema de la sanitat o se la carregara del tot, te molta feina dificila i ha perdut molt pero molt temps, veurem si esta pels problemes reals del pais, o tot voltara entorn de la independencia no mes independencia i solament independencia, així mira si te feina, ara que ja s´han carregat l´esquerra independentista catalana.
Guanyareu??????
Ganxet botiflerot, 11/01/2016 a les 13:53
+4
-16
Si amb el "conducator" Arturet Mas podíeu anar poquet pel mon, amb el Puignosequé aquest, com a molt tindreu el reconeixament de Rumania ( i basicament per allò de que "el roce hace el cariño)
Para Anònim, 11/01/2016 a les 07:16
f b, 11/01/2016 a les 14:21
+5
-14
¿Y dónde ponemos el límite? Porque, por ejemplo, anteriormente Zaragoza (Saraqusta) había sido una importante taifa (o reino) independiente entre los siglos XI y XII, basada en una ciudad que incluso había negociado con Carlomagno en el siglo VIII y que ya había sido importantísima ciudad en el reino visigodo, junto con Sevilla y Toledo, así como en la Hispania romana. ¿Independizaremos pues Zaragoza? Parece que derecho, tiene.

Y si nos vamos más atrás, nos encontraremos con que el reino visigodo en el siglo V, cubría no sólo la casi totalidad de la península ibérica (salvo el reino de los suevos), sino que se extendía por toda la Occitania, con capital en Toulouse (reino visigodo de Tolosa), para luego pasar en el siglo VI a ser el reino visigodo de Toledo -con breve capitalidad en Narbona y Barcelona- donde ya las posesiones occitanas se han reducido a la Septimania (Languedoc-Rosellon) , y en el que la posesión peninsular es completa y la unión política total.

Y dos apreciaciones: el emperador Carlos I de España y V del Sacro Imperio Romano Germánico, nieto del rey de Aragón Fernando el Católico, ya era conocido en toda Europa como rey de España y España era vista como una unidad política en todo el mundo conocido.

Y dos: el hecho de que Felipe V eliminara los fueros de la Corona de Aragón (salvo los del valle de Arán, que se puso incondicionalmente al lado del bando borbónico, por sus lazos con Francia) es debido a que la Corona se posicionó mayoritariamente con el otro candidato de la casa de Austria, que fue el que perdió la contienda. Cuando previamente Felipe V fue aceptado como monarca por las cortes catalanas, juró acatar las constituciones catalanas. Pero todo esto cambió cuando los catalanes cambiaron de opinión y se pasaron decididamente al bando austracista. Esta traición hacia el Borbón y el hecho de que Barcelon sirviese de base para los ejércitos internacionales, aliados del Austria, hizo que las represalias fueran mayores en Cataluña -en concreto en Barcelona-. No obstante, tras la guerra, y a pesar de todo, los privilegios -fundamentalmente económicos- que recibieron los catalanes de Felipe V, fueron importantes. De hecho la población catalana pasó de los 600.000-700.000 habitantes en 1717 al 1.000.000 ó 1.200.000 en 1797. Un crecimiento extraordinario, parejo al crecimiento económico que se produjo en ese intervalo de tiempo en Cataluña. Esto no parece ser el resultado de una subyugación del pueblo catalán, como se pretende hacer ver.
No,tot el que ha de fer és ser democràtic
Anònim, 11/01/2016 a les 15:36
+3
-0
Deixeu-se de romanços i de retrets i de recances.Catalunya serà si les forces polítiques són capaces d´adonar-se que necessitem una Catalunya més democràtica,que és la clau per eixamplar el procés i l´escut i la legitimitat devant Espanya i Europa.I per això fa falta "regeneració" i llei electoral
"S'ha de tenir en compte a tothom" dius....
un, 11/01/2016 a les 16:54
+1
-1
Doncs alguns, que fins ara tenien la paella pel mànec, no semblen estar massa d'acord amb tú.

"Un cap israelí val el que déu caps palestins" ha confessat l'Anna Gabriel, que va dir, a les acaballes ja de la negociació, l'ex Astut Mas, decidit a vendre ben cara la seva pell. I a lluitar fins al final (el seu, de final, és clar). I és, resulta que, que al final, s'ha demostrat que, potser, d'astut no ho era tant. I ha passat de ser llebre a conill de corral. I és que resulta que li han ben be fet el llit, les esquerres d'aquest pais, amb el Jonqueres i una bona part de la Cup al capdavant. A aquest si que l'han agafat ben bé amb el pas canviat. Com va dir unaltre dirigent cupaire (al que em perdonareu que no recordi el nom): "Hem enviat a l'Artur Mas a la paperera de la Història. I amb ell, als Puig, Boi Ruiz, etc....). Totalment d'acord, encara que esperem, que la paperera aquesta no sigui de reciclatge (que ja se sap, que aqueses, amb tal de donar-li al restaurar, tornen els docmen ts a la seva posició original, sense cap mostra visible d'hacer estat el-liminats.

Evidentment, els del mocador palestí, l'han ben fumut. Ai, pobre Artur. Com tú molt bé vas dir, en el teu-discurs-retret de semidespedida (perque no va quedar ben clar si t'en vas, per sempre, per tornar, o nomès t'apartes al costat, però nomès una miqueta. Lo just per permetre`t estirar la cama, quan convingui, i fer la traveta als que t'han guanyat, aquesta batalla, que no la guerra). Doncs això, que com deies l'altre tarde, la del dissabte, la vida és dura. I ara t'hauràs de dedicar a la tan dura i desagraïda tasca de voltar pel mon (Nova York, Londres, París, Berlín, Roma, Moscú, Tokio, Sidney, Atlanta, etc..etc...) allotjat en hotels de luxe, i pagats per tots nosaltres, via impostos recaptats per la Generalitat, per explicar als incrèduls que és això del prusés, i com es menja. Ai, cap israelí, no saps la pena que em fas. I que dura és la tasca aquesta que t'has autoadjudicat. Tan, que si se't fa massa feixuga, desde aqui em comprometo a ser el teu humil esclau, i a portar-te les maletes (cobrant, és clar) per a tot arreu allà on vagis. I és que, compara't amb això teu, lo meu d'estar a l'atur és una autèntica festa. I de debò, estic disposat a deixar-ho, si tú m'ajudes. Et passo el meu mail, i parlem?.
Guanyareu?
Anònim, 11/01/2016 a les 18:59
+1
-2
Como no sea la copa de S.M. el Rey...
és un bon començament per a desemmascarar-los
Anònim, 11/01/2016 a les 22:11
+0
-0
La discussió entre l'Anònim, 11/01/2016 a les 07:16, i f b, 11/01/2016 a les 14:21, ja és un bon començament per a avançar la disucció. Llavors, fb no nega que hi ha hagut annexió, dóna les justificacions usuals del ultral-reialisme borbònic per el trencament de la constitució com a "represàlies" a "traïdors", tot això embellit per un temps de prosperitat econòmica. I no s'adona d'algunes coses molt importants:

1. que totes les comparacions amb la taifa de Saragossa o coses semblants no són prou convincents, per què es tracta d'entitats desaparegudes des de molt de temps, mentre que Catalunya i el poble català continuen a existir.
2. que el argument democràtic - reclamar el respecte del dret a decidir dels catalans - queda intacte, independentment de tota la argumentació històrica; l'argumentació històrica és important per què fa veure que l'entitat qui reclama el seu dret no és una invenció recent, sinó va ser un subjecte reconegut del dret internacional durant molt de temps i va perdre tal estatus per una infracció del dret, i això és una cosa que fb no ha pogut negar.
3. que per a fb i persones semblants és una cosa tot normal que un monarca recorri a repressàlies col.lectives contra tot un país i tot un poble per venjar-se per el crim de "traïció".
4. que per f b la qüestió de la legitimitat de l'ordre polític ja no importa, si hi ha un poc de prosperitat econòmica, aquella prosperitat legitimant doncs tot tipus de tirania.
5. que els arguments de f b mencionat als punts 3. i 4. són els mateixos que va utilitzar el règim franquista per a justificar la seva dictadura, a Catalunya com a tota Espanya.

Amb tot això, és justament aquesta discussió que cal obrir al nivell internacional per què el món vegi que la Espanya una, grande y libre d'avui es queda la mateixa del segle passat:
No pot negar que ha actuat i continua actuant de manera il.legal del punt de vista del dret històric i de manera il.legítima del punt de vista de la democràcia contemporània, però diu que això ha de fer-se així contra els "traïdors" per què així s'ha fet sempre.
Para Anònim, 11/01/2016 a les 22:11
f b, 12/01/2016 a les 12:50
+0
-0
1 "mentre que Catalunya i el poble català continuen a existir."

Y Zaragoza y el pueblo zaragozano también. Y como entidad importante y diferenciada dentro de la región.

2 "l'entitat qui reclama el seu dret no és una invenció recent, sinó va ser un subjecte reconegut del dret internacional durant molt de temp"

El derecho internacional (que no existía) del que hablas no reconocía Cataluña, sino la Corona de Aragón. El sujeto político más importante de la Corona, era el reino de Aragón, con el rey a la cabeza.

3 "i va perdre tal estatus per una infracció del dret"

Todos los estados europeos se van a formar en las edades antiguas mediante conquistas de unos territorios sobre otros. Pero da la casualidad que uno de los proto-estados más antiguos de europa es el que conformaba el reino visigodo de Toledo. La infracción de derecho tal como la quieres dar a entender no era algo que estuviese vigente en el siglo XVIII. No es aplicable para la época, en la que todo se dirimía por la fuerza.

4 "que per a fb i persones semblants és una cosa tot normal que un monarca recorri a repressàlies col.lectives contra tot un país i tot un poble per venjar-se per el crim de "traïció"."

No es que sea lo normal para mí, es que era lo normal en la época de la que se habla. Querer trasladar el espíritu del mundo actual al tiempo en que sucedieron esos hechos, es un ejercicio de ingenuidad flagrante.

5 " que per f b la qüestió de la legitimitat de l'ordre polític ja no importa, si hi ha un poc de prosperitat econòmica, aquella prosperitat legitimant doncs tot tipus de tirania."

Esto es poner en boca de los catalanes de la época algo que os habéis sacado de la manga desde la Reinaxença. La mayoría de los catalanes prosperaron en esa época, por lo que se infiere que su visión de la monarquía borbónica no fue exactamente la de una tiranía. Todo lo demás es accesorio.

6 "que els arguments de f b mencionat als punts 3. i 4. són els mateixos que va utilitzar el règim franquista per a justificar la seva dictadura, a Catalunya com a tota Espanya."

Los puntos 3 y 4 son realidades que ocurrieron en los siglo XVI al XVIII, no hechos ficticios. No son argumentaciones, sino exposición.

7 "Amb tot això, és justament aquesta discussió que cal obrir al nivell internacional per què el món vegi que la Espanya una, grande y libre d'avui es queda la mateixa del segle passat"

Te animo a que lo hagas. El ridículo (más si cabe) estará asegurado.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Pere Gendrau
Cap de Política a NacióDigital. Trobareu els seus articles cada dilluns, dimecres i divendres. Autor de L'Estatut. Km 0 i de Carles Campuzano. El Patriotisme a peu de carrer. A Twitter: @peregendrau.
La secretària general d'ERC, Marta Rovira, sortint del Tribunal Suprem | ACN
01/01/1970
Les dirigents d'ERC i del PDECat asseguren que la declaració d'independència del 27 d'octubre va ser simbòlica i rebutgen la violencia | Pascal referma la necessitat de formar ja un Govern i Rovira ha afirmat que va intentar aturar l'1-O quan va veure les càrregues policials
El poeta, dramaturg i traductor Feliu Formosa, protagonista de quatre novetats editorials simultànies | ACN
Esteve Plantada
01/01/1970
L'autor veu com coincideixen en el temps la publicació d'"El present vulnerable", "Papallona de l'ombra", "El meu piano blau", i un número especial de la revista El Procés sobre la seva figura
01/01/1970
El govern d'Ada Colau preveu invertir 20 milions d'euros en aquest mandat per renovar àrees de joc per a nens
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius
A la Rambla queden missatges als arbres mig any després de l'atemptat | Adrià Costa
01/01/1970
Els barcelonins vinculats a la via més emblemàtica de la ciutat intenten passar pàgina, però no amaguen que la por no ha desaparegut | "La gent que ho va viure sempre ho tindrà present", afirma el gerent de l'associació d'Amics de la Rambla, Xavier Massip
La Rambla, mig any després de l'atemptat. | Adrià Costa
01/01/1970
Més enllà d'iniciatives municipals com les de Barcelona i Ripoll, l'estratègia de prevenció d'abast català continua sent una assignatura pendent | Els experts coincideixen que encara no s'ha fet una anàlisi clara dels motius pels quals joves aparentment integrats van cometre els atacs
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Ada Colau van comparèixer la mateixa nit de l'atemptat | ACN
01/01/1970
El Saló Verge de Montserrat es va convertir en el centre d'operacions a l'edifici governamental, mentre que a Interior s'hi va situar immediatament el gabinet de crisi | Junqueras va quedar retingut 25 minuts a Sant Vicenç dels Horts arran de l'Operació Gàbia que es va posar en marxa per capturar els autors materials
Jaume Collboni i Jaume Asens, en un ple de l'Ajuntament de Barcelona | Adrià Costa
01/01/1970
Els gestos de solidaritat de l'Ajuntament amb els presos són l'últim episodi de la relació tensa entre els antics socis de govern al consistori | La distància també s'evidencia en la nova etapa al Parlament, i s'afegeix a la complexa convivència entre Podem i el PSOE