Ara que ja estem d'acord...

«Es dóna el cas que el president que ens ha de portar a la independència de Catalunya és un dels més xarxaires del país»

per Karma Peiró, 10 de gener de 2016 a les 00:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ara que ja estem d'acord... fem que la vida continuï, si us plau! Que tot torni a la normalitat. Bé, si es pot dir "normalitat" al que tenim per endavant. O millor, que tot comenci d'una vegada, perquè ara ha de venir el més emocionant. Hem estat tres mesos en stand by, sense poder avançar ni somiar com seria aquesta Catalunya que es va decidir a les urnes del 27-S. Però des d'ahir a la tarda, que tornem a respirar. És com si s'hagués sentit un alleujament generalitzat en tot el país, que ha permès que la gent torni a somriure. Ahir dissabte, quan van començar a córrer els rumors a mig matí, era com si ningú s'ho acabés de creure, com si fos una broma de mal gust, ara que tots ens havíem fet a la idea de la convocatòria d'eleccions, dilluns vinent. Artur Mas, el primer.

Es dóna el cas que el president que ens ha de portar a la independència de Catalunya, Carles Puigdemont, és un "activista" de la Internet catalana i un dels primers en introduir-se en el "món blogaire". En Miquel Serrabassa, de NacióDigital, recorda un dels primers sopars que reunien als que escrivien en blogs per aquella època a Girona, on per descomptat, es trobava en Carles Puigdemont. 

 

El blog del president data del 2006, i el seu compte Twitter del "28 de desembre del 2007". Fa 8 anys eren molt pocs els que s'aventuraven a escriure missatges públics en 140 caràcters. Però són famoses les seves transmissions dels plens per Twitter quan ningú tenia encara un compte. I encara es pot recuperar la "Twittervista" que li van fer el 2011, amb les preguntes de desenes d'internautes. Va ser l'any que va protagonitzar una campanya 2.0 que el va portar a l'alcaldia de Girona. 

Com ja saben, Internet no oblida res i és, en aquests moments, quan m'agrada gratar la memòria virtual de WayBackMachine per descobrir paraules dites. En un dels primers posts del blog de Carles Puigdemont, parla de la investidura de José Montilla (2006) i com es va negar a donar-li el seu vot: "Si ens baséssim només en el discurs que havia de convèncer-nos, he de dir que el trobo mancat d'ambició nacional, de prioritats estratègiques i sobretot d'un model clar de país. Això sol seria un motiu suficient per votar no".

Ara fa un mes, el que encara és batlle de Girona, escrivia una frase digna de ser recordada: "La nostra política, si fos cuina, no seria de brasa o de planxa que, gustos a banda, no és d'una gran sofisticació i no requereix grans habilitats per obtenir un resultat digne. La nostra seria, en tot cas, una cuina d'esterificacions, de síntesis, de fusions i de maridatges. I això ja és més complex i complicat, perquè entrem en un terreny experimental de resultat incert".


Doncs, ara que ja som tots a taula... podem començar a menjar?
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació