La llengua a TV3

«Ja fa molt de temps que Televisió de Catalunya ha abandonat la llengua»

per Víctor Alexandre, 9 de gener de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ja fa molt de temps que Televisió de Catalunya ha abandonat la llengua. No ho ha fet de manera formal, perquè els seus lingüistes continuen treballant-hi, però aquests, com és lògic, només supervisen els textos que els arriben. Dels que no els arriben –i n’hi ha molts–, no en saben res, tant dels serveis informatius com de la resta de programes. Els dramàtics ocupen un altre espai i no hi entrarem. Aquest abandonament es podria raonar en el sentit que la major part dels professionals que avui treballen davant la càmera han estat escolaritzats en català i ja no cal fer-los el seguiment que exigirien els d’edats més grans. És lògic. A més, el domini absolut de la llengua nacional ha de ser un requisit bàsic de tot professional de la paraula, ja sigui redactor o presentador. Si no té cap sentit que un fuster desconegui l’ús del ribot, tampoc no en té que un periodista desconegui la llengua amb què treballa.

En la praxi, malauradament, no és així. La influència de la llengua espanyola és tan forta, tan invasiva, que els barbarismes són una constant, la sintaxi se’n ressent i l’arquitectura del català, en general, trontolla com una cabana infantil en un dia tramuntanat. El problema és que això, que és excusable en un fuster, en un forner o en un pastisser, no és admissible en professionals d’una televisió pública. I tanmateix dia sí i dia també sentim: “quallar” (per ‘reeixir’), “carrera” (per ‘cursa’), “cantera” (per ‘planter’), “despedida” (per ‘comiat’), “valiós” (per ‘valuós’), “vivenda” (per ‘habitatge’), “tombona” (per ‘gandula’), “verosimil” (per ‘versemblant’), “voltereta” (per ‘tombarella’), “els demés” (per ‘els altres’), “donat que” (per ‘atès que’), “no fugeix” (per ‘no defuig’), “majoria aplastant” (per ‘majoria aclaparadora’), “ningun equip” (per ‘cap equip’), “rendir homenatge” (per ‘retre homenatge’), “arrel d’un comentari” (per ‘arran d’un comentari’), “donar-se compte” (per ‘adonar-se’n’), “fer la vista grossa” (per ‘fer els ulls grossos’), “estic a l’estadi” (per ‘sóc a l’estadi’) “tothom de peu” (per ‘tothom dret’), “tassa” (per ‘taxa’), “a no ser que” (per ‘si no és que’), “sempre i quan” (per ‘sempre que’), “per suposat” (per ‘per descomptat’), “es van donar un petó” (per ‘es van fer un petó’), “em dóna la impressió” (per ‘em fa la impressió’), i així fins a l’infinit. Això sense oblidar la pronuncia espanyola de la ‘g’ de Los Angeles i la ‘c’ de San Francisco.


Aquests errades, lògicament, tenen noms i cognoms, però no es tracta aquí d’assenyalar ningú. És la direcció de TV3 qui ha d’actuar. És TV3 qui ha de ser conscient que el rigor lingüístic de la televisió nacional de Catalunya no pot ser inferior al d’una televisió local. Em temo, però, que aquest rigor serà impossible per la senzilla raó que el nivell de la direcció és el mateix que el dels autors de les errades, cosa que és lamentable, ja que Televisió de Catalunya constitueix, per si mateixa, un referent per a milions de catalans. Els mateixos milions de catalans que la tenen per una autoritat lingüística i que conclouen diàriament que “allò que diu TV3, està ben dit”. Però no, no està ben dit, perquè si els professionals que repeteixen dia rere dia les errades esmentades tinguessin el mateix nivell d’anglès que el que tenen de català no podrien treballar mai a la BBC. Només això ja hauria de fer reflexionar TV3 i pensar que el seu desistiment de responsabilitats traeix un dels principis fundacionals de l’emissora.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Víctor Alexandre
És escriptor i periodista i treballa en assaig, conte, novel·la i dramatúrgia. En dramatúrgia ha estrenat: Èric i l’Exèrcit del Fènix, Teatre Borràs de Barcelona (2007); Trifulkes de la Katalana Tribu, Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (2012); Onze.Nou.CATorze (1714), Born i Festival Grec (2013-2014); i Taula rodona, o la joia de ser catalans (coautor amb Pere Calders), Casal de Cultura de Valldoreix (2013). En conte i novel·la ha publicat: El somriure de Burt Lancaster, Set dones i un home sol (Premi Mercè Rodoreda), Una història immoral i Cor de brau. I en assaig: Jo no sóc espanyol, Despullant Espanya, Despullats (amb Joel Joan), Senyor President, El cas Carod, La paraula contra el mur (Premi d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès), TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya? i Nosaltres, els catalans. Els seus darrers llibres són La independència explicada al meu fill (2014) i les obres teatrals La joia de ser catalans (2015) i Abans que pugi el teló (2016).

A Twitter: @valex_cat.
21/12/2016

Les declaracions de Mercè Conesa

23/11/2016

Apallissar demòcrates, delicte impune a l'estat espanyol

26/10/2016

El nacionalisme espanyol d'Àngel Ros

18/09/2016

La Fiscalia espanyola contra la llibertat d'expressió

19/08/2016

Feixisme i homofòbia, una parella enamorada

23/07/2016

L'augment de la catalanofòbia

25/06/2016

Petit recull de sentències espanyolistes frustrades

28/05/2016

Per a Batet, el GAL no era terrorisme

30/04/2016

El Sant Jordi de Ciudadanos i PP

02/04/2016

El franquisme i el seu monument de Tortosa

Participació