El «processime» ha mort, visca el procés!

«Però la independència no la farem amb estelades als balcons ni donant-nos les mans l'11 de setembre. La independència només la farem desobeint»

per Maria Vila Redon , 8 de gener de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
D’ençà del 27 de setembre, la CUP ha exposat l’independentisme a un espectacle innecessari que s’hauria pogut evitar si l’organització s’hagués mantingut ferma des del principi amb allò que els seus candidats no es van cansar de repetir durant la campanya: “Mai investirem Mas”. Segurament, tot aquest xou té a veure amb la manca de pràctica en la política institucional, mentre que la proclama no s'hauria convertit en dogma sense la pressió de Catalunya Sí Que Es Pot. Però el cas és que l’invent de CSQESP va fracassar estrepitosament i la CUP va més que triplicar els seus diputats, convençuda que la millor manera de fer créixer l’independentisme és a través dels potencials votants de Podemos, que la penetració d’ERC a l’àrea metropolitana ha resultat fallida i que ERC i CDC fa molts anys que sumen els mateixos diputats.

Amb tot, no és la CUP, sinó CDC, qui ha convertit Mas en un símbol. No és la CUP, sinó Artur Mas, qui va proclamar que “el país passa per davant de qualsevol persona”. Eren temps de pressionar ERC, i ERC va cedir. Eren els temps del “puc ser el primer o puc ser l’últim, ja veuen que no hi ha condicions personals en el meu plantejament”. Eren els temps de salvar Convergència després d’haver passat com un heroi arran del procés participatiu del 9-N, una carambola que fins ara només ha servit perquè Mas es faci el màrtir amb unes querelles absurdes havent-ho fet tot per no desobeir el Tribunal Constitucional. Si el 9-N no hagués estat un procés participatiu, segurament ara no seríem on som.


Malgrat això, jo vaig votar Junts pel Sí, tal com he dit moltes vegades. Mas em semblava de llarg el millor presidenciable possible, per bé que el nostre no és un sistema presidencialista i per tant votar Junts Pel Sí no era votar un president. Però Junts pel Sí no va treure la majoria absoluta a què aspirava i la llista conjunta va fracassar. Lamentablement, el president Mas està amortitzat faci el que faci, però CDC encara pot proposar un nou candidat i mantenir la presidència de la Generalitat a les seves mans. També pot cedir la presidència a Junqueras o a un independent i aprofitar per recompondre el partit amb la vista posada a les eleccions constituents. CDC pot fer això o pot convertir-se en la tercera o la quarta força al Parlament si hi ha eleccions al març.

Sigui com sigui, crec que és una bona notícia que el processime, entès com la folklorització del moviment independentista, hagi mort. Per molt dolorós que em resulti veure independentistes anomenant "traïdors" als independentistes que no creuen que la seva estratègia sigui la més encertada. Pot ser que els comentaris a aquest article en siguin un altre exemple, tal com ha passat des que col·laboro a Nació Digital i vist el nivell de menyspreu que corre per la xarxa. Però la independència no la farem amb estelades als balcons ni donant-nos les mans l'11 de setembre. La independència només la farem desobeint, i em sembla que la discòrdia entre la CUP i Junts pel Sí té més a veure amb això que amb cap altra cosa. Jo no vaig votar Mas; jo vaig votar una llista per declarar la independència en un sistema parlamentari.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Maria Vila Redon
Advocada. Escric i xerro on em deixen, i com a bona catalana faig coses. Em molesta especialment que les circumstàncies m'obliguin a defensar posicionaments que en una situació de normalitat no defensaria, però suposo que ja es tracta d'això. Viure és prendre partit, i a vegades m'espanto si veig que em modero.
30/03/2020

«Covid-19 i autoritarisme»

16/03/2020

El virus en un país federal

02/03/2020

Crònica d’una tarda de dilluns qualsevol a Dresden

17/02/2020

El castellà, per a les coses importants

03/02/2020

Encara es pot tocar més fons

20/01/2020

El martirologi del president Torra

06/01/2020

El diàleg de l’statu quo

23/12/2019

Convergents

09/12/2019

Rosalía, «gimme more»

25/11/2019

Qüestions de fe

Participació