Abstencionisme

«Ara, CDC, ERC i CUP s’han blindat cap a dins, com fan els partits de sempre, per mirar de sortir el menys bruts possible del xipolleig de fang general»

per Xavi Bundó , 8 de gener de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Que Junts pel Sí i la CUP (i de retruc, les entitats civils) estan intentant que caigui en picat la participació en les pròximes eleccions catalanes és evident. Hi ha d’haver algun raonament molt hàbil al darrere. Una estratègia infal·lible ordida en despatxos foscos, una solució definitiva en què ningú ha pensat. Jo no sé quina és, però vaja, segur que hi és. És claríssim que els últims 5 dies la política catalana ha entrat en una zona tàctica per fomentar que els ciutadans se’n vagin a esquiar el 6 de març. O fer realitat l'Assaig sobre la lucidesa de José Saramago, on una ciutat registrava un 83% de vot en blanc. Una majoria absoluta de no-res, de queixa, de bloqueig total. I a mesura que la pressió sobre els ciutadans creixia, i com més cops l’administració obligava a repetir les eleccions, més abnegat i majoritari es tornava el vot en blanc del poble.

El que estem veient els últims dies és el backstage de la política catalana. Una mena de patètic “Pel davant i pel darrere”. Fa 103 dies que van ser les eleccions del 27-S. I encara ahir a la tarda ens feien creure que hi havia possibilitats “fins a l’últim minut” per fer arrencar el motor de la majoria independentista de 72 diputats. Després de 103 dies, a qui volen enganyar? Què és això? El mercatto de fitxatges del futbol? Arribarà el davanter killer a l’últim segon? Doncs que truquin a la portera del Núñez. En realitat, el que fan uns i altres és gestionar la misèria. Es barallen per les runes del que podria haver estat la construcció d’un estat. Però ara són quatre pedres. Perquè tothom sap que encara que ara Mas fes un pas al costat, encara que la CUP s’ho repensés, el mal ja està fet. Qualsevol pas després de la creació d’un govern seria d’una dificultat extrema. I amb una feblesa així no es pot ni acordar el color de les parets del Parlament.


Ara, CDC, ERC i CUP s’han blindat cap a dins, com fan els partits de sempre, per mirar de sortir el menys bruts possible del xipolleig de fang general. Fan veure que ofereixen, cedeixen, dialoguen, pensen creativament en una sortida decent. Així es miren de treure el mort del no-acord. Però no és cert. Perquè per fer-ho els caldria una generositat, capacitat de diàleg, creativitat i perspectiva de transcendència històrica que (ja) no tenen. Això no és El ala oeste de la casa blanca, igual que les redaccions dels mitjans no són The Newsroom. Però com a mínim estaria bé que el futur de Catalunya no sembli passar dins del pis d’Els Joves.

A aquestes alçades l’únic que es pot demanar és que deixin de fer-nos fer el ridícul a tots plegats, que acceptin que la legislatura és un cadàver i que convoquin eleccions. Si pot ser, sense seguir fomentant l’abstenció.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xavi Bundó
Xavi Bundó (Sabadell, 1984). Periodista, llicenciat en Comunicació Audiovisual a la UAB i amant desmesurat de la ràdio. A RAC1 des de l'any 2007. Abans, a Catalunya Ràdio. Dirigeix el programa Via Lliure cada dissabte i diumenge. A Twitter: @xbundo.
04/07/2019

​Una torrada a la llengua

20/06/2019

La palla a l'ull aliè

09/05/2019

La Creu de Sant Jordi més merescuda

25/04/2019

​La mare de totes les batalles

24/04/2019

​Quines estructures d'estat?

28/03/2019

​Quines estructures d'estat?

13/03/2019

Militància en l’escola pública

13/02/2019

Manual de Resistència

30/01/2019

El judici

16/01/2019

Coincidències

Participació