​Encara hi ha temps, d'investir Mas

«Si no hi ha acord, i el líder de CDC encara té corda, serà ell qui aglutinarà tota l'èpica»

per Pere Gendrau , 6 de gener de 2016 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Queden només quatre dies per assolir un acord entre Junts pel Sí i la CUP. Aquest dimecres és festiu, però el posem al sarró perquè si la independència no es mereix comptar-lo com un dia hàbil, fem-nos-ho mirar. I si no s'ha cuit abans de diumenge, doncs res, tornem a votar. Tot és molt ajustat, resten 86 hores per fer el que no s'ha aconseguit en tres mesos, però el meu pare deia que tot pot ser, menys que les garses cadellin. 

Per què encara és possible l'acord? En primer lloc, perquè poden passar moltes conses dins la CUP. De fet, ja estan passant. Molta gent que ha estat en un segon pla des de fa temps està alçant la veu per dir que no pot ser. Que la independència i la revolució anaven juntes, i que si sense València no hi ha independència, sense independència tampoc no hi ha revolució. El guió encara no està tancat. 


Per on passa l'acord? Per investir Artur Mas. Si la negociació s'hagués desenvolupat d'una altra manera, potser hi hauria hagut més opcions. L'important no era el qui, efectivament. El que era fonamental era el què, el com i, sobretot, el quan. I el que menys clar ha quedat ha estat el quan. Han anat passant les setmanes sense que els interlocutors, aquells que estan dins la sala, i hi estan sense gravadores precisament per això, per poder sorgir coses insorgibles, no han sabut resoldre el quan. I si això queda penjat, no es pot resumir tot en el qui. 

Paradoxalment, els que més critiquen el lideratge de Mas són els que haurien de posar-ho fàcil per arribar a un pacte. Pot ser que l'actual president en funcions quedi fart de tota aquesta història i es retiri, perquè en la política els factors personals pesen més del que sembla. Però, si no hi ha acord, i el líder de CDC encara té corda, serà ell qui aglutinarà tota l'èpica, encara més que abans. Serà ell qui s'acabarà de convertir en la diana de l'odi que prové de l'estat espanyol, i en el punt de mira de l'odi que emanen els sabotejadors del procés. I potser serà llavors quan els que el volien presentar com Charlton Heston als Deu Manaments tindran l'escenari que volien. Així que, tots plegats, rumieu-vos-ho bé. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Pere Gendrau
Cap de Política a NacióDigital. Trobareu els seus articles cada dilluns, dimecres i divendres. Autor de L'Estatut. Km 0 i de Carles Campuzano. El Patriotisme a peu de carrer. A Twitter: @peregendrau.
08/06/2018

Qui no hi guanya amb el Cine Catalunya?

04/01/2018

Pactes a Berga

09/10/2017

Unitat popular i berguedana

09/06/2016

​Endavant

07/06/2016

​La CUP s'ha d'aclarir però CDC, també

02/06/2016

​CUP transversal o CUP residual?

31/05/2016

​La Patum i el procés

20/05/2016

​Els ulls d'Arnaldo Otegi

18/05/2016

​Qui cobra més de 90.000 euros?

16/05/2016

​Què se n'ha fet, d'Artur Mas?

Participació