Eleccions sense «maletí nuclear»

«Afirmo convençut -i em disposo a demostrar-ho- que el temps transcorregut entre les eleccions del 27 de setembre i el decret de convocatòria electoral (forçada) de l'11 de gener NO ha estat del tot perdut»

per Dídac Boza , 6 de gener de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els darrers tres mesos no han estat els més brillants de la història política de Catalunya. De fet, la política mundial en general tendeix a brillar més aviat poc. Hauria estat esperar massa que la política catalana fos una excepció. Però alerta, que aquest no és cap article apocalíptic, ni derrotista, ni està destinat a la lapidació de ningú. De tot això el lector en podrà trobar tant com vulgui a les xarxes, als diaris o les ones. D'aquí a alguns dies, quan hagi passat la necessària descompressió i tothom hagi superat les ràbies i les rabietes, segur que hi haurà moltes més opinions amb la mirada posada en el futur. Potser sorprendrà la tesi, però afirmo convençut -i em disposo a demostrar-ho- que el temps transcorregut entre les eleccions del 27 de setembre i el decret de convocatòria electoral (forçada) de l'11 de gener NO ha estat del tot perdut.

L'esgotador episodi de negociacions entre 'Junts pel Sí' i la CUP haurà servit, com a mínim, per a dues coses. La primera -molt important- per deixar una mica més clar, a ulls de la meitat de la ciutadania que vol construir la república catalana, qui és qui en el mapa polític i, sobretot, qui serveix per a què. En aquesta història grisa de tres mesos de majoria inoperativa i frustrada de 62 + 10 diputats els diferents actors hi han deixat escrit el seu ADN. Tots ha donat -voluntàriament o no- informació útil per als ciutadans. Cadascú amb les seves condicions, amb les seves línies vermelles, les seves cessions o els seus dogmatismes. Tothom ha quedat retratat per les seves lleialtats, per la seva generositat, pel seu sentit d'estat o per la manca -una mica o molt- de tot això. No convé menystenir la intel·ligència política del pacient votant independentista. La gent sabrà llegir el que ha passat i sabrà votar el 6 de març.


La segona aportació del trimestre gris ha estat la desactivació temporal del 'maletí nuclear' de la política catalana. La potestat personal del president de convocar les eleccions va ser el motor necessari i útil per l'arrencada del procés, l'any 2012. Ha estat una eina clau per donar al poble de Catalunya la paraula democràtica que l'estat espanyol li nega. En la història dels darrers tres anys queda escrit, a favor del president Artur Mas, el fet d'haver activat la clau de les urnes cada cop que calia convertir en mandat democràtic allò que s'expressava de forma multitudinària als carrers. Especialment remarcable va ser la convocatòria del 9 de novembre de 2014, malgrat l'hostilitat i la persecució de l'estat, sense valor legal però amb un enorme valor polític. Un episodi brillant -aquell sí- de la història del país. Si milions de ciutadans van fer possible allò fa només poc més d'un any, tres mesos d'impàs no acaben amb el procés.

Però l'última vegada que Artur Mas va fer servir la clau de les eleccions, per convocar el 27S, l'operació no va estar exempta de tacticisme i d'una pressió política altíssima sobre el conjunt de forces i entitats sobiranistes. Això explica el 'misteri' de no haver convocar les eleccions al Parlament ràpidament després del moment àlgid que va suposar el 9N i el naixement in extremis de 'Junts pel Sí', en una mena de part amb fòrceps, assistit d'urgència, en ple estiu. D'aquest mal plora la criatura, en bona part. Ara, en canvi, l'aritmètica diabòlica -que diria Antonio Baños- ha volgut que el president Mas es trobi les urnes posades automàticament. La ciutadania es trobarà aquest cop amb unes eleccions que ni volia ni esperava però que, com a mínim, es presenten sense 'cuina' de despatx i amb més informació després de la prova-error del 27S.  El que evidentment no ha avançat gens en els darrers tres mesos és l'ampliació de la base social per la independència. Això els senyors polítics s'ho hauran de treballar intensament a partir de dilluns. Té raó Raül Romeva: això és una cursa de fons.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Dídac Boza
Periodista de La Xarxa. Abans he treballat a la Cadena SER, TVE, Ràdio 4, l'Ajuntament de Barcelona, Onda Cero i la Cadena 13. Després de tres dècades en aquest ofici, segueixo buscant respostes en el que passa cada dia.
29/01/2018

Dignitat democràtica sí, eficàcia, també

18/12/2017

El 21-D necessita respostes noves

21/11/2017

La veritat, després del 21-D

10/10/2017

El camí intel·ligent cap a la República

23/09/2017

Podrà sostenir Colau la incòmoda companyia del PSC?

29/08/2017

La independència creïble

01/08/2017

Últims dies de propaganda

18/07/2017

Saltar el mur de la intimidació

06/06/2017

​Males companyies com Germà Gordó

09/05/2017

Expropiació de Jordi Pujol

Participació