Un 2016 ple d'incerteses

«Què en queda del 27-S, doncs? Probablement, la campanya més joiosa, desacomplexada i festiva que mai s'hagi vist. Aquella sensació d'aquesta vegada és la bona. Potser no. En caldran altres»

per Laura Pinyol , 5 de gener de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Acabat d’encetar l’any, el sobiranisme català arrossega un pair amarg. El “no” a la investidura d’Artur Mas, que el conclave de la CUP va decidir, finalment, el passat diumenge 3 de gener, ha instal·lat un estat d’ànim general procliu al desencís, a escassos dies perquè finalitzi el termini per investir president i donar forma i continuïtat als resultats del 27-S El pitjor de tot el sainet de propostes, negociacions i assemblees multitudinàries que acaben en empat és la sensació de pèrdua de temps.

De temps i d’insistència en va del sector oficial de la CUP d’emplaçar Junts Pel Sí a presentar un altre candidat. Comptat i debatut, al final, el més important haurà resultat el qui i no el què, el com i el quan. Lamentablement, perdrem l’oportunitat d’aplicar un pla de xoc que aquest país i l’emergència social feien urgent. Ja hi haurà temps perquè una formació d’extrema esquerra i anticapitalista com la CUP, prengui consciència de l'oportunitat que ha perdut d’influir tant en la confecció d’un pla de govern.


Però passats dos dies de laments, disgustos i frustracions, cal encarar aquest 2016. Si les eleccions són el març, tocar arremangar-se i treballar. En primer lloc, perquè ningú va dir que això de la independència seria ni fàcil, ni ràpid ni tranquil. En segon lloc, perquè qui de moment segueix decidint com s’administra Catalunya i els seus recursos, rau a Madrid, mirant-s’ho des de la distància prudencial de com acabarà tot aquí. I s’ho miren mentre decideixen si allà es pot formar govern amb noves i estranyes majories o és millor tornar a remenar la baralla i convocar noves eleccions.

Però, un escenari on podrien donar-se simultàniament eleccions a les Corts i al Parlament no és gens beneficiós pel sobiranisme. Imaginar un front de PP-PSOE-C’s brandant la unitat d’Espanya només donaria ales a PODEMOS i a la nova amalgama de formacions que en podria sortir d’entre CSQP i una part de la mateixa CUP, potser, disposada a jugar la carta del referèndum. Qui sap si llavors Ada Colau podria deixar l’alcaldia i provar l’assalt a la Generalitat. Una especulació gens descartable a jutjar per les afirmacions del líder d’En Comú Podem, Xavier Domènech , “La seva projecció va molt més enllà de ser alcaldessa de Barcelona”. La temptació d’intentar construir una alternativa transversal, d’esquerres, amb el referèndum – o el dret a decidir- com a empara, i la sintonia amb la formació de Pablo Iglesias, podria tenir una repercussió electoral més exitosa que CSQP.


I cal pensar com queda Junts pel Sí. Si, al final, tot ha resultat ser un plebiscit on la figura del president Mas era l’escull, el normal fóra que optés a la reelecció. I amb una CUP, amb dues ànimes i a punt de la implosió, Esquerra hauria de poder, ara sí, eixamplar els marges de l’esquerra nacional precisament cap aquest front: cap a l’esquerra, amb un compromís inequívoc amb la sobirania.

Què en queda del 27-S, doncs? Probablement, la campanya més joiosa, desacomplexada i festiva que mai s’hagi vist. Aquella sensació d’aquesta vegada és la bona. Potser no. En caldran altres. Deixar-se de laments i començar a treballar. Tornar a llegir els resultats. Tornar a convèncer. Tornar als carrers i a les places per omplir-les de raons. I créixer, perquè el 48% no és suficient. Perquè per construir un país nou cal sumar-hi tothom. Els que avui no hi són, empantanegats en governar abans una organització que un país. Els que prefereixen els eufemismes al dret a l’autodeterminació. Els que han vist amenaçat un projecte que és col·lectiu i ve de molt enrere. Construir. Perquè el 2016 tot just acaba de començar i és precís que el fem bo.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Laura Pinyol
Laura Pinyol (Terrassa, 1979), periodista. Col·labora en diversos mitjans, com la revista Vallesos, l'Ara Criatures o el Descobrir, i dirigeix una agència de comunicació. A can Twitter piula des de @laurapinyol.
22/03/2020

Quedem-nos a casa. Encara que sigui difícil

08/03/2020

​De les àvies, la revolta

23/02/2020

​Del «sit and talk» a la negociació

09/02/2020

...potser sí que està una mica preocupat, el rei

26/01/2020

522 morts en silenci

12/01/2020

Blanquejant la teocràcia

29/12/2019

Per un 2020 de bones notícies

15/12/2019

​Ni de nens, ni de nenes

01/12/2019

Reconèixer el conflicte

17/11/2019

Qui paga el preu d’unes terceres eleccions?

Participació