Les lleis inalterables del procés

«Diumenge es va acabar definitivament el procés i la possibilitat de la independència de Catalunya per a dues generacions. Els catalans no tenim remei»

| 29/12/2015 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 29/12/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Diumenge es va acabar definitivament el procés i la possibilitat de la independència de Catalunya per a dues generacions. Els catalans no tenim remei. Bé, per ser exactes des de setembre de 2012 ja s’ha donat per mort el procés independentista com a mínim una dotzena de vegades. Només cal que escolteu qualsevol tertúlia i escolteu la cançoneta de sempre: que si la política catalana pateix d’excés de gesticulació, que si els nostres representants no saben llegir els resultats, que si no es posen d’acord ni per la pregunta, que si no es farà el 9-N (ho sap tothom!, repetien mirant-nos per sobre l’espatlla...), que si Mas no convocarà eleccions plebiscitàries, que si no hi haurà llista unitària, que si el dia que voti tothom l’independentisme perdrà estrepitosament... És la cançoneta que des de fa més de quatre anys es va sentint a les tertúlies de qualsevol mitjà. Amb el resultat esperpèntic de l’assemblea nacional de la CUP d’abans-d’ahir, el tertulià reforçarà la seva anàlisi i recorrerà a Tarradellas per dir que en política l’últim que es pot fer és el ridícul i ens recordarà que l’independentisme és l’únic animal que ensopega amb ell mateix.

Però el que sí que sabem és que el procés, fins ara, continua regint-se almenys per dues lleis inalterables. La primera és que tot i patir pujades i baixades molt sonades que afecten emocionalment a les seves bases, el suport a la independència es manté i no baixa de cap de les maneres. Mai es repetirà la darrera mobilització de la Diada però sempre se supera; fins i tot les eleccions sempre van bé i l'única vegada que un partit no específicament independentista guanya les eleccions, els diputats catalans aconsegueixen bloquejar diabòlicament la política espanyola per dos o tres mesos. O potser..., per dos o tres anys!

La segona llei del procés és que tots els entrebancs interns, que són molts i col·locats estratègicament cada sis mesos, s’acaben solucionant de la mateixa manera. I quina és aquesta manera? D’una forma inesperada que mai ningú havia previst abans, al darrer minut i sempre de manera prou positiva per continuar el procés ben viu. Recordem la formulació de la pregunta que es va solucionar en poques hores, recordem la consulta del 9-N que tot i prohibida dues vegades es va celebrar, i recordem les eleccions plebiscitàries i la llista unitària aconseguida només després d’haver eliminat el fre de mà que posava Duran.

Per donar compliment a aquesta llei abans-d’ahir encara no es podia decidir la investidura, hauria estat massa fàcil. Faltava encara exhaurir el marge fins al 9 gener i per això els astres van confabular-se per donar aquest inesperat empat que allarga l’agonia. En tot cas, ben aviat sabrem si el procés té lleis inalterables o es carrega fins i tot les seves. Ho podrem saber el dia 2 de gener a la nit o posar-hi encara més emoció i esperar fins i tot al moment de les votacions del darrer ple, que és el que probablement acabarà passant...

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Idees
Anònim, 29/12/2015 a les 04:54
Interessant
+86
-5
La independència és la sol.lució a molts dels problemes que té plantejats el país i és la clau de volta que ens obre les portes a la regeneració democràtica. Aquest procés, però, produeix estralls en totes les formacions polítiques, no perquè la independència sigui un problema, ans al contrari, el que és un problema és la reacció en contra del dret de decidir i la ceguesa política que gira l'esquena a una realitat emergent. Construir un nou estat no vol mitges tintes. Primer es van desmembrar els socialistes amb el senyor Pere Navarro al capdavant. Després CiU, amb la final desfeta d'Unió i el senyor Duran. Els companys d'ICV, amb el senyor Herrera i la senyora Camats també han plegat veles per manca de coherència. El PP cada cop més residual a Catalunya, ni amb la senyora Camacho i ni amb el senyor Albiol. Ara, d'una forma esperpèntica, la CUP, personificada amb la senyora Gabriel i el senyor Baños ja veurem com acaben si entenen que la prioritat no és la ideologia ni el partit. La senyora Colau encara neda i guarda la roba, però aviat s'haurà de pronunciar. Una llàstima, però no entendre ni saber interpretar el clam de tot un poble, que any rere any es manifesta de forma multitudinària, pacífica i alegre, té les seves conseqüències. Volem polítics a l'alçada de les circumstàncies. Tothom li carrega al President Mas l'origen de tanta desfeta. Però no és cert. Ell no és el responsable. Ell és qui millor ha interpretat el batec del poble que reclama llibertat. Finalment, han entès, juntament amb el senyor Junqueras que cal UNITAT i sentit d'estat. Si hi tornéssin a haver noves eleccions Junts pel Si hauria de repetir la seva proposta amb MES i Reagrupament ampliat amb integrants de la CUP, de Podem i més representants de la societat civil de tots els àmbits que estiguin a favor de la independència i que hagin entès que per tenir un estat propi no hi ha cap altra fórmula que la de la UNITAT. Seria antidemocràtic que la nova Constitució Catalana no contempli que a Catalunya hi pot haver partits de tot l'arc parlamentari i per tant, acceptada i consensuada per tothom. Les noves eleccions hauran de ser un nou plebiscit. Des d'Espanya MAI acceptaran un referèndum i la CUP, Podem i Unió ho haurien d'entendre. Hem d'ampliar encara més, la base social de l'independentisme d'una forma visible, completament transversal. El procés continua i és més viu que mai. Creieu-me. No en dubteu.
Pobra y triste Catalunya!
Anònim, 29/12/2015 a les 06:56
+25
-107
El procés no només depèn dels aproximadament 2 milions de catalans. Doncs també depèn dels 2,1 milions de catalans que passen del procés, com també depèn de la resta dels espanyols.

Em desconcerta molt que persones cultes (o suposadament cultes) es puguin creure aquest conte impossible del procés.

Sense pacte o sense guerra no hi ha independència. Això ho sap tothom. Però, és clar, el temps va passant amb ells en el poder i els comerciants venen productes amb l'estelada. I la població que el segueix, com els ratolins que seguien al flautista d'Hamelin, fins que s'ofeguin tots.
No defalliu!
Anton Monner, 29/12/2015 a les 07:06
Interessant
+84
-6
Decebuts, sí, i molt!. Vençuts, mai!. Continuem lluitant. Els procés és difícil, molt!. Però, nosaltres, els catalans no ens hem de posar pals a les rodes. Suavitzem els camins i allunyem-nos dels pessimismes. Si no ho fem així donem la raó als nostres enemics. I atenció en tenim molts!. Seguim lluitant el més units possible, i guanyarem!
Més tristesa
Rupert de Deutz, 29/12/2015 a les 09:31
+10
-42
Articles com aquest són senzillament tristos. La fe en que el procés no s'atura és tan vertadera i falsa alhora com la de tots aquells que, al llarg de la història, en el mateix moment de triomfar ja haurien d'haver vist que acabarien portant els seus a la ruïna: precisament perquè el procés no es va aturar. Amb els números de les darrers eleccions autonòmiques i generals a la mà, amb les divisions internes i els espectacles que estem presenciant, és clar pel qui vulgui veure-ho que, encara que el procés tirés endavant i fins i tot acabés aconseguint la independència, en dos dies el país estaria trencat entre els qui voldrien la revolució i els qui voldrien mantenir l'statu quo, entre els qui voldrien retornar a Espanya fins i tot partint el nou Estat i els qui voldrien radicalitzar la separació a qualsevol preu, etc. La cosa és tan trista com això: llegiu l'article de Gaziel a La Vanguardia del 10 o 11 d'octubre de 1934. Els catalans mai no havíem tingut tan autogovern com en els darrers 40 anys i mai no havíem tingut tan poder a l'hora de condicionar els governs centrals. Hem tingut i tenim molts dels beneficis d'estar a fora sense estar a fora, com també alguns dels corresponents inconvenients, naturalment. Però nosaltres, com a bons romàntics que som, volem TOTS els beneficis d'estar a fora sense perdre'n CAP dels de estar a dins. I això és impossible no sols perquè "ells" no ens deixaran, sinó perquè nosaltres no podrem amb les nostres pròpies contradiccions. Potser encara passarà que els independentistes conservadors, arrossegats ara pel seu romàntic líder bandoler, en el futur acabin necessitant el PP espanyol per aturar els simpàtics xicots de l'ala més esquerranosa del "mateix" independentisme... Prefereixo no seguir perquè em posaré a plorar. Per si de cas: això no és un exemple del clàssic derrotisme dels catalans, sinó simplement el típic exercici de realisme que els romàntics mai no volen assumir. Somiar sempre és més bonic. I molt espanyol.
Jose Mari A.
Anònim, 29/12/2015 a les 09:39
+11
-59
Ya os dijimos que cataluña se rompería antes que España, y no hicisteis caso...
Felicito a Idees. 06:56
Anònim, 29/12/2015 a les 09:49
+32
-6
No em queda més remei que felicitar a Idees. Millor article que molts articles d'opinadors, tertulians i fins i tot caps d'algún partit polític.
"l’independentisme és l’únic animal que ensopega amb ell mateix"
Anònim, 29/12/2015 a les 09:58
+30
-2
I ho serà mentre els catalanistes no sapiguen fer una cosa que es molt sencilla però dificil de captar si no es té sentit d'estat: PRIORITZAR, es a dir posar le idees en una llista numerada i tindre-les clares.

Exemple: la mateixa CUP, mentre uns posen devant l'independencia, altres la questió social. Si es te sentit d'estat l'el.lecció es extremadament sencilla, perquè amb pais propi podras fer les coses sense demanar permis, i entre aquestes coses hi ha la cuestió social. Ara bé si prioritzes la questió social dons no cal sortir d'Espanya perque no ets l'unic que la prioritza, i per prioritzar això no cal que tinguis estat.

Que pasa? Dons que molta gent va ficada dins de partits barreja d'idees i no es donen compte que unes es contradeixen amb les altres. Exemple: C's, que quan van sortir es creien que eren d'esquerres, però amb l'ultranacionalisme espanyol que tenen, que sempre neguen però sempre demostren (practicament es l'unica idea clara que tenen), no es donen compte que l'ultranacionalisme no te res d'esquerres, i ara volen fer creure que son de centre per esgarrapar vots de despistats.

Ara hem pasat una primera fase, però cal una segona per posar a cadascú al seu lloc, per exemple a C's i a la CUP ("los extremos se tocan"). No hem de deixar que els partits ens vulguin fer creure lo que NO son jugant amb l'ambiguitat calculada, que curiosament, es lo que tots criticaven a Pujol.
De cap a eleccions!!!
CanRauxa, 29/12/2015 a les 10:56
+10
-3
Sincerament, amb l'escenari actual, el millor és convocar noves eleccions.
Amb segons quins companys de viatge saps que, tard o d'hora, tindràs problemes. No cal ni embarcar-se amb ells. La CUP ha fet gala d'una profunda coherencia, diuen alguns. Tan coherents que són capaços de fer embarrancar el procés per no admetre una persona. Tan coherents que fins i tot, no aprecien els esforços que ha fet JxSi en algunes concessions (anti-natura, venint de qui venen). Tan coherents que rebutgen la possibilitat de una moció de confiança si als 9 mesos els han "enganyat" (segons els seus paràmetres, es clar). Tan coherents i íntegres que defensen a ultrança a "españoleros" que estan entre les seves files i que brinden per lleis anti-immersió lingüística i es jacten de posar la bandera amb el toro al balcó. Tan coherents que al final acabaran fent un front comú amb partits d'obediència espanyola (com ja ha fet ICV) perque posaran per sobre l'eix esquerre-dreta que el seu país. Molt coherents, tot plegat...
En fi. S'ha intentat i no ha estat possible. A noves eleccions, segur que un bon grapat de vots que els van prestar aquells que (han bona fe i molt desconeixement) pensaven que votant la CUP s'acceleraria el procés. També uns quants "orfes" d'Unió que veuen que aquesta aventura no té cap futur.
El primer dia que es puguin convocar noves eleccions, que es faci...
Aznar no tenia raó
Anònim, 29/12/2015 a les 11:01
+21
-6
a Jose Mari A.

Aznar, quan va dir que abans que es trenqués Espanya es trencaria Catalunya, no es referia a la ruptura entre independentistes, sinó a la ruptura entre catalans.

La frase d'Aznar no es pot aplicar a les divisions entre independentistes. S'ha d'aplicar, en tot cas, a la divisió entre catalans independentistes i catalans no independentistes. El que volia dir Aznar amb la seva frase és que el procés català, abans de provocar la ruptura de l'estat espanyol, provocarà una ruptura entre catalans.

Ja està bé de fer servir la frase aquesta per referir-se només a les pugnes entre independentistes, i d'aquesta manera poder dir que Aznar tenia raó. Ara per ara, els fets no estan donant la raó a Aznar, perquè no s'està produïnt cap ruptura entre catalans independentistes i no independentistes.
molt bé Roger!
Anònim, 29/12/2015 a les 11:10
+22
-1
Cal tapar la boca als derrotistes, fatalistes, pessimistes, abandonistes i enterradors del procés en general.

Aquesta gent no diuen el que passarà, sinó el que els agradaria que passés.

El que passarà és que el nucli independentista, els dos milions de catalans que han anat cada any a l'11-S, que van votar sí el 9N i que van votar independentista el 27-S, no només seguirà unit, sinó que anirà creixent. Anirà creixent per la senzilla raó que l'independentisme és majoritari entre els adol·lescents.

O sigui que res d'escoltar-nos els nostres enemics, que actuen sovint disfressats d'analistes polítics imparcials. Ens cal ser pacients, mantenir la unitat, i no deixar de fer país, com hem fet en els darrers 70 anys. Un cop el país sigui prou fort i cohesionat, la independència vindrà per si sola.
Menys hipocresia
Raw, 29/12/2015 a les 12:58
+21
-1
N'estic fart que es doni tota la culpa només als polítics, són el boc expiatori. Els votants no tenim cap responsablitat en tot això? Penso que és cert que JuntsxSí no ha estat brillant alhora de negociar amb la CUP, també salta a la vista que els "anticapitalistes" pensen més en clau de partit que en clau de país. Està clar, però el 27S vam votar i la culpa d'aquell resultat endiablat és dels votants. Són diverses les persones que conec que eren de JxSí i al final es van decantar pels Cupaires perquè eren simpàtics o guais o perquè els consideraven els guardians de les essències (més independentistes purs).
Amb tanta frivolitat en unes el.leccions tan trascendents avui tenim el que tenim.
En resumen
Anònim, 29/12/2015 a les 13:46
+3
-19
En resumen: creeros que hasta ahora hemos triunfado y creeros que vamos a seguir triunfando.

Al parecer, si te crees que has triunfado, triunfas.

La realidad es lo que tú ves, aunque todos los demás -la inmensa mayoría de los demás- vean otra cosa.

El artículo refleja perfectamente el Procés y su nervio principal: creerse lo que no se ve o, mejor, no ver lo que no quiere creerse.

Así el Porcés puede durar mil años, o más.

Al final la desconexión (del Procés) será un requisito para conservar la salud.
Ostres, no trobo les pastilles...
Where are you Fromm, Erich?, 29/12/2015 a les 13:48
+1
-6
Les necessito per abans del 2 de gener al vespre o quan redimonis sigui que es reuneix l'Assemblea o el comitè o lo que redimonis es reuneixi de la CUP. Em podeu mirar si són per aquí? He regirat els calaixos i res. Deuen ser per allà. M'ho podeu mirar, si us plau?
....DITA...
MA, 29/12/2015 a les 15:48
+18
-2
TORNAREM A LLUITAR, TORNAREM A SOFRIR, TORNAREM A VÈNCER !!*!!
Ja era hora!!
Carles Marc, 29/12/2015 a les 18:28
+15
-1
Per fi veig reflectida en algú altre l'opinió que tinc del procés: que constantment hem avançat superant totes i cadascuna de les dificultats que ens hem anat trobant pel camí, no sense superar la primera de totes i prèvia a les altres: la manca de confiança en reeixir. Tot ha estat molt difícil una i altra vegada, i sempre hem acabat trobat una sortida quan ningú s'ho esperava.

De vegades, penso que molts indepes semblen aquell soci del Barça que sempre era pessimista, i que ni quan va arribar en Johan Cruyff com a entrenador del Dream Team va deixar de ser-ho.

Recordem, però, que amb Cruyff es van guanyar títols i reconeixement internacional. I que malgrat que semblava impossible, amb el temps van venir altres que fins i tot ho van superar.

Tinguem una mica de confiança, carai, que bona falta que ens fa!!..
El fracàs d'Ansar
Anònim, 29/12/2015 a les 18:38
+18
-1
Aznar ha fracasat a Catalunya. Pretenia fer el mateix que al pais Basc, però aquí les coses funcionen d'una altre manera. No hi haurà violència. Hi hauran pactes. I pactar no es baixar-se els pantalons com diuen els espnayols.
Senzillament i francament
Anònim, 29/12/2015 a les 19:49
+0
-5
El Barça funciona millor, tant nacional com internacionalment, l´opció del Laporta-Rahola, va quedar en evidencia, podem dir ben clar BARÇA 3 INDEPENDENCIA 0
Més tristesa
Noi de Palau, 29/12/2015 a les 20:27
+1
-5
Gràcies Rupert de les 9:31. La teva anàlisi em sembla la més encertada.
en resumen,29/12/2015,a les 13:46
Anònim, 29/12/2015 a les 22:46
+5
-0
en resumen,si et penses que les bajanades de burinot que has escrit són útils per a qualsevol ser humà.....doncs sí senyor,xupi-guai visca la iaia!
desconectar-se de les incapacitats mentals i egoïsme seria el millor que haurien de fer els sers humans.Les opinions de pacotille com ara aquestes d'aquest ser,són inútils i de curtíssims nivells ètic i mental.
No sabeu votar!
Joan CP, 30/12/2015 a les 10:15
+4
-0
Si si, aquest és el problema. Els culpables?
1.- La CUP, per confondre a gent fent creure que era un partit "normal" independentista.
2.-La gent: per creure-s'ho
La MAJORIA del pais NO ÉS anti-sistema-trotskista-comunista-ista-ista-anti-anti.
No LA MAJORIA no ho és.
Però enganyats pel que semblava la CUP molts que no ho els van votar.
Per això som on som.
La prioritat per molts és tenir la INDEPENDÈNCIA i després poder fer.
Per molts de la CUP aquest ordre no és així.
A VEURE SI HO ENTENEU I A LES NOVES ELECCIONS VOTEU ALS QUE REALMENT VOLEN LA INDEPENDÈNCIA.
Si després volem a Mas o no, a ERC o altres partits nous ja ho veurem, però ho veurem quan siguem independents.
ABANS NO
tot responent en rupert
davids, 30/12/2015 a les 10:32
+2
-1
són precisament aquestes actituts covardes les que han portat catalunya a ser una colonia castellana.aquesta covardia dels senyors com aquest tal ruppert,que traspuent resignació i baixessa moral,només tenen dues explicacions quan tens aquesta actitut ho estas a sou del conqueridor o ets un poca pena i vil llimac llefiscos.aquests personatges són tipics en tots els procesos d'independència,o tenen molta por o cobren per dir el que diuen.
Entre uns i altres
Anònim, 30/12/2015 a les 11:25
+3
-2
Diuen que la CUP ha ensorrat el procés per entestar-se en no acceptar una persona. Potser sí. També podem dir que Junts pel Sí ha ensorrat el procés per posar una persona per davant de la causa. Potser sí. Al final, entre uns i altres ens carregarem -si no ho hem fet ja- una ocasió històrica. Encara no és, però, el moment de celebrar cap funeral, encara som milions. La lluita continua.
Als amics tristos
Rupert de Deutz, 30/12/2015 a les 20:27
+0
-0
Al Noi de Palau: moltíssimes gràcies!
A l'amic Davids: llegeix, si us plau, l'article de Gaziel que cito al meu comentari. És molt instructiu. Com totes les lectures ideològicament variades que un tingui temps de fer sobre la història recent i antiga del seu país. I no et permetis tants insults i tants judicis d'intencions, perquè aquesta mena de coses, a més de ser lletges i poc agradables pel qui les rep, solen deixar poc espai per a les argumentacions i porten a cometre molts errors. I no sols errors intel.lectuals personals: també errors polítics i pràctics col.lectius. Guerres civils, per posar un exemple evident.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Roger Buch
Roger Buch (Barcelona 1970). Als matins, explico fets polítics i socials a la universitat i a les escoles. A les tardes, faig de consultor en temes de participació, associacionisme i tercer sector. Als vespres, escric llibres sobre passat, present i futur de l’independentisme català però molta gent em coneix perquè a les nits electorals em transformo en un homo-twitter (@rogerbuch). El millor de fer llibres, presentar-los; el millor de les conferències preparar-les i el millor d’aquests articles, els vostres comentaris.
Puigdemont, a Brussel·les | EP
01/01/1970
El fiscal demana l'execució parcial de l'ordre de detenció i descarta el delicte de corrupció | L'advocat de Puigdemont assegura que el fiscal vol analitzar si el delicte de rebel·lió pot ser equivalent al "delicte de coalició de funcionaris"
Jordi Turull, Josep Rull, en una imatge d'arxiu. | ACN
01/01/1970
Els cinc primers llocs de la candidatura del cap de l'executiu pel 21-D, on cal afegir Jordi Sànchez, estaran ocupats per personalitats empresonades o exiliades | Cardús, Requejo, Bayés i el pare Manel s'incorporen en llocs simbòlics
Una sessió del cicle de cinema per a infants El Meu Primer Festival | El Meu Primer Festival
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira del Pa i de la Xocolata, el Meu Primer Festival de Cinema, el Temporada Alta, el Dau 2017, i el festival Som Cultura a Girona
Pep Palau | Adrià Costa
01/01/1970
Del 19 al 21 de novembre, Girona torna a convertir-se en un gran referent de la cuina amb la celebració del Fòrum Gastronòmic | "El restaurant del futur serà sostenible o no serà", afirma el director del certamen
Jofre Font i Júlia Bertran, a | TV3
01/01/1970
«No pot ser que un programa de cultura sigui cancel·lat una, dues, tres i les vegades que calgui per posar al seu lloc una tertúlia política. Què hi ha més important que la cultura? Res. Ni presons, ni manifestacions, ni Bèlgica, ni res»
La pobresa, un fenomen també femení | Jordi Jon Pardo
01/01/1970
Tant a Catalunya com a la resta del món, les dones tenen majors dificultats per tenir una feina digna | La nova estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat a Barcelona pretén acabar amb la pobresa femenina i aconseguir una equitat real entre homes i dones
Imatge del consell nacional del PDECat | PDECat
01/01/1970
El consell nacional atorga plens poders al president català per bastir una candidatura amb fitxatges de la societat civil i poca presència orgànica | Mas demana "generositat" en una reunió on no hi ha hagut intervencions en contra de la fórmula per anar a les eleccions del 21-D
Una pintada a la biblioteca de Gràcia per l'obertura de la Casa Vicens | Mariona Batllés
01/01/1970
​Apareixen pintades a diversos indrets del barri barceloní en protesta per la inauguració aquest dijous d'una nova atracció turística, la Casa Vicens
Una imatge del documental «Constructing Adrià», amb Albert Adrià com a protagonista
01/01/1970
El documental "Constructing Albert" s'estrena aquest dimecres als Cinemes Girona | El xef ha consolidat el projecte d'elBarri, un innovador circuit gastronòmic a Barcelona format per sis restaurants "referencials en la seva categoria"
El periodista Ricard Ustrell | Adrià Costa
01/01/1970
El jove periodista al·lega que deixa TV3 perquè se li acaba el contracte i que ara necessita "temps i pausa" per madurar l'etapa televisiva | El sabadellenc revela que el seu telèfon sona i que li agradaria fer periodisme fora de Catalunya, però assegura que no té cap oferta en ferm sobre la taula
Anna Simó | Adrià Costa
01/01/1970
La secretària primera de la mesa explica que el Govern no va voler aplicar la DUI perquè temia que l'Estat fes "ús de la força indiscriminada i sense mesura" contra població civil | La dirigent d'ERC se sent decebuda per la passivitat de la UE i admet que no es pot renunciar a la via pacífica i això requereix forçar el diàleg amb Madrid | Assegura que la Fiscalia es va interessar sobretot per la comissió del procés constituent i per si l'1-O havia vist violència contra la policia
Miquel Iceta, en un ple del Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
El líder del PSC cultiva un perfil de centre moderat que l'allunyi dels dos blocs en disputa, però deixa clar que no investirà cap candidat independentista | Albiol i Arrimadas s'alineen per incloure en el programa electoral que no pactaran amb ERC, PDECat i CUP ni donaran suport a cap referèndum
La sèrie «Merlí» de TV3 | TV3
01/01/1970
«Quina sèrie tan curiosa, capaç de deixar-te pensatiu i d'irritar-te amb el mateix grau d'intensitat»